Neoloteca

ca vi d'arròs, n m
ca mijiu [zh], n m sin. compl.
ca sake, n m sin. compl.
es mijiu, n m
es sake, n m
es vino de arroz, n m
fr bière de riz, n m
fr mijiu, n m
fr saké, n m
fr vin de riz, n m
it mijiu, n m
it sachè, n m
it sake, n m
it sakè, n m
it vino di riso, n m
en mijiu, n
en rice wine, n
en sake, n
en saké, n
en saki, n
de Mijiu, n m
de Reiswein, n m
de Sake, n m
ja 酒, n
ja sake, n
zh 米酒, n
zh mǐjiǔ, n

Begudes

Definition

Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació de l'arròs.

Note

1. La denominació mijiu s'utilitza, específicament, per a fer referència al vi d'arròs xinès; correspon a la forma destonalitzada de mǐjiǔ, denominació xinesa transcrita segons el sistema pinyin.
2. La denominació sake, d'origen japonès, s'utilitza, específicament, per a fer referència al vi d'arròs japonès.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vi d'arròs (sin. compl. mijiu; sake):

S'aproven les denominacions vi d'arròs, mijiu (manlleu del xinès) i sake (manlleu del japonès), les dues darreres com a sinònims complementaris, pels motius següents:

Pel que fa a vi d'arròs,

·permet donar un tractament unitari als vins d'arròs de cultures diferents, de manera que inclou tant el vi d'arròs japonès (sake) com el vi d'arròs xinès (mijiu);

·és una denominació descriptiva, basada en la composició d'aquest tipus de beguda, que és una mena de suc fermentat d'arròs (vi és, segons el diccionari normatiu, "Suc de raïms fermentats", però també, per extensió, "Suc fermentat de fruits altres que el raïm");

·es creu que pot ser una denominació útil en contextos de divulgació o en què els noms originaris d'altres cultures es desconeguin (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina);

·en altres llengües també s'han documentat designacions alternatives similars, al costat dels manlleus.

Quant a mijiu, transcripció destonalitzada de mǐjiǔ (transcripció estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin), que significa, literalment, 'vi d'arròs', de mǐ 'arròs' i jiǔ 'vi',

·és la denominació originària d'aquest tipus de beguda a la Xina;

·s'identifica inequívocament amb el concepte;

·ja es documenten en català i també en la resta de llengües.

D'acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s'acorda, en aquest cas, d'indicar la llengua de procedència del manlleu mijiu (zh, xinès), tenint en compte que la pronúncia xinesa del mot no coincideix amb la pròpia i espontània d'un parlant català (mijiǔ es pronuncia en xinès [mitɕjou]).

En favor de la simplificació, es descarta la forma mǐjiǔ, transcripció estricta del xinès.

Pel que fa, finalment, a sake,

·és una forma normalitzada pel Consell Supervisor (acta núm. 356) i recollida ja al diccionari normatiu per a fer referència, específicament, al vi d'arròs produït al Japó;

·és una forma coneguda internacionalment.

[Acta 604, 1 d'abril de 2016]

ca vi de cereal xinès, n m
ca huangjiu, n m sin. compl.
es huangjiu, n m
es vino amarillo, n m
fr huangjiu, n m
fr vin de céréale, n m
pt huangjiu, n m
en grain wine, n
en huangjiu, n
en yellow wine, n
zh 黄酒, n
zh huángjiǔ, n

Begudes

Definition

Beguda alcohòlica tradicional de la Xina, de gust suau i dolç, que s'obté de la fermentació d'un cereal, generalment arròs, melca, mill o blat.

