Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  teoria de la dissociació electrolítica, n f
  • ca  teoria d'Arrhenius, n f sin. compl.
  • ca  teoria de la dissociació iònica, n f sin. compl.
  • ca  teoria de la ionització d'Arrhenius, n f sin. compl.
  • es  teoría de Arrhenius, n f
  • es  teoría de la disociación electrolítica, n f
  • es  teoría de la disociación iónica, n f
  • es  teoría de la ionización de Arrhenius, n f
  • en  Arrhenius ionization theory, n
  • en  Arrhenius theory, n
  • en  Arrhenius theory of electrolytic dissociation, n
  • en  Arrhenius theory of ionic dissociation, n

Química analítica

Definition
Teoria segons la qual la dissociació completa dels electròlits forts es dona només en solucions de tipus iònic.

Note

  • La teoria de la dissociació electrolítica és un model proposat per Svante August Arrhenius el 1887 per a explicar la conductivitat de les dissolucions aquoses d'electròlits. Es fonamenta en quatre hipòtesis. En primer lloc, en dissoldre's un electròlit, es dissocia en ions positius i ions negatius, de manera que la dissolució és elèctricament neutra. En segon lloc, els ions es comporten independentment els uns dels altres, sense interaccions entre ells ni amb el dissolvent. En tercer lloc, els electròlits forts es dissocien totalment, mentre que els electròlits febles només ho fan parcialment. En quart lloc, el procés de dissociació d'un electròlit feble és reversible, de manera que s'estableix un equilibri entre les molècules neutres i els seus ions. A partir d'aquesta última hipòtesi, Arrhenius va definir el grau de dissociació d'un electròlit feble i va establir un procediment per a determinar-lo a partir de la seva conductivitat molar. Avui dia aquesta teoria es considera formalment correcta, tret de la segona hipòtesi perquè els ions són solvatats pel dissolvent i interaccionen amb els altres ions de la dissolució. Només s'admet que no hi ha interacció entre ions en una dissolució a dilució infinita, on els ions poden moure's (migrar) independentment sota l'acció d'un camp elèctric.
  • ca  teoria d'àcids i bases de Brønsted, n f
  • ca  teoria d'àcids i bases de Brønsted i Lowry, n f
  • ca  teoria de Brønsted i Lowry, n f sin. compl.
  • es  teoría de ácidos y bases de Brønsted, n f
  • es  teoría de ácidos y bases de Brønsted y Lowry, n f
  • es  teoría de Brønsted y Lowry, n f
  • en  Brønsted acid-base theory, n
  • en  Brønsted-Lowry acid-base theory, n
  • en  Brønsted-Lowry theory, n

Química analítica, Química inorgànica

Definition
Teoria d'àcids i bases que es fonamenta en la transferència de protons, segons la qual els àcids actuen com a donadors de protons i les bases actuen com a acceptors de protons H+ o, si es tracta d'una solució aquosa, H3O+.

Note

  • Aquesta definició dona lloc al concepte de parell acidobàsic conjugat, el conjunt format per un àcid i una base relacionats pel guany o la pèrdua d'un únic protó.

    A diferència de la teoria d'àcids i bases d'Arrhenius, la teoria d'àcids i bases de Brønsted té en compte l'efecte del dissolvent en l'equilibri d'una manera molt activa acceptant o cedint protons, com per exemple HCl + H2O → Cl− + H3O+. Així doncs, un àcid només es pot dissociar en un dissolvent capaç d'acceptar protons, és a dir, que tingui caràcter bàsic, i una base només es pot dissociar en un dissolvent que pugui cedir-li protons, és a dir, que tingui caràcter àcid. En aquest cas, es pot tractar d'un dissolvent protofílic, un dissolvent protogènic, un dissolvent amfipròtic o un dissolvent apròtic.

    Això fa que les característiques acidobàsiques d'una substància química siguin molt diferents segons el dissolvent amb què interactua. Així, per exemple, la urea es comporta com una base feble en dissolució aquosa (segons H2NCONH2 + H2O → H2NCONH3+ + OH−), com una base forta en presència d'àcid acètic (segons H2NCONH2 + CH3COOH → H2NCONH3+ + CH3COO−) o bé com un àcid en presència d'amoníac líquid (segons H2NCONH2 + NH3 → H2NCONH− + NH4+).

    Les forces relatives dels àcids de Brønsted són definides per la constant d'acidesa, que sovint s'expressa en valors de pKA.

    Vegeu també teoria d'àcids i bases de Lewis.
  • ca  teoria de col·lisions, n f
  • es  teoría de colisiones, n f
  • en  collision theory, n

Química física

Definition
Teoria que permet relacionar la constant de velocitat d'una reacció amb els paràmetres que caracteritzen les col·lisions entre les molècules.

