Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  poder suau, n m
  • es  poder blando, n m
  • es  poder no coactivo, n m
  • fr  pouvoir de convaincre, n m
  • fr  puissance douce, n f
  • fr  soft power, n m
  • en  soft power, n

Política

Definition
Poder d'un actor internacional basat en la convicció, la seducció i la persuasió.

Note

  • 1. El poder suau es fonamenta en la influència de recursos intangibles, com ara la cultura, els valors o la ideologia, o, secundàriament, en la influència de recursos tangibles, com ara els diners.
  • 2. El concepte de poder suau va ser formulat pel politicòleg nord-americà Joseph Nye.
  • 3. El poder suau s'oposa al poder dur.
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes poder dur i poder suau:

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades poder dur i poder suau, calcs de les formes angleses hard power i soft power, respectivament, pels motius següents:

    ·poden considerar-se lingüísticament adequades, a partir del sentit normatiu dels adjectius dur ("Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura") i suau ("Que hi exerceix una acció d'una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau");

    ·són les formes més utilitzades en català per a designar aquests conceptes, a banda dels manlleus de l'anglès directament, i ja es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

    El Consell Supervisor remarca que no s'han trobat alternatives pròpies viables que puguin substituir realment els calcs. S'han valorat també les formes poder fort i poder rígid (per a hard power) i poder tou i poder flexible (per a soft power), però s'han descartat en favor de les formes aprovades, que es consideren semànticament preferibles:

    -L'adjectiu fort, per exemple, ("1. Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. [...] Una voluntat forta. 2. Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Un argument fort. Un fort motiu de greuge [...] 3. Que té poderosos mitjans. Un banc fort. Un exèrcit fort. Un fort adversari") no es considera del tot adient, ja que es pot exercir un poder fort sense necessitat de duresa o de força bruta, que és el que més aviat es transmet amb hard power. L'adjectiu rígid ("No flexible, incapaç de doblegar-se o torçar-se"), al seu torn, transmet més aviat la idea d'intransigència, no de duresa.

    -D'altra banda, tou ("1. Que cedeix fàcilment a la pressió. 2. Que cedeix fàcilment, no gens ferm.") suggereix debilitat, més que no pas suavitat, i flexible ("Prompte a cedir, a acomodar-se, a la influència dels altres, a les circumstàncies") suggereix capacitat d'adaptació, que no és tampoc el sentit que es transmet amb soft power.

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]
  • ca  pof, n m
  • es  pof
  • fr  pof
  • it  pof
  • pt  pof
  • en  pof
  • de  Pof

Esport > Muntanyisme

Definition
Barreja de pols de colofònia i carbonat de magnesi utilitzada en l'escalada de blocs per a augmentar l'adherència a la roca.
  • ca  pointe tendue [fr], n f
  • ca  punta a terra, n f sin. compl.
  • es  pointe tendue, n f
  • es  pointe tendu, n f var. ling.
  • fr  pointe tendue, n f
  • en  pointe tendue, n
  • en  pointe tendu, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Posició de la cama de treball estirada en qualsevol direcció, amb la punta del peu també estirada tocant a terra.

Note

  • La denominació pointe tendue, procedent del francès, està creada a partir del substantiu pointe ('punta') i l'adjectiu tendu -ue ('tens -a').
  • ca  poke, n m
  • es  poke, n m
  • es  poké, n m
  • fr  poke, n m
  • fr  poké, n m
  • it  poke, n m
  • it  poké, n m
  • it  pokè, n m
  • pt  poke, n m
  • en  poke, n
  • en  poké, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del hawaià**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del hawaià (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definition
Plat típic de la cuina hawaiana fet a base de trossos de peix o marisc cru marinats en una salsa especiada amb salsa de soja, oli de sèsam, ceba i altres ingredients.

Note

  • El poke se serveix habitualment en un bol, acompanyat d'arròs i altres ingredients, conegut amb el nom de bol de poke (poke bowl, en anglès).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme poke

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma poke.

    Criteris aplicats

    ·El manlleu del hawaià s'ha introduït al català a través de la forma anglesa poke bowl.