Note

1. La varietat més coneguda de vi de cereal xinès és la que es fa amb arròs (vi d'arròs o mijiu).
2. La denominació huangjiu correspon a la forma destonalitzada de huángjiǔ, denominació xinesa transcrita segons el sistema pinyin.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vi de cereal xinès (sin. compl. huangjiu):

S'aproven les denominacions vi de cereal xinès i huangjiu (aquesta segona, manlleu del xinès, com a sinònim complementari) pels motius següents:

Pel que fa a vi de cereal xinès,

·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xinès huángjiǔ;

·és una denominació descriptiva, basada en la composició d'aquest tipus de beguda, que és una mena de suc fermentat de cereals (vi és, segons el diccionari normatiu, "Suc de raïms fermentats", però també, per extensió, "Suc fermentat de fruits altres que el raïm");

·és transparent i s'identifica sense dificultats amb el concepte;

·es creu que pot ser una denominació útil en contextos de divulgació o en què el nom originari es desconegui (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina o de begudes);

·en altres llengües també s'han documentat designacions alternatives anàlogues, al costat del manlleu (vin de céréale, en francès; grain wine, en anglès).

Es descarta la forma vi de cereal perquè no és del tot precisa, ja que existeixen altres tipus de vi de cereal amb certes diferències respecte del xinès. El Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que l'adjectiu xinès pot obviar-se sempre que el context ho permeti.

Es descarta la forma vi de cereals xinès perquè remet a la idea que el vi conté diferents cereals, mentre que en realitat, segons les fonts consultades, s'elabora només amb un cereal cada vegada (arròs, mill, etc.).

També s'han tingut en compte, com a possibles denominacions, vi groc (calc del xinès huángjiǔ), vi de gra xinès (anàloga a l'anglès grain wine) i vi xinès, però s'han descartat en favor de vi de cereal xinès, que és una forma més precisa.

Finalment, la forma vi d'arròs (xinès), que s'utilitza sovint com a equivalent del xinès huangjiu, designa, estrictament, un tipus de vi de cereal. No és, per tant, una denominació adequada.

Quant a huangjiu, transcripció destonalitzada de huángjiǔ (transcripció estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin), que significa, literalment, 'vi groc', de huáng 'groc' i jiǔ 'vi',

·és la denominació originària d'aquest tipus de beguda i la més coneguda internacionalment;

·s'identifica inequívocament amb el concepte;

·ja es documenten en català i també en la resta de llengües.

D'acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s'acorda, en aquest cas, d'indicar la llengua de procedència del manlleu huangjiu (zh, xinès), tenint en compte que la pronúncia xinesa del mot no coincideix amb la pròpia i espontània d'un parlant català (huángjiǔ es pronuncia en xinès
[xwɑŋ tɕjou]).

En favor de la simplificació, es descarta la forma huángjiǔ, transcripció estricta del xinès.

S'accepta el manlleu huangjiu al costat de vi de cereal xinès, perquè és una forma coneguda internacionalment, que vehicula un concepte emblemàtic de la gastronomia xinesa conegut també ja a casa nostra i, en general, a Occident. D'acord amb el criteri seguit habitualment pel Consell Supervisor en aquests casos, però, es prioritza l'alternativa catalana (vi de cereal xinès), a fi de donar-hi la màxima difusió.

[Acta 604, 1 d'abril de 2016]

ca vi gris, n m
es vino gris
es vino manchado
fr blanc de noir
fr rosé de pressurage
fr vin gris
en vin gris

Begudes

Definition

Vi rosat, de color ataronjat grisenc, obtingut per l'aplicació del procediment de fabricació del vi blanc a raïms negres.

Note

El vi gris és tradicional de la Lorena i l'Alsàcia.

ca vi caixer, n m
ca vi jueu, n m sin. compl.
es vino kosher
fr vin kascher
it vino kasher
en kosher wine

Religió > Judaisme

Definition

Vi ritualment pur, elaborat segons els costums tradicionals jueus.

ca vianesa, n f
ca VIA, n f sigla
es vianesa, n f
fr vianesa, n f
en Vianesa, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del gallec**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del gallec (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Note

Observacions del Consell Supervisor

La denominació originària d'aquesta raça és un gentilici gallec (vianés -esa) referit a Viana do Bollo, municipi d'Ourense, a Galícia. No hi ha cap gentilici català per a Viana do Bollo i, per tant, cal mantenir la forma original, que en aquest cas, a més, s'adapta sense problemes al sistema gràfic del català. La forma vianès -esa, de fet, ja es documenta en català com a gentilici de Vià (Alta Cerdanya) i es pot considerar adequada també per a aquesta altra població.

