aspecte freqüentatiu
aspecte freqüentatiu
- ca aspecte iteratiu, n m
- ca aspecte freqüentatiu, n m sin. compl.
- es aspecto iterativo
- fr aspect itératif
- en iterative aspect
Definition
Aspecte que expressa repetició de la situació expressada pel verb.
Note
- Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara repicar. L'aspecte iteratiu és un tipus d'aspecte imperfectiu. Contrasta amb aspecte semelfatiu.
aspecte gramatical
aspecte gramatical
- ca aspecte gramatical, n m
- es aspecto gramatical
- fr aspect grammatical
- en grammatical aspect
Definition
Aspecte expressat per mitjà de la flexió verbal o de perífrasis molt gramaticalitzades, com «haver + participi» o «va + participi».
aspecte habitual
aspecte habitual
- ca aspecte habitual, n m
- es aspecto habitual
- fr aspect habituel
- en habitual aspect
Definition
Aspecte que assenyala que una situació es repeteix de manera regular.
Note
- L'aspecte habitual es manifesta, entre altres procediments, a través de certs usos de l'imperfet o del present, acompanyat o no d'adverbis o locucions adverbials (Durant l'estiu em gitava molt més tard que ara) o a través de la perífrasi «soler + infinitiu» (De matí, és ella qui sol fer el café). L'aspecte habitual és un tipus d'aspecte imperfectiu.
aspecte imperfectiu
aspecte imperfectiu
- ca aspecte imperfectiu, n m
- ca imperfectiu, n m sin. compl.
- es aspecto imperfectivo
- es imperfectivo
- fr aspect imperfectif
- fr imperfectif
- en imperfective
- en imperfective aspect
Definition
Aspecte gramatical que presenta la situació expressada pel verb com a oberta, com a no delimitada, bé perquè es troba en curs de realització, bé perquè es manté estable o bé perquè es repeteix de manera habitual.
Note
- En el primer cas, l'aspecte imperfectiu se subclassifica com a progressiu; en el segon, com a continu, i en el tercer, com a habitual. El present i l'imperfet d'indicatiu tenen aspecte imperfectiu.
aspecte incoatiu
aspecte incoatiu
- ca aspecte incoatiu, n m
- es aspecto incoativo
- fr aspect inchoatif
- en inchoative aspect
Definition
Aspecte que assenyala un canvi d'estat.
Note
- Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara nàixer o morir. A causa de la proximitat entre el canvi d'estat i l'inici d'un esdeveniment, alguns autors consideren que l'aspecte incoatiu cobreix els dos significats. Convé, però, reservar el terme incoatiu per al canvi d'estat i utilitzar el terme inceptiu per a l'altre valor. L'aspecte incoatiu és un tipus d'aspecte puntual.
aspecte ingressiu
aspecte ingressiu
- ca aspecte ingressiu, n m
- es aspecto inceptivo
- es aspecto ingresivo
- fr aspect inceptif
- fr aspect ingressif
- en inceptive aspect
- en ingressive aspect
Definition
Aspecte que presenta la situació expressada pel verb en el punt inicial, sense tenir en compte el possible desenvolupament posterior.
Note
- Per exemple, Arrancar a córrer. S'oposa a culminatiu. L'aspecte inceptiu és un tipus d'aspecte puntual.
aspecte iteratiu
aspecte iteratiu
- ca aspecte iteratiu, n m
- ca aspecte freqüentatiu, n m sin. compl.
- es aspecto iterativo
- fr aspect itératif
- en iterative aspect
Definition
Aspecte que expressa repetició de la situació expressada pel verb.
Note
- Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara repicar. L'aspecte iteratiu és un tipus d'aspecte imperfectiu. Contrasta amb aspecte semelfatiu.
aspecte lèxic
aspecte lèxic
- ca modalitat de l'acció, n f
- ca Aktionsart [de], n m sin. compl.
- ca aspecte lèxic, n m sin. compl.
- ca mode de l'acció, n m sin. compl.
- es Aktionsart
- es aspecto léxico
- es modalidad de la acción
- es modo de la acción
- fr Aktionsart
- fr aspect lexical
- fr modalité de l'action
- fr modalité de l'action
- en Aktionsart
- en lexical aspect
Definition
Categoria semàntica que assenyala, amb recursos lèxics, l'estructura interna de les situacions expressades pels verbs, o pels verbs juntament amb altres constituents.
Note
- És pròxima a l'aspecte gramatical, però es diferencia d'aquest perquè expressa valors que no depenen de la interpretació del parlant i perquè no ha desenvolupat un paradigma morfològic. Així, segons la modalitat de l'acció, es distingeixen els verbs incoatius, els iteratius, els duratius, etc.
aspecte perfectiu
aspecte perfectiu
- ca aspecte perfectiu, n m
- es aspecto perfectivo
- fr aspect perfectif
- en perfective aspect
Definition
Aspecte gramatical que presenta la situació expressada pel verb com a delimitada, sense fer referència al seu desenvolupament.
Note
- En la tradició gramatical, es considera que l'aspecte perfectiu i el perfet són sinònims. Hi ha autors, però, que reserven el primer per a l'aspecte que presenta una situació verbal com un tot i el segon per a l'aspecte que indica que una situació que és anterior a un moment de referència té alguna repercussió o es vincula d'alguna manera amb aquest moment. Des d'aquesta perspectiva, uns temps com el passat simple o el perifràstic (cantà o va cantar) tindrien un aspecte perfectiu i un temps com el perfet (ha cantat), un aspecte perfet. Per exemple, en Es va trencar el braç, el temps verbal té un aspecte perfectiu, perquè presenta l'acció de trencar-se el braç com un fet passat i desvinculat del present, mentre que en S'ha trencat el braç, el temps té un aspecte perfet, perquè indica que l'acció passada provoca un resultat present (el fet de tenir el braç trencat).
aspecte perfet
aspecte perfet
- ca aspecte perfet, n m
- ca aspecte anterior, n m sin. compl.
- es aspecto anterior
- es aspecto perfecto
- fr aspect antérieur
- fr aspect perfect
- en anterior aspect
- en perfect aspect
Definition
Aspecte gramatical amb què s'indica que una situació que és anterior a un moment de referència té alguna repercussió o manté algun tipus de vinculació amb aquest moment.
Note
- Tenen aspecte perfet els temps i les formes no personals del verb formades amb l'auxiliar haver i el participi del verb conjugat. Per exemple, el perfet d'indicatiu (ha cantat) té aquest aspecte, i per això en una oració com S'ha trencat el braç s'indica, d'una banda, que l'acció de trencar-se el braç és anterior al moment de l'acte de parla, i, d'una altra, que aquesta acció ha provocat un resultat que es manté en aquest moment (el fet de tenir el braç trencat).
