química inorgànica
química inorgànica
Química inorgànica
- ca química inorgànica, n f
- es química inorgánica, n f
- en inorganic chemistry, n
Química inorgànica
Definition
Branca de la química que s'ocupa de la investigació experimental i la interpretació teòrica de les propietats i reaccions de tots els elements i els seus compostos, amb l'excepció dels hidrocarburs i la majoria dels seus derivats.
Note
- Tradicionalment, la química inorgànica es considerava la química de tots els elements, excepte del carboni, principalment per oposició a la química orgànica, considerada la química del carboni. A causa de la seva creixent complexitat i interdisciplinarietat, aquesta definició va deixar de ser vàlida; en calia una altra que reflectís no només la gran complexitat de l'àrea, sinó també el fet que la química inorgànica s'ocupa, a banda dels elements i els compostos, de l'estudi de les propietats i els principis físics. De tota manera, sempre hi ha àrees més ben definides que d'altres i punts de contacte amb altres disciplines (vegeu la imatge). Si cal buscar un denominador comú a tots els vessants de la química inorgànica, aquest és sens dubte la taula periòdica dels elements, que permet organitzar i comprendre les substàncies, les reaccions i les propietats.
química làser
química làser
Química física
- ca química làser, n f
- es química láser, n f
- en laser chemistry, n
Química física
Definition
Camp de la química que es dedica a l'aplicació dels làsers als estudis fotoquímics.
Note
-
La química làser ha estat de gran utilitat en el camp de la fotoquímica en tant que ha permès estudiar el caràcter monocromàtic de la radiació làser, gràcies al qual es poden provocar transicions a determinats estats excitats amb molta precisió, la qual cosa es tradueix, per exemple, en un augment de la velocitat de reacció de certes reaccions.
Una altra aplicació relacionada amb aquest caràcter monocromàtic és l'estudi de la dinàmica de reaccions estat a estat, que proporciona informació de la velocitat a la qual es formen els productes en una reacció, i també dels estats quàntics en què es generen.
Una altra aplicació de la química làser és la separació d'isotopòmers per mitjà de tècniques com la fotoionització, la fotodissociació o la fotoisomerització.
química orgànica
química orgànica
Química orgànica
- ca química orgànica, n f
- es química orgánica, n f
- en organic chemistry, n
Química orgànica
Definition
Branca de la química que estudia l'estructura, les propietats i el comportament dels compostos del carboni.
Note
-
L'origen de la química orgànica es remunta a l'any 1828, quan Friedrich Wholer va sintetitzar fortuïtament la urea, obtinguda fins aleshores a partir de l'orina dels mamífers. Aquest fet va portar a pensar que els compostos orgànics també es podien sintetitzar.
A principis del segle XIX es preparaven nous colorants i, sobretot, s'aïllaven i es purificaven compostos d'origen vegetal amb finalitats medicinals, tot i la carència d'informació estructural.
Hi ha una gran diversitat de compostos orgànics útils, des dels polímers naturals i sintètics que constitueixen la base de molts materials per a vestir, transportar o allotjar les persones fins als fàrmacs que permeten guarir múltiples malalties.
Actualment s'està posant l'èmfasi en la sostenibilitat, de manera que es dissenyen processos que generen menys residus o es reutilitzen els que es produeixen.
Els compostos orgànics estan formats majoritàriament per àtoms de carboni i hidrogen, i excepcionalment contenen heteroàtoms. Els més comuns són l'oxigen, el nitrogen, el sofre, el fòsfor i el ferro, el clor, el brom i el iode.
L'estructura dels compostos orgànics és constituïda bàsicament per enllaços entre els carbonis i entre el carboni i l'hidrogen. És per això que l'esquelet bàsic d'aquests compostos s'anomena cadena hidrocarbonada.
La química orgànica exclou els compostos binaris, com ara els òxids de carboni, els carburs metàl·lics i el sulfur de carbonil, i els compostos ternaris, com els carbonils metàl·lics i els carbonats.
La majoria dels compostos coneguts són compostos orgànics. El seu nombre és indeterminat, però se n'han identificat i anomenat al voltant de sis milions. Aquests compostos es classifiquen en diferents grups segons l'àtom o el grup funcional que els caracteritzen, els quals els donen les propietats físiques característiques.
L'ús de l'adjectiu orgànica prové del fet que els compostos que es coneixien en un principi eren d'origen natural i constituïen els organismes vius.
quimioadsorció
quimioadsorció
Química física
- ca adsorció química, n f
- ca quimioadsorció, n f sin. compl.
- es adsorción química, n f
- es quimiadsorción, n f
- en chemical adsorption, n
- en chemisorption, n
Química física
Definition
Adsorció per enllaç químic, habitualment per un enllaç covalent.
Note
-
L'entalpia d'adsorció d'una adsorció química correspon a una energia d'enllaç d'aproximadament 100 kcal/mol, molt més gran que la d'un procés d'adsorció física. És lenta i sol ser difícilment reversible.
El fet que es formin veritables enllaços entre l'adsorbent i l'adsorbat fa que l'adsorció química només es doni en determinats punts de la superfície i que s'arribi a la saturació.
El procés d'adsorció química se sol estudiar mitjançant una isoterma d'adsorció, per exemple, amb la isoterma de Langmuir i la isoterma de Freundlich.
La base teòrica de l'adsorció química va ser establerta per I. Langmuir l'any 1916.
Vegeu també centre actiu.
quimioluminescència
quimioluminescència
Química física
- ca quimioluminescència, n f
- es quimioluminiscencia, n f
- en chemiluminescence, n
Química física
Definition
Luminescència que acompanya alguns processos químics i bioquímics en els quals s'originen molècules en estat excitat.
Note
-
L'emissió en quimioluminescència es manifesta com a conseqüència de la desactivació radiant de la molècula excitada fins a l'estat fonamental.
Són exemples de quimioluminescència la descomposició tèrmica de peròxids cíclics i la llum que emeten les lluernes a la nit.
quiralitat
quiralitat
Química orgànica
- ca quiralitat, n f
- es quiralidad, n f
- en chirality, n
Química orgànica
Definition
Propietat geomètrica d'una molècula per la qual no és superposable amb la seva imatge especular, la qual cosa li confereix activitat òptica.
quocient de reacció
quocient de reacció
Química física
- ca quocient de reacció, n m
- es cociente de reacción, n m
- en reaction quotient, n
- sbl Q
Química física
Definition
Quocient de les activitats de les espècies que participen en una reacció quan la reacció no està en equilibri.
Note
-
Matemàticament, el quocient de reacció s'expressa com $Q = \prod_B a_B^{\nu_B}$, en què $\nu_B$ és el coeficient estequiomètric de cada espècie, en positiu per als productes i en negatiu per als reactius.
Vegeu també constant d'equilibri.