Pel que fa al codi català (VIA), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

[Acta 745, 17 de novembre de 2025]

ca via ciclista, n f
es vía ciclable, n f
es vía ciclista, n f
fr voie cyclable, n f
en bikeway, n
en cycleway [GB], n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definition

Via destinada d'una manera exclusiva o preferent a la circulació de bicicletes.

Note

1. Són tipus de vies ciclistes les voreres pedalables, els carrils bici, les pistes bici i els camins pedalables.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme via ciclista:

S'aprova la denominació via ciclista pels motius següents:

·és una forma sintagmàtica transparent, que té com a nucli via, per a poder incloure qualsevol mena d'espai de pas en què hi hagi preferència per a un ús ciclista (estigui integrat a la calçada o no, sigui asfaltat o sense asfaltar, transcorri en una àrea urbana o interurbana, etc.) i com a complement l'adjectiu ciclista, que estableix la relació amb el ciclisme o, en general, l'ús de la bicicleta;

·és un terme procedent de la versió catalana del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària i de la Llei 19/2001 que el complementa;

·es documenta àmpliament en textos d'especialitat i textos divulgatius;

·té l'aval dels especialistes.

[Acta 600, 22 de gener de 2016]

ca ruta assistencial, n f
ca via clínica, n f
es vía clínica
fr cheminement clinique
en clinical pathway

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definition

Pacte establert entre els professionals i les organitzacions dels diferents àmbits assistencials que operen en un mateix territori i atenen una mateixa població afectada d'un problema de salut crònic específic per a aplicar els criteris de bona pràctica, optimitzar els circuits assistencials i planificar les respostes enfront d'escenaris previsibles.

Note

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

[Acta 554, 13 de desembre de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ruta assistencial (sin. via clínica):

El Consell Supervisor aprova les denominacions ruta assistencial i via clínica com a sinònims, tal com s'acorda a la sessió de normalització, perquè totes dues són adequades des d'un punt de vista semàntic i perquè, d'acord amb els especialistes assistents a la sessió de normalització, totes dues formes tenen un ús prou important dins l'àmbit: la primera, com a designació habitual en la documentació del Departament de Salut, i la segona, com a forma de més llarga tradició, recollida ja en diccionaris terminològics, tant en català com paral·lelament en castellà.

ca via pacificada, n f
es calle pacificada, n f
fr voie apaisée, n f
it strada moderata, n f
en traffic-calmed street, n
en traffic-calmed way, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definition

Carrer que ofereix unes condicions de trànsit, comoditat i seguretat pensades especialment per a afavorir el desplaçament a peu o en bicicleta, enfront dels mitjans de transport motoritzats.

Note

1. Per exemple, són vies pacificades els carrers de convivència, els carrers de vianants i els carrers de zona 30.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes via pacificada, carrer de convivència, carrer de zona 30 i carrer de vianants

S'aprova la denominació via pacificada, juntament amb els termes relacionats carrer de convivència, carrer de zona 30 i carrer de vianants, pels motius següents:

Pel que fa a via pacificada,

·és una forma justificable des d'un punt de vista semàntic, ja que designa de manera genèrica una via que ha estat pacificada, és a dir, seguint el diccionari normatiu, que ha estat calmada o apaivagada, ja que s'hi ha fet disminuir l'agitació de la circulació del trànsit motoritzat en benefici de vianants i ciclistes;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

·té l'aval dels especialistes, tot i que alguns s'hi mostren reticents perquè consideren que està massa connotada, per l'associació a un conflicte bèl·lic;

·es documenten formes anàlogues en castellà i francès (en canvi, l'italià i l'anglès recorren a formes menys marcades semànticament).