    ·És la denominació que designa un plat tradicional de la cuina hawaiana.

    ·En l'àmbit de la gastronomia i l'alimentació és habitual la incorporació de manlleus procedents de llengües diverses que fan referència a plats o productes originaris d'altres cultures.

    ·A excepció de la grafia k, que no és pròpia del català però ja es troba en molts manlleus recollits al diccionari normatiu (karaoke, karate, kiwi, sake, tanka, xiitake, etc.), la forma del hawaià s'ajusta prou bé al sistema fonicogràfic català.

    ·En altres llengües també té ús la forma poke (de vegades amb la grafia anglesa poké, que en anglès evita la pronúncia en una sola síl·laba), que ja es documenta en obres lexicogràfiques de l'italià i l'anglès.

    [Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
  • ca  polaritó, n m
  • es  polaritón
  • fr  polariton
  • en  polariton

Física

Definition
Quasipartícula resultant de l'acoblament d'un fotó i una quasipartícula amb caràcter polar.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes plasmó i polaritó.

    Les denominacions plasmó i polaritó estan formades per les bases plasm- (de plasma) i polarit- (de polaritat), respectivament, i el formant -ó. En el cas concret de polaritó, el formant de base és polarit- i no polar- (en referència al caràcter polar de la quasipartícula a la qual s'acobla el fotó), perquè la forma polaró ja designa un altre concepte en l'àmbit de la física: "Sistema format per l'acoblament d'un electró i el camp de deformacions que es produeix a la xarxa cristal·lina d'un semiconductor a causa de la interacció amb els ions o àtoms de la xarxa."(1)

    (1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012.
    <www.diccionari.cat/&gt;

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
  • ca  poliamor, n m
  • es  poliamor, n m
  • fr  amour plural, n m
  • fr  amour-camaraderie, n m
  • fr  pluriamour, n m
  • fr  polyamour, n m
  • en  polyamory, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definition
Pràctica consistent a mantenir relacions afectives i sexuals amb més d'una persona, amb el coneixement i l'acord de totes les persones implicades, les quals poden tenir relacions afectivosexuals entre elles o no tenir-ne.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme poliamor:

    S'aprova la denominació poliamor, probablement calc de l'anglès polyamory, pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, constituïda pel nucli amor i la forma prefixada d'origen grec poli-, que significa 'molts';

    ·està molt estesa i es documenta en nombroses fonts;

    ·els especialistes hi donen el vistiplau;

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]
  • ca  policia d'estrades, n f
  • ca  policia de sala, n f sin. compl.
  • es  policía de estrados, n f
  • es  policía de la sala, n f
  • es  policía de sala, n f
  • fr  police d'audience, n f
  • fr  police de l'audience, n f
  • it  polizia dell'udienza, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Dret processal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Facultat dels òrgans jurisdiccionals per a vetllar pel bon desenvolupament del procés judicial i pel bon comportament de les persones que hi intervenen o hi assisteixen.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme policia d'estrades (sin. compl. policia de sala)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes policia d'estrades i, com a sinònim complementari, policia de sala.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes adequades des del punt de vista lingüístic: estan formades sobre el nucli policia, en el sentit normatiu de "Manteniment de l'ordre i de la seguretat públics basat en el compliment de les lleis establertes", i els sintagmes específics d'estrades i de sala, respectivament, referits al lloc on es fa el manteniment de l'ordre. La forma estrades, en plural, ja apareix recollida en fonts terminològiques i lexicogràfiques catalanes referida al "Lloc on són celebrades les sessions dels tribunals de justícia i on hom afixa, per a coneixement públic, els edictes de notificació o citació als interessats que no tenen representació en la causa". La forma sala, al seu torn, es recull al diccionari normatiu específicament com a "Peça d'un edifici on es constitueix un tribunal de justícia per celebrar audiències i vistes". Tant d'estrades com de sala, doncs, són sintagmes semànticament motivats.

    ·Totes dues són formes documentades en textos especialitzats, sobretot policia d'estrades, que té molt més ús i per això és fa constar com a denominació principal.

