composició - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
composició
composició
- ca composició, n f
- es composición
- fr composition
- en compounding
Definition
Procediment de formació de mots a partir de la unió de mots, de bases cultes o de la combinació de mots i bases cultes.
Note
- Per exemple, filferro (format pels mots fil i ferro), termòmetre (format per les bases cultes term(o) i metre) i hidroavió (format per la base culta hidr(o) i el mot avió). Entre les bases del compost s'estableixen relacions sintàctiques de coordinació i subordinació, cosa que ha dut alguns lingüistes a parlar d'una sintaxi dels mots compostos o d'una microsintaxi. Els mots compostos poden estar formats per bases de qualsevol categoria lèxica major (nom, adjectiu, verb i adverbi). Tenint en compte la categoria del mot compost resultant, es pot parlar de composició nominal (filferro), adjectival (agredolç) i verbal (capgirar). Segons les propietats morfosintàctiques dels constituents i el grau de fusió que s'hi estableix, es diferencia la composició pròpia de la impròpia. Finalment, segons el caràcter popular o culte de les bases que es combinen, es distingeix la composició culta de la composició pròpiament dita.