Pel que fa al nom carrer de convivència,

·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, ja que indica metafòricament el dret de tots els mitjans de transport a utilitzar una mateixa calçada, amb un paper actiu i en unes condicions d'harmonia i respecte;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació, si bé amb un ús no sempre fixat, que de vegades el fa sinònim de carrer pacificat;

·té l'aval dels especialistes, que consideren útil la distinció establerta entre via pacificada i carrer de convivència.

Pel que fa al nom carrer de zona 30,

·és una forma transparent i justificada des del punt de vista semàntic, que fa referència a la velocitat màxima permesa en el conjunt de l'àrea a la qual pertany el carrer;

·es documenta àmpliament en textos especialitzats, textos administratius i mitjans de comunicació;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà, francès, italià i anglès.

Pel que fa al nom carrer de vianants,

·és una forma transparent, que indica quin és l'únic mitjà de desplaçament permès;

·es documenta àmpliament en tota mena de textos;

·és una forma avalada pels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà i francès, si bé la forma catalana se n'allunya formalment perquè no està construïda sobre l'arrel llatina pedi- sinó a partir d'un mot patrimonial.

Finalment, es descarten les alternatives carrer residencial i carrer de prioritat invertida (en el lloc de carrer de convivència) pels motius següents:

Pel que fa a carrer residencial, té els inconvenients de no transmetre el matís d'harmonia i vitalitat que sí que tenen carrer de convivència i l'original anglès living street i de prestar-se a confusió, ja que pot fer pensar, erròniament, en un carrer només d'habitatges, sense comerços ni altres negocis establerts.

Pel que fa a carrer de prioritat invertida, tot i recollir adequadament que s'hi altera la prioritat habitual dels vehicles de motor, és una forma llarga i poc transparent, pròpia exclusivament d'un àmbit tècnic.

[Acta 600, 22 de gener de 2016]

ca via verda, n f
es vía verde, n f
fr voie verte, n f
en rail trail, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definition

Camí pedalable habilitat sobre un traçat ferroviari en desús.

Note

1. Com a conseqüència de l'origen en un traçat ferroviari, les vies verdes solen tenir unes característiques de poc pendent i revolts de radi ample que les fan molt adequades per al ciclisme.
2. L'equivalent francès voie verte té un abast més ampli, ja que inclou tant els camins habilitats sobre antics traçats ferroviaris com els camins rurals amb unes condicions de pendent i amplada similars.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes camí pedalable, via verda i vorera pedalable (sin. compl. vorera bici):

S'aprova la denominació camí pedalable, juntament amb els termes relacionats via verda i vorera pedalable (amb el sinònim complementari vorera bici), pels motius següents:

Pel que fa a camí pedalable i a vorera pedalable,

·són formes descriptives i transparents, amb un nucli que indica el tipus de via i l'adjectiu pedalable, que fa referència a la circulació de bicicletes;(1)

·es trien en comptes de les formes caminal pedalable i vorera bici recollides a la llei (versions catalanes del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 i Llei 19/2001), en el cas de camí pedalable com a forma única i en el cas de vorera pedalable com a forma prioritària;

·el recurs a l'adjectiu pedalable, en lloc de l'adjectiu ciclista, es deu al fet que es tracta de dues vies que no es destinen exclusivament a les bicicletes (a diferència del carril ciclista i la pista ciclista) sinó que estableixen un ús compartit amb els vianants i que, a més, poden interpretar-se com a espais adaptats a les bicicletes, més que no pas dissenyats expressament ;

·la possibilitat que no es permeti la circulació de bicicletes en tota l'extensió d'un camí i l'habitual separació d'espais entre vianants i ciclistes en la vorera coincideixen amb el significat normalitzat de pedalable, que es va reservar per als trams d'una via en què es pot anar amb bicicleta, a diferència del que succeeix en la resta de la via.

