Neoloteca

ca mecanització en barra, n f
ca degollatge, n m sin. compl.
es decoletado
es decoletaje
fr décolletage
en bar-turning
en screw-cutting

Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definition

Fabricació en sèrie de petites peces a partir de barres d'acer o de metall en un procés repetit de mecanitzar i segar, generalment en torns automàtics de gran producció.

ca mediació arbitratge, n f
ca med-arb, n m sin. compl.
es med-arb, n m
es medarb, n m
es mediación y arbitraje, n f
es mediación-arbitraje, n f
fr med-arb, n m
fr med/arb, n m
fr méd-arb, n m
fr médiation-arbitrage, n f
it med-arb, n m
it mediazione-arbitrato, n f
en med-arb, n
en med/arb, n
en mediation-arbitration, n
en mediation/arbitration, n

Resolució alternativa de conflictes

Definition

Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a una mediació i després a un arbitratge si no arriben a un acord a través de la mediació.

Note

1. Es recomana que en la mediació arbitratge participin sempre dos professionals diferents, a fi de preservar la imparcialitat i la neutralitat: un professional que condueixi la mediació i un altre que dugui a terme l'arbitratge, en cas que calgui. De vegades, malgrat tot, sovint per motius econòmics, les parts autoritzen que sigui un únic professional qui condueixi tot el procediment.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes arbitratge mediació (sin. compl. arb-med) i mediació arbitratge (sin. compl. med-arb):

S'aproven les denominacions semànticament relacionades arbitratge mediació, juntament amb el sinònim complementari arb-med, i mediació arbitratge, juntament amb el sinònim complementari med-arb, pels motius següents:

Pel que fa a arbitratge mediació i a mediació arbitratge, probablement calcs de l'anglès,

·són formes descriptives lingüísticament adequades, constituïdes per dos substantius coordinats referits als dos processos que conformen aquests procediments de resolució de conflictes: un arbitratge i una mediació, per aquest ordre, en el cas de arbitratge mediació, i una mediació i un arbitratge, per aquest ordre, en el cas de mediació arbitratge;

·formalment són denominacions anàlogues a altres denominacions catalanes ja normatives, com ara cafè concert, esmorzar dinar o goma escuma, constituïdes també per dos substantius coordinats;

·són formes ja documentades en textos especialitzats;

·en altres llengües s'utilitzen designacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Quant a arb-med i med-arb,

·són manlleus de l'anglès construïts per reducció de les formes desenvolupades corresponents;

·lingüísticament, com a manlleus, conserven el guionet d'origen, el qual, a més, facilita la lectura, perquè ajuda a identificar els dos formants del compost i permet la pronúncia tònica de tots dos;

·són les formes utilitzades habitualment entre els especialistes i en textos d'especialitat per a designar els conceptes;

·en altres llengües es documenten les formes paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes arbitratge-mediació i mediació-arbitratge, amb guionet entre els formants, perquè la normativa estableix que aquest tipus de formacions s'escriuen amb els components separats, sense cap element d'unió.

Es descarten les formes arbitratge i mediació i mediació i arbitratge, i també arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge, que també s'han valorat, perquè no tenen ús i perquè terminològicament resulten denominacions menys travades que les formes aprovades. Les formes arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge tenen també l'inconvenient que no posen els dos processos (l'arbitratge i la mediació) al mateix nivell, sinó que els fan dependre l'un de l'altre.

Pel que fa a la categoria lèxica, les solucions adoptades responen als usos documentats i referits pels especialistes.

[Acta 622, 2 de juny de 2017]

ca medià -ana, adj
es mediano -na, adj
fr médian -iane, adj
en median, adj
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Matemàtiques > Estadística, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition

Relatiu o pertanyent a la mediana.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme medià - ana

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova l'adjectiu medià -ana.

Criteris aplicats

·És un adjectiu lingüísticament adequat, format a partir del substantiu mediana en estadística ("Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu).

·Ja existeix amb un altre significat paral·lel: en anatomia, per exemple, és sinònim de sagital, que significa "Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra".

-En altres llengües s'utilitza la forma anàloga, la qual es recull fins i tot en obres lexicogràfiques generals.

[Acta 668, 16 de setembre de 2020]

ca media cavea [la], n m
es media cavea
en media cavea

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definition

Sector central d'una càvea.

ca mediació, n f
es mediación, n f
fr médiation, n f
it mediazione, n f
pt mediação, n f
en mediation, n

Ciències de la vida > Bioquímica

Definition

Acció d'un element d'intervenir en el desencadenament d'un procés fisiològic o bioquímic per mitjà de la connexió d'algunes de les seves parts o etapes.

Note

1. L'element que intervé en el desencadenament del procés és el mediador.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediador, mediar, mediació química i mediador químic:

S'aproven les denominacions mediació, mediador i mediar, probablement calcs de l'anglès mediation, mediator i to mediate, pels motius següents:

·totes tres formes són utilitzades amb naturalitat en l'àmbit de la biologia i es documenten en nombrosos contextos especialitzats i, en el cas de mediació i mediador, també en obres terminològiques catalanes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues.

Pel que fa, concretament, a mediació i mediador,

·poden considerar-se extensions de significat, per necessitats d'especialització, dels sentits amb què aquests dos noms es recullen en el diccionari normatiu, vinculats amb la idea de 'intervenir' o 'fer d'intermediari' entre dues parts ("Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord" i "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord"); són, doncs, formes semànticament adequades.

Quant al verb mediar,

·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

·és un verb utilitzat també en altres àmbits d'especialitat i força estès en biologia, especialment en forma de participi;

·el Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que sovint a l'hora de traduir l'anglès to mediate, que és un verb molt productiu en aquest àmbit, en català són preferibles, segons el context, solucions alternatives, com ara intervenir, participar, fer d'intermediari, assistir, determinar, facilitar o originar, que resulten més naturals, tal com s'indica en la nota del terme.

Com a denominacions de conceptes semànticament relacionats s'aproven també les formes mediador químic i mediació química, d'ús habitual entre els especialistes i àmpliament documentades en textos especialitzats i en obres terminològiques.

[Acta 591, 4 de juny de 201

ca mediació, n f
es mediación, n f
fr médiation, n f
it mediazione, n f
pt mediação, n f
en mediation, n

Dret

Definition

Procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial pensat per a facilitar la comunicació entre dues o més parts en conflicte mitjançant el suport d'un mediador, amb l'objectiu que les parts gestionin per elles mateixes una solució a les seves diferències.

Note

1. La mediació pretén evitar l'obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als processos ja iniciats o reduir-ne l'abast.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediar (sin. mitjançar), mediador | mediadora (sin. mitjancer | mitjancera), mediat | mediada i mediat -ada:

S'aprova el nom mediació, juntament amb el verb relacionat mediar (amb el sinònim complementari mitjançar), els noms mediador | mediadora (amb el sinònim complementari mitjancer | mitjancera) i mediat | mediada, i també l'adjectiu mediat -ada, pels motius següents:

Pel que fa als noms mediació i mediador | mediadora, d'origen llatí (del llatí mediatio -ōnis i mediator -ōris, respectivament),

·són especialitzacions dels mateixos noms recollits en el diccionari normatiu per a la llengua general (al diccionari normatiu, mediació és "Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord", i mediador -a, com a adjectiu i com a nom, és "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord");

·són les formes utilitzades d'una manera quasi exclusiva pels especialistes;

·en les altres llengües s'utilitzen les denominacions paral·leles.

Pel que fa als sinònims complementaris mitjançar i mitjancer | mitjancera, tot i no tenir gaire ús en l'àmbit especialitzat,

·són les formes patrimonials catalanes corresponents als mateixos ètims llatins sobre els quals s'ha format la sèrie mediació, mediador | mediadora, etc.;

·tenen un significat general tan pròxim al significat propi d'aquest àmbit d'especialitat que poden cobrir-lo d'una manera natural, igual que el cobreixen mediació i mediador | mediadora;

·es documenten per a aquest significat concret en contextos divulgatius lligats a la mediació, sobretot en mitjans de comunicació i en obres de difusió;

·en altres llengües romàniques també es dona el cas d'una mateixa forma que cobreix el significat de llengua general i el significat de llengua especialitzada (així, a més dels significats d'especialitat, en castellà mediar també és 'Interponerse entre dos o más que riñen o contienden, procurando reconciliarlos y unirlos en amistad'; en italià mediare és 'Fare opera di mediazione' i mediazione és 'Attività di chi si interpone tra due o più parti per facilitarni le relazioni e gli accordi', i en portuguès mediar és 'Intervir acerca de').

Pel que fa al verb mediar, no recollit en el diccionari normatiu i amb una estructura complexa de múltiples complements,

·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

·és un verb d'ús habitual entre els experts de l'àmbit de la mediació;

·l'alternativa mitjançar té poc ús en l'àmbit especialitzat, i fer una mediació no és una solució vàlida sintàcticament per a tots els contextos coberts per mediar;

·s'utilitza també en altres àmbits d'especialitat amb sentits anàlegs (per exemple, en biologia);

·es documenta a l'interior d'articles en algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que no el recullen com a entrada;

·els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues, i en francès, tot i l'absència en els diccionaris generals, és una forma molt viva en textos especialitzats.

Pel que fa a l'adjectiu mediat -ada i al nom creat per habilitació mediat | mediada, referits a les parts en conflicte que intervenen en una mediació,

·lingüísticament, són casos pròxims a altres noms o adjectius de la llengua originats en participis que prenen com a subjecte un complement diferent del complement directe del verb (per exemple, en l'àmbit jurídic, intervingut | intervinguda, per a fer referència a la persona a qui s'han intervingut els béns i, en l'àmbit mèdic, trasplantat | trasplantada, per a fer referència a la persona a qui s'ha trasplantat un òrgan, en tots dos casos complements indirectes);

·són designacions creades per contrast amb mediador | mediadora (la persona que condueix una mediació), per la necessitat de fer referència sintèticament als altres actors que intervenen en la mediació;

·no hi ha alternatives que siguin vàlides en tots els contextos, ja que formes com ara part no funcionen en tots els casos, formes com ara participant són poc precises (el mediador també és un participant en la mediació) i formes com ara disputant són massa connotades (justament la mediació intenta evitar les disputes);

·són formes utilitzades habitualment pels especialistes de l'àmbit, en textos orals i escrits;

·en altres llengües romàniques (castellà i italià) s'utilitzen denominacions anàlogues.

Malgrat l'aprovació de mediat -ada i mediat | mediada referits a cadascuna de les parts en conflicte que intervenen en una mediació, es descarta l'aprovació del verb mediar amb ús transitiu referit a les parts en conflicte (per exemple, *mediar dues persones) perquè és una estructura que no té cap ús. Aquesta solució és paral·lela als casos ja mencionats intervingut | intervinguda (que no pressuposa una estructura verbal *intervenir l'acusat) i trasplantat | trasplantada (que no pressuposa *trasplantar el pacient).

[Acta 591, 4 de juny de 2015]

ca mediació arbitratge, n f
ca med-arb, n m sin. compl.
es med-arb, n m
es medarb, n m
es mediación y arbitraje, n f
es mediación-arbitraje, n f
fr med-arb, n m
fr med/arb, n m
fr méd-arb, n m
fr médiation-arbitrage, n f
it med-arb, n m
it mediazione-arbitrato, n f
en med-arb, n
en med/arb, n
en mediation-arbitration, n
en mediation/arbitration, n

Resolució alternativa de conflictes

Definition

Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a una mediació i després a un arbitratge si no arriben a un acord a través de la mediació.