Note

  • El model de col·lisions d'esferes rígides de la teoria de col·lisions és el més senzill. Aquest model es fonamenta en tres hipòtesis essencials. En primer lloc, les espècies que reaccionen són assimilables a esferes rígides i impenetrables. En segon lloc, perquè les molècules reaccionin, no només han d'experimentar col·lisions entre elles, sinó que ho han de fer amb una mínima energia translacional superior a l'energia d'activació. Finalment, no totes les col·lisions poden produir una reacció, encara que satisfacin el requisit anterior, atès que es pot donar el cas que els reactius hagin de xocar en una orientació relativa determinada perquè sigui possible la reacció. L'expressió que prediu el model de col·lisions d'esferes rígides per a la constant de velocitat d'una reacció elemental bimolecular és $k=p\sigma N_A \left(\frac{8k_B T}{\pi\mu}\right)^{1/2}{\rm e}^{-E_a/RT}$, en què p és el factor estèric, σ és la secció eficaç de col·lisió, T és la temperatura termodinàmica, NA és la constant d'Avogadro, kB és la constant de Boltzmann, μ és la massa reduïda del sistema i Ea és l'energia d'activació.
  • ca  teoria de l'estat de transició, n f
  • es  teoria del estado de transición, n f
  • en  transition-state theory, n

Química física

Definition
Teoria que permet estimar els valors de les constants de velocitat de reaccions químiques a partir del coneixement de la superfície de potencial únicament en la regió de l'estat de transició.

Note

  • La teoria de l'estat de transició es basa en la suposició que hi ha un equilibri termodinàmic entre els reactius i el complex activat.
    Segons el model de la teoria de l'estat de transició, l'expressió per a la constant de velocitat per a una reacció bimolecular és $k=\frac{k_B T}{h} \frac{1}{L} \frac{z^{\ddag}}{z_Az_B} \exp \left(\frac{-E_0}{k_B T}\right)$, en què kB és la constant de Boltzmann, T és la temperatura termodinàmica, h és la constant de Planck, L és la constant d'Avogadro (per a evitar la confusió amb el número de partícules de l'espècie A no es posa el símbol usual, NA), $z^\ddag$ és la funció de partició del complex activat a la qual s'ha tret el mode normal de vibració corresponent a la freqüència de vibració que trenca la molècula i dona lloc als productes, zA i zB són les funcions de partició de les molècules dels reactius A i B, respectivament, mentre que E0 és la diferència d'energia potencial electrònica entre els reactius i l'estat de transició. Per la seva simplicitat, es tracta d'un model usat freqüentment per a obtenir constants de velocitat, ja sigui per a suplir la manca d'informació experimental o bé com a primeres estimacions en estudis més detallats.

    La formulació termodinàmica de la teoria de l'estat de transició s'anomena teoria del complex activat.

    La IUPAC recomana prioritzar el terme teoria de l'estat de transició, en detriment de teoria del complex activat, que tradicionalment s'ha utilitzat com a denominació sinònima. En aquest diccionari es defineixen per separat per a facilitar la comprensió dels matisos diferenciadors d'ambdós conceptes.
  • ca  teoria de la dissociació electrolítica, n f
  • ca  teoria d'Arrhenius, n f sin. compl.
  • ca  teoria de la dissociació iònica, n f sin. compl.
  • ca  teoria de la ionització d'Arrhenius, n f sin. compl.
  • es  teoría de Arrhenius, n f
  • es  teoría de la disociación electrolítica, n f
  • es  teoría de la disociación iónica, n f
  • es  teoría de la ionización de Arrhenius, n f
  • en  Arrhenius ionization theory, n
  • en  Arrhenius theory, n
  • en  Arrhenius theory of electrolytic dissociation, n
  • en  Arrhenius theory of ionic dissociation, n

Química analítica

Definition
Teoria segons la qual la dissociació completa dels electròlits forts es dona només en solucions de tipus iònic.

