Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Language

costat de puntes

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

ca costat de puntes, n m
es frontside
fr côte orteils
fr côte pointes des pieds
fr frontside
en frontside
en toe side

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definition

Costat de la planxa de neu que queda davant de les puntes dels peus del surfista.

costat de talons

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

ca costat de talons, n m
es backside
fr backside
fr côté talons
en backside
en heel side

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definition

Costat de la planxa de neu que queda darrere dels talons del surfista.

costella

Transports > Transport aeri > Aeronaus

ca costella, n f
es costilla
fr nervure
it centina
en plain rib
en rib
en wing rib

Transports > Transport aeri > Aeronaus

Definition

Cadascuna de les peces estructurals disposades perpendicularment al llarguer de les ales d'un avió, que tenen la funció de millorar la resistència als esforços de torsió.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llarguer (en enginyeria mecànica) i llarguer, llarguer secundari i costella (en aeronàutica):

S'aprova el terme genèric de l'àmbit de l'enginyeria mecànica llarguer (probablement, calc del castellà larguero), juntament amb els termes relacionats de l'àmbit de l'aeronàutica llarguer, llarguer secundari i costella, pels motius següents:

Pel que fa a llarguer:

·és una forma utilitzada normalment en l'àmbit de l'enginyeria mecànica, especialment en els sectors automobilístic, ferroviari i aeronàutic;

·totes les llengües romàniques disposen d'una denominació anàloga, emparentada amb l'adjectiu llarg i documentada en diccionaris de la llengua general: larguero en castellà; longeron en francès; longherone o longarone en italià; longarina o longarino en portuguès;

·lingüísticament, si bé és probable que sigui un calc del castellà, podria interpretar-se com un derivat del substantiu llarg ("Llargada d'una cosa, d'una superfície", segons el diccionari normatiu), anàlogament a travesser, que és un derivat de través ("Dimensió d'un cos en sentit perpendicular a la llargària");
·no és una forma estranya en català: es documenta ja als diccionaris generals com a adjectiu amb el sentit de "Que té un llarg que excedeix el normal o mitjà", segons el diccionari normatiu, o "Que tendeix a llarg; més llarg que curt", segons el DCVB;(1)

·es documenta en obres catalanes especialitzades;(2)

·té el vistiplau d'especialistes del sector.

La forma travesser ("En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d'un costat a l'altre travant les que van al llarg o de dalt a baix", segons el diccionari normatiu), que s'ha tingut en compte com a alternativa a llarguer i que s'utilitza en català en alguns contextos en què el castellà usa larguero (en fusteria, construcció, etc.), s'ha descartat perquè sovint resulta inadequada semànticament, tenint en compte que el llarguer és, justament, la peça que va "al llarg", en sentit longitudinal, i, per tant, no té la funció de "travar" les altres peces (en el cas de les ales d'un avió, per exemple, les peces que actuen de travessers són les costelles, mentre que el llarguer és la peça principal de l'estructura, que recorre l'ala de banda a banda). L'ús de travesser per llarguer resulta inviable, de fet, en molts casos, especialment en estructures amb tres dimensions, en què hi ha una peça longitudinal (llarguer), una peça transversal (travesser) i una peça vertical (muntant).

Pel que fa a costella:

·és la forma utilitzada normalment pels experts de l'àmbit de l'aeronàutica;

·es documenta en algunes obres lexicogràfiques catalanes específicament en aquest àmbit;

·és una forma lingüísticament adequada, recollida al diccionari normatiu referida a diferents peces que, per la forma, poden recordar una costella humana ("Element component del medís i l'estamenera del buc d'una nau"; "Llistó dels que formen en conjunt el dors convex del llaüt"; "Llistó de fusta recobert de fil dels quatre que, empegats, subjecten les palletes de certes pues de teixir", etc.); al DCVB costella es defineix genèricament com un "Objecte que per la seva forma o disposició sembla un os dels que sostenen les vísceres toràciques";

·en castellà i en anglès s'utilitza la denominació paral·lela;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

(1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [En línia]. Barcelona; Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Catalans: Moll, [2010]. <dcvb.iecat.net/>. Aquesta mateixa font també recull el substantiu llarguera: "Corda amb un capcingle, que, en combinació amb una altra, serveix per a lligar la carretada de garbes."

(2) En aeronàutica, per exemple, llarguer ja apareix a: FOYÉ, Marià. Resum d'aviació. Barcelona: Barcino, 1933.

cotext

Lingüística > Gramàtica textual

ca context lingüístic, n m
ca cotext, n m
es contexto lingüístico
es contexto verbal
es cotexto
fr co-texte
fr contexte linguistique
fr contexte textuel
it co-testo
it cotesto
en co-text
en environment
en verbal context

Lingüística > Gramàtica textual

Definition

Conjunt d'unitats lingüístiques que precedeixen i segueixen una altra unitat lingüística en un enunciat o grup d'enunciats i que poden ser pertinents per a la seva interpretació.

Note

Segons les diferents aproximacions, el context lingüístic també s'anomena context discursiu, context textual o context verbal.

cotícula

Indústria > Indústria del vidre, Història > Arqueologia

ca cotícula, n f
es cotícula
en coticula

Indústria > Indústria del vidre, Història > Arqueologia

Definition

Recipient romà de vidre, de cos rectangular amb quatre potes, usat per a barrejar-hi ungüents i pomades.

còtila

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

ca còtila, n f
es cotile
es kotyle
en kotyle

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definition

Escif corinti.

cotíngids

Zoologia > Ocells

ca cotíngids, n m pl
nc Cotingidae

Zoologia > Ocells