Note

1. Es recomana que en la mediació arbitratge participin sempre dos professionals diferents, a fi de preservar la imparcialitat i la neutralitat: un professional que condueixi la mediació i un altre que dugui a terme l'arbitratge, en cas que calgui. De vegades, malgrat tot, sovint per motius econòmics, les parts autoritzen que sigui un únic professional qui condueixi tot el procediment.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes arbitratge mediació (sin. compl. arb-med) i mediació arbitratge (sin. compl. med-arb):

S'aproven les denominacions semànticament relacionades arbitratge mediació, juntament amb el sinònim complementari arb-med, i mediació arbitratge, juntament amb el sinònim complementari med-arb, pels motius següents:

Pel que fa a arbitratge mediació i a mediació arbitratge, probablement calcs de l'anglès,

·són formes descriptives lingüísticament adequades, constituïdes per dos substantius coordinats referits als dos processos que conformen aquests procediments de resolució de conflictes: un arbitratge i una mediació, per aquest ordre, en el cas de arbitratge mediació, i una mediació i un arbitratge, per aquest ordre, en el cas de mediació arbitratge;

·formalment són denominacions anàlogues a altres denominacions catalanes ja normatives, com ara cafè concert, esmorzar dinar o goma escuma, constituïdes també per dos substantius coordinats;

·són formes ja documentades en textos especialitzats;

·en altres llengües s'utilitzen designacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Quant a arb-med i med-arb,

·són manlleus de l'anglès construïts per reducció de les formes desenvolupades corresponents;

·lingüísticament, com a manlleus, conserven el guionet d'origen, el qual, a més, facilita la lectura, perquè ajuda a identificar els dos formants del compost i permet la pronúncia tònica de tots dos;

·són les formes utilitzades habitualment entre els especialistes i en textos d'especialitat per a designar els conceptes;

·en altres llengües es documenten les formes paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes arbitratge-mediació i mediació-arbitratge, amb guionet entre els formants, perquè la normativa estableix que aquest tipus de formacions s'escriuen amb els components separats, sense cap element d'unió.

Es descarten les formes arbitratge i mediació i mediació i arbitratge, i també arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge, que també s'han valorat, perquè no tenen ús i perquè terminològicament resulten denominacions menys travades que les formes aprovades. Les formes arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge tenen també l'inconvenient que no posen els dos processos (l'arbitratge i la mediació) al mateix nivell, sinó que els fan dependre l'un de l'altre.

Pel que fa a la categoria lèxica, les solucions adoptades responen als usos documentats i referits pels especialistes.

[Acta 622, 2 de juny de 2017]

ca mediació del coneixement, n f
es intermediación del conocimiento, n f
es mediación del conocimiento, n f
fr courtage de connaissances, n m
fr courtage du savoir, n m
it intermediazione di conoscenza, n f
en knowledge brokerage, n
en knowledge brokering, n

Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació

Definition

Acció d'establir relacions i xarxes entre els diferents actors implicats en la generació i l'aplicació del coneixement, especialment entre centres de recerca, empreses, administracions públiques i entitats socials, per a afavorir-ne la circulació, la comprensió, l'adaptació i l'ús en diferents àmbits de decisió i actuació.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mediació del coneixement.

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma mediació del coneixement.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, creada d'acord amb la forma mediador del coneixement | mediadora del coneixement, normalitzada per a designar la persona encarregada d'aquesta funció.

·Té l'aval d'especialistes del sector.

·En les altres llengües es documenta la denominació anàloga.

Vegeu també els criteris aplicats en l'aprovació del terme mediador del coneixement | mediadora del coneixement.

[Acta 754, 15 de juny de 2026]

ca mediació en projectes, n f
es mediación en proyectos, n f
fr médiation de projets, n f
en contracted mediation, n
en project mediation, n

Resolució alternativa de conflictes

Definition

Intervenció mediadora de caràcter preventiu aplicada a la gestió d'un projecte, en què un mediador acompanya l'equip responsable, especialment en la fase de presa de decisions, i l'ajuda a gestionar les relacions entre els membres de l'equip i a identificar possibles conflictes, amb l'objectiu d'evitar un encariment de costos econòmics i de temps.

Note

1. La mediació en projectes no és una mediació pròpiament dita, sinó un assessorament preventiu.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mediació en projectes:

S'aprova la denominació mediació en projectes, calc de l'anglès project mediation, pels motius següents:

·és una forma lingüísticament adequada, que uneix al nucli mediació el sintagma en projectes, referit a l'àmbit d'aplicació de l'activitat mediadora;

·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles;

·té el vistiplau dels especialistes.

Entre mediació en projectes i mediació de projectes, totes dues formes possibles i adequades, s'ha optat per mediació en projectes, perquè es considera, d'acord amb l'opinió dels especialistes, que és una solució semànticament més precisa (mediació de projectes podria suggerir, segons els experts, la idea que es fa mediació en projectes concurrents). (1)

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

mediació acordada, mediació contractada, mediació contractual: aquestes denominacions s'adeqüen des d'un punt de vista semàntic al concepte, en el sentit que aquesta pràctica és convinguda entre els integrants del projecte i l'equip de mediació abans que el projecte s'iniciï, però són imprecises, perquè no remeten al punt central del terme, que és que es tracta d'una intervenció que té lloc en el marc d'un projecte.

(1) Cal tenir present, malgrat aquesta decisió, que mediació de projectes seria també una forma adequada, tenint en compte que la preposició de pot introduir complements de significat molt divers (punt de partida, causa, motiu, mitjà, autor de l'acció, mode de l'acció, matèria, etc.) i que és molt utilitzada en la formació de denominacions especialitzades. En aquest cas, la preposició de també es justificaria a partir de l'estructura de complements que regeix el verb mediar (segons es recull a l'acta del Consell Supervisor núm. 591, el conflicte o l'assumpte en què es media es pot introduir tant amb la preposició en (mediar en projectes) com amb una estructura de complement directe (mediar projectes). En aquest cas, malgrat tot, la necessitat de precisió justifica la preferència per mediació en projectes.

[Acta 622, 2 de juny de 2017]

ca mediació química, n f
es mediación química, n f
fr médiation chimique, n f
it mediazione chimica, n f
pt mediação química, n f
en chemical mediation, n

Ciències de la vida > Bioquímica

Definition

Acció d'un mediador químic de desencadenar un procés determinat.

Note

1. Són exemples de mediació química la transmissió nerviosa i les reaccions immunitàries.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediador, mediar, mediació química i mediador químic:

S'aproven les denominacions mediació, mediador i mediar, probablement calcs de l'anglès mediation, mediator i to mediate, pels motius següents:

·totes tres formes són utilitzades amb naturalitat en l'àmbit de la biologia i es documenten en nombrosos contextos especialitzats i, en el cas de mediació i mediador, també en obres terminològiques catalanes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues.

Pel que fa, concretament, a mediació i mediador,

·poden considerar-se extensions de significat, per necessitats d'especialització, dels sentits amb què aquests dos noms es recullen en el diccionari normatiu, vinculats amb la idea de 'intervenir' o 'fer d'intermediari' entre dues parts ("Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord" i "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord"); són, doncs, formes semànticament adequades.

Quant al verb mediar,

·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

·és un verb utilitzat també en altres àmbits d'especialitat i força estès en biologia, especialment en forma de participi;

·el Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que sovint a l'hora de traduir l'anglès to mediate, que és un verb molt productiu en aquest àmbit, en català són preferibles, segons el context, solucions alternatives, com ara intervenir, participar, fer d'intermediari, assistir, determinar, facilitar o originar, que resulten més naturals, tal com s'indica en la nota del terme.

Com a denominacions de conceptes semànticament relacionats s'aproven també les formes mediador químic i mediació química, d'ús habitual entre els especialistes i àmpliament documentades en textos especialitzats i en obres terminològiques.

[Acta 591, 4 de juny de 2015]

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note