Note

  • La teoria de la dissociació electrolítica és un model proposat per Svante August Arrhenius el 1887 per a explicar la conductivitat de les dissolucions aquoses d'electròlits. Es fonamenta en quatre hipòtesis. En primer lloc, en dissoldre's un electròlit, es dissocia en ions positius i ions negatius, de manera que la dissolució és elèctricament neutra. En segon lloc, els ions es comporten independentment els uns dels altres, sense interaccions entre ells ni amb el dissolvent. En tercer lloc, els electròlits forts es dissocien totalment, mentre que els electròlits febles només ho fan parcialment. En quart lloc, el procés de dissociació d'un electròlit feble és reversible, de manera que s'estableix un equilibri entre les molècules neutres i els seus ions. A partir d'aquesta última hipòtesi, Arrhenius va definir el grau de dissociació d'un electròlit feble i va establir un procediment per a determinar-lo a partir de la seva conductivitat molar. Avui dia aquesta teoria es considera formalment correcta, tret de la segona hipòtesi perquè els ions són solvatats pel dissolvent i interaccionen amb els altres ions de la dissolució. Només s'admet que no hi ha interacció entre ions en una dissolució a dilució infinita, on els ions poden moure's (migrar) independentment sota l'acció d'un camp elèctric.
  • ca  teoria de la dissociació electrolítica, n f
  • ca  teoria d'Arrhenius, n f sin. compl.
  • ca  teoria de la dissociació iònica, n f sin. compl.
  • ca  teoria de la ionització d'Arrhenius, n f sin. compl.
  • es  teoría de Arrhenius, n f
  • es  teoría de la disociación electrolítica, n f
  • es  teoría de la disociación iónica, n f
  • es  teoría de la ionización de Arrhenius, n f
  • en  Arrhenius ionization theory, n
  • en  Arrhenius theory, n
  • en  Arrhenius theory of electrolytic dissociation, n
  • en  Arrhenius theory of ionic dissociation, n

Química analítica

Definition
Teoria segons la qual la dissociació completa dels electròlits forts es dona només en solucions de tipus iònic.

Note

  • La teoria de la dissociació electrolítica és un model proposat per Svante August Arrhenius el 1887 per a explicar la conductivitat de les dissolucions aquoses d'electròlits. Es fonamenta en quatre hipòtesis. En primer lloc, en dissoldre's un electròlit, es dissocia en ions positius i ions negatius, de manera que la dissolució és elèctricament neutra. En segon lloc, els ions es comporten independentment els uns dels altres, sense interaccions entre ells ni amb el dissolvent. En tercer lloc, els electròlits forts es dissocien totalment, mentre que els electròlits febles només ho fan parcialment. En quart lloc, el procés de dissociació d'un electròlit feble és reversible, de manera que s'estableix un equilibri entre les molècules neutres i els seus ions. A partir d'aquesta última hipòtesi, Arrhenius va definir el grau de dissociació d'un electròlit feble i va establir un procediment per a determinar-lo a partir de la seva conductivitat molar. Avui dia aquesta teoria es considera formalment correcta, tret de la segona hipòtesi perquè els ions són solvatats pel dissolvent i interaccionen amb els altres ions de la dissolució. Només s'admet que no hi ha interacció entre ions en una dissolució a dilució infinita, on els ions poden moure's (migrar) independentment sota l'acció d'un camp elèctric.
  • ca  teoria de la dissociació electrolítica, n f
  • ca  teoria d'Arrhenius, n f sin. compl.
  • ca  teoria de la dissociació iònica, n f sin. compl.
  • ca  teoria de la ionització d'Arrhenius, n f sin. compl.
  • es  teoría de Arrhenius, n f
  • es  teoría de la disociación electrolítica, n f
  • es  teoría de la disociación iónica, n f
  • es  teoría de la ionización de Arrhenius, n f
  • en  Arrhenius ionization theory, n
  • en  Arrhenius theory, n
  • en  Arrhenius theory of electrolytic dissociation, n
  • en  Arrhenius theory of ionic dissociation, n

Química analítica

Definition
Teoria segons la qual la dissociació completa dels electròlits forts es dona només en solucions de tipus iònic.

Note

  • La teoria de la dissociació electrolítica és un model proposat per Svante August Arrhenius el 1887 per a explicar la conductivitat de les dissolucions aquoses d'electròlits. Es fonamenta en quatre hipòtesis. En primer lloc, en dissoldre's un electròlit, es dissocia en ions positius i ions negatius, de manera que la dissolució és elèctricament neutra. En segon lloc, els ions es comporten independentment els uns dels altres, sense interaccions entre ells ni amb el dissolvent. En tercer lloc, els electròlits forts es dissocien totalment, mentre que els electròlits febles només ho fan parcialment. En quart lloc, el procés de dissociació d'un electròlit feble és reversible, de manera que s'estableix un equilibri entre les molècules neutres i els seus ions. A partir d'aquesta última hipòtesi, Arrhenius va definir el grau de dissociació d'un electròlit feble i va establir un procediment per a determinar-lo a partir de la seva conductivitat molar. Avui dia aquesta teoria es considera formalment correcta, tret de la segona hipòtesi perquè els ions són solvatats pel dissolvent i interaccionen amb els altres ions de la dissolució. Només s'admet que no hi ha interacció entre ions en una dissolució a dilució infinita, on els ions poden moure's (migrar) independentment sota l'acció d'un camp elèctric.
Image from term result on cercaterm
  • ca  teoria d'àcids i bases de Lewis, n f
  • ca  teoria de Lewis, n f sin. compl.
  • es  teoría ácido-base de Lewis, n f
  • es  teoría de Lewis, n f
  • en  Lewis acid-base theory, n
  • en  Lewis theory, n

Química analítica, Química inorgànica

Definition
Teoria d'àcids i bases que es fonamenta en la transferència de parells d'electrons.

