Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  placa cromatogràfica, n f
  • ca  placa, n f sin. compl.
  • es  placa, n f
  • es  placa cromatográfica, n f
  • en  chromatographic plate, n
  • en  chromatoplate, n
  • en  support plate, n

Química analítica

Definition
Làmina relativament rígida i i de material inert, que serveix de suport a l'adsorbent en la tècnica de cromatografia de capa prima.

Note

  • Una placa cromatogràfica pot ser de vidre (en aquest cas, rep el nom de cromatoplaca) o d'alumini o polièster (en aquest cas, rep el nom de cromatofoli).

    La placa cromatogràfica més habitual és un cromatofoli d'alumini d'un gruix de 0,1 mm i cobert amb una capa de gel de sílice o bé d'òxid d'alumini d'entre 0,1 mm i 0,2 mm de gruix.
  • ca  plasma, n m
  • es  plasma, n m
  • en  plasma, n

Química analítica

Definition
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, en què els electrons no ocupen les seves òrbites atòmiques a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l'alta temperatura a què és sotmès.

Note

  • L'estat d'agregació del plasma és el d'un gas.

    A causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l'existència del plasma (superiors a 100.000 K per a l'hidrogen) no hi ha materials capaços de contenir-lo i, per això, cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic, per a confinar el plasma. En aquest sentit, des dels anys cinquanta del segle XX s'han construït diversos dispositius amb l'única finalitat d'aconseguir el confinament i l'estabilitat del plasma per a poder d'emprar-lo per a l'obtenir la fusió nuclear. Per això, el plasma que ha estat més estudiat és el format per nuclis d'elements lleugers (hidrogen, deuteri, triti).

    El plasma es comporta com un cos transparent i no com un cos negre; per tant, les pèrdues energètiques per radiació són molt febles. Té bona conductivitat tèrmica, la seva conductivitat elèctrica és proporcional a la potència 3/2 de la temperatura (T3/2, cap a 107 K supera la del coure) i es comporta com un fluid diamagnètic.

    En metal·lúrgia s'utilitzen els plasmes per al tall i la soldadura de materials d'alt punt de fusió. També s'utilitza en anàlisis d'emissió.
  • ca  plàstic termoendurible, n m
  • es  plástico termoendurecible, n m
  • en  thermosetting plastic, n

Química física

Definition
Plàstic dur i rígid amb una estructura molt reticulada, insoluble en qualsevol tipus de dissolvent i que no es fon ni s'estova per efecte de la temperatura.
  • ca  plat teòric, n m
  • es  plato teórico, n m
  • en  theoretical plate, n

Química analítica

Definition
Part d'una columna cromatogràfica en què es produeix una diferència de composició entre les fases mòbils igual a la que existeix entre elles en un estat d'equilibri.

Note

  • Vegeu també nombre de plats.
  • ca  plata, n f
  • ca  argent, n m sin. compl.
  • es  plata, n f
  • en  silver, n
  • sbl  Ag

Química inorgànica

Definition
Element del grup 11, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 47 i massa atòmica 107,8662.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops de la plata, dels quals dos són estables (107Ag i 109Ag).

    La plata és dúctil i mal·leable i presenta una fractura estellosa i ganxuda i una exfoliació nul·la. Té lluïssor metàl·lica, presenta una duresa de 2,5-3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc platejat. És de densitat molt alta, de 10,5-12 g/cm3, i té un punt de fusió de 961 ºC i un punt d'ebullició de 2.155 ºC. És opaca i el seu color habitual és el gris (blanc argent). Ara bé, com que s'oxida amb facilitat, adquireix un color negre ràpidament.

    Coneguda des de l'antiguitat, la plata és un metall noble que es forma per reducció dels sulfurs en la part baixa dels jaciments conjunts de plom, zinc i plata. De vegades, es troba també com a element primari en els filons hidrotermals de baixa temperatura associada a la calcita, o en els filons d'alta temperatura com a element associat al sulfur de níquel i al sulfur de cobalt i a la uraninita. Generalment es troba associada amb el coure. Habitualment es troba de manera dendrítica, filiforme.

    Cristal·litza en el sistema cúbic. Forma part de molts aliatges emprats en joieria i orfebreria. És un element poc reactiu. No és atacada per l'aire, ni humit ni sec. Només és atacada pels àcids oxidants.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +1.

    S'utilitza com a reactiu en els laboratoris d'anàlisis químiques. També és emprada en la indústria electrònica per la seva altíssima conductivitat. És imprescindible en la fabricació de pel·lícules i paper fotogràfic i durant segles es va fer servir com a metall d'encunyació.
  • ca  platí, n m
  • es  platino, n m
  • en  platinum, n
  • sbl  Pt

Química inorgànica

Definition
Element del grup 10, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 78 i massa atòmica 195,084.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops del platí, dels quals sis són estables (190Pt, 192Pt, 194Pt, 195Pt, 196Pt i 198Pt).

    El platí es presenta com un metall blanc argentat, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.769 ºC i un punt d'ebullició de 4.170 ºC.

    És poc abundant a l'escorça terrestre, on es troba en estat natiu formant aliatges amb altres metalls del grup del platí.

    És poc reactiu.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4.

    Com el pal·ladi, presenta la propietat d'ocloure grans volums d'hidrogen a temperatura baixa i d'alliberar-lo a temperatura alta.

    Es fa servir com a catalitzador per a una gran varietat de processos, en aliatges de propietats especials i en joieria.
  • ca  plom, n m
  • es  plomo, n m
  • en  lead, n
  • sbl  Pb

Química inorgànica

Definition
Element del grup 14, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 82 i massa atòmica 207,2.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-set isòtops del plom, dels quals quatre són estables (204Pb, 206Pb, 207Pb i 208Pb).

    El plom es presenta com un metall blanc blavós, molt tou, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 327 ºC i un punt d'ebullició de 1.751 ºC.

    És molt més abundant en l'escorça terrestre del que s'espera d'un element pesant. Això es deu al fet que tres dels seus quatre isòtops (206Pb, 207Pb i 208Pb) són els productes finals estables de la desintegració radioactiva natural de l'urani, l'actini i el tori. El seu mineral més important és la galena, que és el sulfur de plom, encara que també es troba en forma de sulfat, com l'anglesita; de carbonat, com la cerussita, i d'òxid, com el mini.

    S'obté mitjançant la reducció amb carbó de l'òxid de plom, que prèviament ha estat obtingut a partir dels minerals, normalment per torrefacció.

    De tots els metalls d'ús comú, el plom és el més resistent a la corrosió, principalment a causa de la formació al principi de l'atac de compostos insolubles que el protegeixen superficialment. Així, només és atacat superficialment per l'àcid sulfúric i l'àcid clorhídric (PbSO4 i PbCl2 són insolubles); en canvi, és atacat totalment per l'àcid nítric (Pb(NO3)2 és soluble). S'oxida i es carbonata superficialment en l'aire humit. Reacciona directament amb el sofre i els halògens a temperatures mitjanes i més difícilment amb l'oxigen. Presenta un caràcter amfòter i actua com a catió en una gran varietat de sals. Dona també les espècies aniòniques anomenades plumbats ([Pb(OH)6]2-). És un bon absorbent del so i de les radiacions gamma. Es coneix des de l'antiguitat.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4.

    Es fa servir principalment en metal·lúrgia per a la fabricació d'aliatges; un dels més coneguts és l'aliatge eutèctic que forma amb l'estany i que dona un producte de molt baix punt de fusió que es fa servir com a fusible. Els seus compostos tenen una gran aplicació en la indústria dels pigments i les ceràmiques i en la fabricació de bateries, acumuladors elèctrics, balins i vernissos antioxidants, per bé que algunes de les seves aplicacions clàssiques estan desapareixent com a conseqüència dels seus efectes contaminants i tòxics, com ara la fabricació de canonades d'aigua potable, pintures i benzines. Antigament es feia servir, juntament amb el bismut, per a la fabricació de peces tipogràfiques d'impremta.
  • ca  plutoni, n m
  • es  plutonio, n m
  • en  plutonium, n
  • sbl  Pu

Química inorgànica

Definition
Element sisè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 94 i massa atòmica 244.

Note

  • Es coneixen fins a vint isòtops del plutoni, tots ells inestables.

    El plutoni es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 640 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.230 ºC.

    Encara que en la natura se'n troben traces de l'isòtop 239Pu, totes les quantitats apreciables de l'element han estat obtingudes artificialment a partir de les reaccions nuclears d'altres elements.

    És bastant reactiu en condicions ambientals.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +3, +4, +5 i +6.

    Se'n fa servir principalment l'isòtop 239Pu, com a combustible nuclear i en la fabricació d'armes nuclears.
  • ca  pM, n m
  • es  pM, n m
  • en  pM, n

Química analítica

Definition
Logaritme decimal canviat de signe de la concentració d'un ió metàl·lic en una solució.
  • ca  poder de resolució, n m
  • ca  poder resolutiu, n m sin. compl.
  • es  poder de resolución, n m
  • en  resolving power, n

Química analítica

Definition
Paràmetre que utilitza la diferència de valors entre dos senyals molt pròxims o molt semblants en relació amb un altre valor per a indicar la capacitat d'un instrument, d'un detector o d'un procediment analítics per a distingir els senyals.

Note

  • El poder de resolució en espectrometria de masses indica la capacitat per a distingir entre ions amb diferent raó massa/càrrega. Es pot caracteritzar amb l'amplada de pic, mesurada en unitats de massa, expressada en funció de la massa al 50 % o al 5 % de l'alçada de pic màxima.

    El poder de resolució en espectroscopia òptica (R) es pot caracteritzar amb el nombre d'ona, la longitud d'ona o la freqüència d'una transició dividits per la resolució.

    Vegeu també resolució.