Neoloteca

ca canvi ràpid d'eines, n m
ca SMED, n m sigla
es cambio rápido de herramientas, n m
es cambio rápido de utillajes, n m
es SMED, n m sigla
fr changement rapide d'outil, n m
fr changement rapide d'outillage, n m
fr échange minute d'outillage, n m
fr méthode SMED, n f
fr mise en cours rapide, n f
fr mise en route rapide, n f
fr CRO, n m sigla
fr SMED, n m sigla
en quick changeover, n
en single-minute exchange of die, n
en SMED, n sigla
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Producció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Sprep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

Definition

Sistema de funcionament d'una cadena de producció que permet adequar o reemplaçar les eines de treball necessàries molt de pressa, habitualment en pocs minuts, en cas que es produeixi una modificació en el producte fabricat o la substitució d'un producte per un altre.

Note

1. La denominació SMED és la sigla corresponent a l'equivalent anglès single-minute exchange of die ('canvi d'eines en un minut').
2. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les formes canvi ràpid de ferramentes (valencià) i canvi ràpid d'aïnes (nord-occidental, valencià).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme canvi ràpid d'eines (sigla SMED)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma canvi ràpid d'eines, juntament amb la sigla SMED.

Criteris aplicats

Pel que fa a canvi ràpid d'eines:

·És una forma lingüísticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

·És una forma ja documentada en català en textos especialitzats i té un ús considerable.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitzen formes explicatives anàlogues.

Quant a SMED:

·És la sigla corresponent a la denominació anglesa single-minute exchange of die ('canvi d'eines en un minut') i és una forma molt utilitzada, tant en català com en les altres llengües.

·Es documenta en nombrosos textos catalans de l'àmbit i també en alguna font lexicogràfica.

·Té el vistiplau dels especialistes.

Formes desestimades

-canvi ràpid d'utillatge: Entre eines i utillatge, es prefereix eines, que és una denominació més habitual.
-CRE: Aquesta sigla, equivalent a la denominació catalana proposada, no té cap ús.

[Acta 728, 4 de novembre de 2024]

ca canxa, n f
ca pista, n f sin. compl.
es cancha
es pista
fr cancha
fr terrain de jeu
en cancha
en court
eu kantxa

Esport > Esports de pilota > Pilota

Definition

Superfície rectangular de 54 x 10 m en frontó llarg, de 36 x 10 m o de 30 x 10 m en frontó curt i de 30 x 9,25 m en trinquet, limitada per parets i línies, on es desenvolupa el joc.

ca canxer | canxera, n m, f
es canchero
eu frontoi-zain
eu kantxero

Esport > Esports de pilota > Pilota

Definition

Persona que s'encarrega del manteniment de les instal·lacions de la canxa.

ca canyellera, n f
es protector de caña
fr botte d'avant-jambe
fr botte de canon
fr guêtre d'avant-jambe
en shin boot

Esport > Esports eqüestres > Hípica

Definition

Protector que cobreix les canyelles d'un cavall.

Note

Popularment també s'utilitza la forma canyella (generalment en plural, canyelles, reducció de protector de canyelles) per a designar aquest concepte.

ca caoba de Cuba, n f
ca caoba antillana, n f sin. compl.
ca caoba vera, n f sin. compl.
es caoba cubana, n f
es caoba de Cuba, n f
es caoba española, n f
es caoba verdadera, n f
fr acajou de Cuba, n m
en Cuban mahogany, n
en Spanish mahogany, n
en West Indies mahogany, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Note

1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.
2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.
3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

(1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 629, 29 de novembre de 2017]

ca caoba de Cuba, n f
ca caoba antillana, n f sin. compl.
ca caoba vera, n f sin. compl.
es caoba cubana, n f
es caoba de Cuba, n f
es caoba española, n f
es caoba verdadera, n f
fr acajou de Cuba, n m
en Cuban mahogany, n
en Spanish mahogany, n
en West Indies mahogany, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Note

1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.
2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.
3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

(1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 629, 29 de novembre de 2017]

ca caoba mallada, n f
es caoba veteada, n f
fr acajou maillé, n m
fr acajou veiné, n m
en veined mahogany, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

(1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 629, 29 de novembre de 2017]

ca caoba de Cuba, n f
ca caoba antillana, n f sin. compl.
ca caoba vera, n f sin. compl.
es caoba cubana, n f
es caoba de Cuba, n f
es caoba española, n f
es caoba verdadera, n f
fr acajou de Cuba, n m
en Cuban mahogany, n
en Spanish mahogany, n
en West Indies mahogany, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Note

1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.
2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.
3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

(1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 629, 29 de novembre de 2017]

ca cap, n m
es ball, n m
fr grosse balle, n f
en ball, n

Esport > Twirling

Definition

Part extrema d'un bastó consistent en un tac gros de cautxú.

Note

1. El cap s'oposa a la cua, que és el tac de cautxú de l'altre extrem del bastó.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

ca capçal d'esborrament, n m
ca cap d'esborrament, n m sin. compl.
es cabeza de borrado
fr tête d'effacement
en erase head

Informàtica > Maquinari

Definition

Capçal magnètic que permet d'eliminar dades.

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition