Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  mentoria, n f
  • es  mentoría
  • es  mentoring
  • es  tutoría
  • fr  encadrement
  • fr  mentorat
  • en  mentoring
  • en  mentorship

Treball > Recursos humans

Definition
Mètode de formació i desenvolupament en què un professional amb experiència transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l'orienta en la feina diària.
  • ca  mentoria de conflictes, n f
  • es  conflict mentoring, n m

Resolució alternativa de conflictes

Definition
Mètode preventiu de gestió de conflictes dins l'àmbit de les organitzacions consistent a ensenyar a capitalitzar el conflicte, en comptes d'evitar-lo, amagar-lo o eliminar-lo.

Note

  • 1. La mentoria de conflictes és un mètode dissenyat pel professor i consultor català Tino Prat Casado. La forma anglesa conflict mentoring, amb què es coneix habitualment, és el nom enregistrat per l'autor per a referir-s'hi.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mentoria de conflictes:

    S'aprova la denominació mentoria de conflictes, calc de la denominació anglesa conflict mentoring, pels motius següents:

    ·és una alternativa a la denominació anglesa original, que és una forma d'autor legalment registrada, i permet referir-se al concepte en català, de manera genèrica i en qualsevol context;

    ·és una forma descriptiva lingüísticament adequada, constituïda pel nucli mentoria, forma normalitzada per a fer referència al "Mètode de formació i desenvolupament en què un professional amb experiència transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa organització i l'orienta en la feina diària" (en anglès, mentoring), i el sintagma de conflictes, que especifica l'àmbit d'actuació de la mentoria.

    Es descarta la forma conflict mentoring, per bé que és la solució proposada inicialment pels especialistes (amb la voluntat de respectar la denominació originària de l'autor), perquè, en casos de denominacions d'autor i marques registrades, es considera preferible recórrer a formes catalanes que puguin ser utilitzades com a genèrics i siguin aplicables en tota mena de contextos, sense les restriccions que poden comportar els noms comercials o registrats.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
  • ca  detallista, n m, f
  • ca  minorista, n m, f
  • ca  menudista, n m, f sin. compl.
  • es  comerciante minorista, n m, f
  • es  detallista, n m, f
  • es  minorista, n m, f
  • fr  détaillant | détaillante, n m, f
  • fr  vendeur au détail | vendeuse au détail, n m, f
  • it  dettagliante, n m, f
  • it  minutante, n m, f
  • en  retailer, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Conversió (nom a partir d'adjectiu)**, **Denominació catalana 3: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 3: Adjectiu + sufix**

Definition
Comerciant dedicat a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. detallista; sin. compl. menudista)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma minorista com a sinònim de les formes normatives detallista i menudista. S'aproven detallista i minorista com a denominacions principals (sinònims absoluts) i es fa constar menudista com a sinònim complementari.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a detallista:

    ·És una de les formes normatives per a designar el concepte, juntament amb menudista.

    ·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

    Quant a minorista:

    ·És una denominació ben formada (a partir de l'adjectiu llatí minor i el sufix
    -ista), motivada i transparent, que s'explica per l'oposició a majorista (forma normativa).

    ·És una denominació com més va més habitual en el seu àmbit.

    ·Apareix documentada en algunes obres lexicogràfiques.

    ·La majoria dels especialistes en confirmen l'ús i hi donen el vistiplau.

    Quant a menudista:

    ·Tot i ser una denominació normativa, té molt poc ús. Cal tenir en compte, de fet, que al diccionari normatiu remet a detallista.

    Es dona prioritat a les formes detallista i minorista perquè són les més usades.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]
  • ca  al detall, adj
  • ca  detallista, adj
  • ca  minorista, adj
  • ca  a la menuda, adj sin. compl.
  • ca  menudista, adj sin. compl.
  • es  al detalle, adj
  • es  al por menor, adj
  • es  detallista, adj
  • es  minorista, adj
  • fr  de détail, adj
  • it  al dettaglio, adj
  • it  al minuto, adj
  • pt  de varejo, adj
  • pt  retalhista, adj
  • pt  varejista, adj
  • en  retail, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**, **Denominació catalana 5: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 5: Adjectiu + sufix**

Definition
Relatiu a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. al detall, detallista; sin. compl. a la menuda, menudista)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes detallista, minorista i menudista com a sinònims de les formes normatives al detall i a la menuda. S'aproven al detall, detallista i minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i a la menuda i menudista com a sinònims complementaris.

    Criteris aplicats

    Quant a al detall:

    ·És una de les dues denominacions normatives actualment.

    ·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

    Quant a detallista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu detallista, a partir de la reducció del sintagma comerciant detallista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat i la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

    ·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

    ·Té l'aval de la majoria dels especialistes, que en confirmen l'ús.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (detallista) i portuguès (retalhista).

    Quant a minorista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base del substantiu minorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant minorista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i cada vegada més usual.

    ·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·És documenta paral·lelament en castellà (minorista).

    Quant a la menuda:

    ·És una de les dues denominacions normatives actualment.

    ·Té ús, si bé menys que al detall i que detallista i minorista.

    Quant a menudista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu menudista, a partir de la reducció del sintagma comerciant menudista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

    ·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

    Es dona prioritat a les formes al detall, detallista i minorista perquè són les més usades.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]
  • ca  menúrids, n m pl
  • nc  Menuridae

Zoologia > Ocells

Definition
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  mertolenga, n f
  • ca  MER, n f sigla
  • es  mertolenga, n f
  • fr  mertolenga, n f
  • en  Mertolenga, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del portuguès**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Note

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça (mertolenga) prové del portuguès i és el gentilici del municipi de Mértola. Es manté la forma del portuguès com a denominació catalana, ja que no hi ha cap gentilici amb tradició en català per a fer referència a aquest municipi portuguès. Cal tenir en compte, de fet, que el manlleu s'adapta al sistema ortogràfic català.

    Pel que fa al codi català (MER), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    Formes desestimades

    -mertolina, mertolesa, mertolenca, etc.: Aquestes formes no es documenten i, a més, s'allunyen del que preveuen els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics per a les denominacions que són gentilicis.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  meranti blanc, n m
  • es  meranti blanco
  • fr  white meranti
  • en  white meranti
  • de  White Meranti

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), semipesant, semidura, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color marró grogós amb reflexos mats i l'albeca de color blanc grogós, emprada en fusteria interior.

Note

  • El meranti blanc s'obté dels arbres de la secció Anthoshorea del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea assamica, Shorea bracteolata, Shorea dealbata, Shorea hupochra, Shorea javanica, Shorea lamellata i Shorea maranti.
  • ca  meranti groc, n m
  • es  meranti amarillo
  • fr  yellow meranti
  • en  yellow meranti
  • de  Yellow Meranti

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent de Malàisia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color groc o marró grogós i l'albeca d'un color entre gris grogós i blanc grogós, emprada en fusteria interior i ebenisteria.

Note

  • El meranti groc s'obté dels arbres de la secció Richetioides del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea acuminatissima, Shorea faguetiana, Shorea gibbosa, Shorea hopeifolia i Shorea multiflora.
  • ca  meranti vermell clar, n m
  • es  meranti rojo claro
  • fr  light red meranti
  • en  light red meranti
  • de  Light Red Meranti

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), lleugera, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós clar i brillant i l'albeca amb un color entre rosa pàl·lid i gris, emprada en fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Note

  • El meranti vermell clar s'obté principalment dels arbres de les espècies Shorea acuminata, Shorea dayphylla, Shorea johorensis, Shorea lepidota i Shorea parvifolia.
  • ca  meranti vermell fosc, n m
  • es  meranti rojo oscuro
  • fr  dark red meranti
  • en  dark red meranti
  • de  Dark Red Meranti

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), semipesant, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color salmó o marró vermellós violaci brillant i l'albeca de color vermell pàl·lid o vermell grisós, emprada en fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de talles i peces tornejades.

Note

  • El meranti vermell fosc s'obté principalment dels arbres de les espècies Shorea curtisii, Shorea hemsleyana, Shorea macrantha, Shorea pauciflora, Shorea platyclados, Shorea rugosa i Shorea singkawang.