Note

  • El fet que la teoria d'àcids i bases de Lewis es fonamenti en la transferència de parells d'electrons la diferencia de teoria d'àcids i bases d'Arrhenius i de la teoria d'àcids i bases de Brønsted, en els quals la partícula de referència és el protó. Així, una base és una substància que pot cedir com a mínim un parell d'electrons i un àcid és una substància que pot acceptar com a mínim un parell d'electrons (vegeu la imatge).

    De resultes de la donació d'un parell d'electrons es forma l'enllaç covalent datiu i la molècula resultant és un complex. El donador del parell d'electrons és un lligand i pot ser aniònic, com el Cl-, o neutre, com l'amoníac.

    L'orbital buit que accepta els electrons pot ser un orbital s, com en el cas del H+; un orbital p, com en el cas del BF3; un orbital d, com en el cas del Co2+, o un orbital f, com en el cas del U6+. Com més petit sigui el catió i més gran la relació entre la càrrega elèctrica i el radi, més fort serà el caràcter d'àcid de Lewis de l'ió envers bases de Lewis com ara l'amoníac o l'aigua.

    Si una molècula té un orbital donador i un orbital buit, pot actuar alhora tant com a àcid de Lewis o com a base de Lewis, com ara el diòxid de sofre.
  • ca  teoria del calòric, n f
  • es  teoría del calórico, n f
  • en  caloric theory, n

Química física

Definition
Teoria obsoleta que explicava el fenòmens calorífics i la combustió a partir del calòric.

Note

  • Segons la teoria del calòric, les partícules de calòric es repel·leixen entre elles però són atretes per la matèria.

    La teoria del calòric es va establir al segle XVIII en substitució de la teoria del flogist. A mitjan segle XIX es va rebutjar definitivament aquesta teoria arran dels experiments de J. P. Joule, que van conduir a la formulació del primer principi de la termodinàmica, i que demostraven que tant el treball com la calor són formes de bescanviar energia i que l'energia es conserva.

    S. Carnot, en la demostració del teorema de Carnot el 1824, va utilitzar la teoria del calòric. Actualment se'n pot entendre la demostració si se substitueix el terme calòric per entropia, un concepte que no va ser introduït fins a mitjan segle XIX.
  • ca  teoria del complex activat, n f
  • ca  ACT, n f sigla
  • es  teoría del complejo activado, n f
  • en  activated complex theory, n
  • en  ACT, n sigla

Química física

Definition
Formulació termodinàmica de la teoria de l'estat de transició que relaciona la constant d'equilibri de la formació del complex activat amb l'energia de Gibbs d'activació estàndard.

Note

  • Segons la teoria del complex activat, la constant de velocitat d'una reacció ve donada per $k = \frac{k_B T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left( \frac{- \Delta^{\ddagger}G^0}{RT} \right)$, en què kB és la constant de Boltzmann, R és la constant dels gasos, T és la temperatura termodinàmica, h és la constant de Planck, c0 = 1M, n és la molecularitat de la reacció i ∆‡G° és l'energia de Gibbs d'activació estàndard de la reacció de formació del complex activat, la qual es pot posar en termes de l'entalpia d'activació estàndard i l'entropia d'activació estàndard: ∆‡G° = ∆‡H° - T∆‡S°.
    Aquesta formulació permet donar una interpretació termodinàmica dels termes que apareixen a la llei d'Arrhenius. Així, per a una reacció en fase gasosa, la constant de velocitat ve donada per $k = e^n \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right) exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$, l'energia d'activació ve donada per Ea = ∆‡H° + nRT i el factor preexponencial ve donat per $A = e^n \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$.
    Per a una reacció en fase condensada, les expressions són $k = e \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right) exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$, l'energia d'activació ve donada per Ea = ∆‡H° + RT i el factor preexponencial ve donat per $A = e \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$.
    Aquesta teoria és vàlida en reaccions prou lentes per a considerar vàlida la hipòtesi d'equilibri termodinàmic i ha trobat força ús en l'estudi de reaccions enzimàtiques i de la catàlisi enzimàtica.

    La IUPAC recomana prioritzar el terme teoria de l'estat de transició, en detriment de teoria del complex activat, que tradicionalment s'ha utilitzat com a denominació sinònima. En aquest diccionari es defineixen per separat per a facilitar la comprensió dels matisos diferenciadors d'ambdós conceptes.

    La sigla ACT correspon a la denominació anglesa activated complex theory ('teoria del complex activat').