Pel que fa al sinònim complementari vorera bici,

·és una forma procedent de la versió catalana del glossari de l'Annex I del Reial Decret Legislatiu 339/1990 sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària i de la Llei 19/2001 que el complementa;

·lingüísticament es considera menys adequada que vorera pedalable, ja que no és habitual en la llengua el recurs al nom d'un vehicle en aposició al nucli en comptes de l'adjectiu corresponent;

·es documenta en textos d'especialitat.

Pel que fa a via verda, concepte exclusiu de la legislació espanyola amb aquest significat tan restringit,

·és una forma justificada des del punt de vista semàntic, ja que el nucli via fa referència alhora a la naturalesa de via de comunicació (com a via ciclista) i a l'origen en una via de ferrocarril i l'adjectiu verd, pel lligam habitual amb els productes o els serveis ecològics, indica l'absència de trànsit motoritzat;

·es documenta en contextos especialitzats i en contextos divulgatius com un tipus específic de camí ciclista;

·té l'aval dels especialistes.

Finalment, es descarten les alternatives caminal pedalable i senda ciclista, per a camí pedalable, pels motius següents:

Pel que fa a caminal pedalable, tot i que és la forma recollida en la llei esmentada, cal tenir en compte que, segons el diccionari normatiu, caminal significa "Camí entre els bancals o els parterres d'un hort o d'un jardí", significat que no s'ajusta al que té el terme en l'àmbit de la bicicleta.

Pel que fa a senda ciclista, malgrat que té ús entre els especialistes, convé tenir present que, segons el diccionari normatiu, senda significa "Camí estret per a vianants", de manera que indicaria més aviat un espai de vianants en què excepcionalment també poden passar bicicletes que no pròpiament una via d'ús compartit.

(1) Camí significa, en el diccionari normatiu, "Tira de terreny més o menys ampla que va d'un indret a un altre disposada expressament per a transitar-hi", i en l'ús habitual s'identifica amb una via de terra poc apta per al trànsit motoritzat; vorera té la definició normativa "Part lateral d'una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu" i també, per mitjà d'una remissió a voral, "Franja de terreny pla, pavimentada o no, de la vora d'una via interurbana que fa de contenció del ferm de la calçada i dona un marge de seguretat als vehicles i als vianants".

[Acta 600, 22 de gener de 2016]

ca vial multidosi, n m
es frasco multidosis, n m
es vial multidosis, n m
fr flacon multidose, n m
en multi-dose vial, n
en multidose vial, n
en pharmacy bulk vial, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ciències de la salut > Farmacologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Flascó petit i de coll estret, generalment de vidre, que conté més d'una dosi d'un medicament, generalment injectable.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vial multidosi

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma vial multidosi.

Criteris aplicats

·Malgrat que és un manlleu de l'anglès, no resulta una forma estranya en català, probablement per l'origen llatí de la forma anglesa (segons algunes fonts, el primer ús documentat de vial en anglès amb aquest sentit és del segle XIV, i prové de l'anglès mitjà fiole, viole, del llatí tardà fiola, alteració del llatí phiala, que en català ha donat fiola) i, d'altra banda, per la coincidència formal amb l'adjectiu vial, d'origen diferent.

·És una forma ja àmpliament documentada en català, tant en textos d'especialitat com en diccionaris terminològics i en diccionaris generals considerats de referència.

·Té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és una forma molt utilitzada i des de fa molt de temps.

·El manlleu també s'utilitza en altres llengües romàniques.

Formes desestimades

Es descarta la forma flascó multidosi perquè no designa exactament el mateix concepte (els flascons solen ser més grans i no sempre contenen medicaments injectables).

[Acta 680, 30 de juny de 2021]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note