    ·Els especialistes donen el vistiplau a aquestes formes.

    ·En altres llengües s'utilitzen solucions similars.

    Formes desestimades

    -policia d'estrada: Aquesta forma es documenta molt menys que policia d'estrades i els especialistes han confirmat, majoritàriament, que la forma que coneixen és amb el plural estrades. Si bé és clar que estrades deriva de estrada ("Part d'una sala, d'una habitació, etc., en què el sòl és més elevat que el de la resta, destinada a col·locar-hi un tron, una cadira, un llit, etc."), sembla que la forma consolidada en dret és estrades.

    [Acta 742, 29 de setembre de 2025]
  • ca  policia d'estrades, n f
  • ca  policia de sala, n f sin. compl.
  • es  policía de estrados, n f
  • es  policía de la sala, n f
  • es  policía de sala, n f
  • fr  police d'audience, n f
  • fr  police de l'audience, n f
  • it  polizia dell'udienza, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Dret processal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Facultat dels òrgans jurisdiccionals per a vetllar pel bon desenvolupament del procés judicial i pel bon comportament de les persones que hi intervenen o hi assisteixen.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme policia d'estrades (sin. compl. policia de sala)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes policia d'estrades i, com a sinònim complementari, policia de sala.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes adequades des del punt de vista lingüístic: estan formades sobre el nucli policia, en el sentit normatiu de "Manteniment de l'ordre i de la seguretat públics basat en el compliment de les lleis establertes", i els sintagmes específics d'estrades i de sala, respectivament, referits al lloc on es fa el manteniment de l'ordre. La forma estrades, en plural, ja apareix recollida en fonts terminològiques i lexicogràfiques catalanes referida al "Lloc on són celebrades les sessions dels tribunals de justícia i on hom afixa, per a coneixement públic, els edictes de notificació o citació als interessats que no tenen representació en la causa". La forma sala, al seu torn, es recull al diccionari normatiu específicament com a "Peça d'un edifici on es constitueix un tribunal de justícia per celebrar audiències i vistes". Tant d'estrades com de sala, doncs, són sintagmes semànticament motivats.

    ·Totes dues són formes documentades en textos especialitzats, sobretot policia d'estrades, que té molt més ús i per això és fa constar com a denominació principal.

    ·Els especialistes donen el vistiplau a aquestes formes.

    ·En altres llengües s'utilitzen solucions similars.

    Formes desestimades

    -policia d'estrada: Aquesta forma es documenta molt menys que policia d'estrades i els especialistes han confirmat, majoritàriament, que la forma que coneixen és amb el plural estrades. Si bé és clar que estrades deriva de estrada ("Part d'una sala, d'una habitació, etc., en què el sòl és més elevat que el de la resta, destinada a col·locar-hi un tron, una cadira, un llit, etc."), sembla que la forma consolidada en dret és estrades.

    [Acta 742, 29 de setembre de 2025]
  • ca  policíac -a, adj
  • ca  policial, adj sin. compl.
  • es  policiaco
  • es  policíaco
  • es  policial
  • fr  policier
  • it  poliziesco
  • en  police

Protecció civil > Policia

Definition
Relatiu o pertanyent a la policia.

Note

  • Hi ha una certa especialització contextual que fa que policíac -a i policial no siguin sempre intercanviables. Així, mentre que cinema policíac designa un gènere cinematogràfic, cinema policial fa referència al conjunt de filmacions relacionades amb el cos de policia.
  • ca  policíac -a, adj
  • ca  policial, adj sin. compl.
  • es  policiaco
  • es  policíaco
  • es  policial
  • fr  policier
  • it  poliziesco
  • en  police

Protecció civil > Policia

Definition
Relatiu o pertanyent a la policia.

Note

  • Hi ha una certa especialització contextual que fa que policíac -a i policial no siguin sempre intercanviables. Així, mentre que cinema policíac designa un gènere cinematogràfic, cinema policial fa referència al conjunt de filmacions relacionades amb el cos de policia.