bròquil
bròquil
crucíferes / brassicàcies
- ca coliflor, n f
- ca bròcul blanc, n m sin. compl.
- ca bròquil blanc, n m sin. compl.
- ca colflori, n f sin. compl.
- ca floricol, n f sin. compl.
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca pinya, n f alt. sin.
- ca pinya de col, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. botrytis L. subvar. cauliflora DC.
crucíferes / brassicàcies
Note
-
1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. 'Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera'. A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
bròquil
bròquil
crucíferes / brassicàcies
- ca bròquil, n m
- ca bròcul, n m sin. compl.
- ca bròcul verd, n m sin. compl.
- ca bròquil verd, n m sin. compl.
- ca colibròquil, n m sin. compl.
- ca pinya, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. botrytis L.
crucíferes / brassicàcies
Note
-
1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil i bròquil verd tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil s'utilitza amb el sentit recollit en aquesta entrada en les zones del domini lingüístic en què aquesta mateixa denominació no té un sentit genèric, mentre que bròquil verd s'utilitza en les zones en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat verda com a la varietat blanca (bròquil blanc) de Brassica oleracea var. botrytis.
2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. 'Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera'. A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
bròquil americà
bròquil americà
crucíferes / brassicàcies
- ca bròcoli, n m
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca bròquil americà, n m alt. sin.
- ca colibròquil, n m alt. sin.
- ca coliflor, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. italica Plenck
crucíferes / brassicàcies
bròquil blanc
bròquil blanc
crucíferes / brassicàcies
- ca coliflor, n f
- ca bròcul blanc, n m sin. compl.
- ca bròquil blanc, n m sin. compl.
- ca colflori, n f sin. compl.
- ca floricol, n f sin. compl.
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca pinya, n f alt. sin.
- ca pinya de col, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. botrytis L. subvar. cauliflora DC.
crucíferes / brassicàcies
Note
-
1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. 'Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera'. A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
bròquil bord
bròquil bord
compostes / asteràcies
- ca xenixell, n m
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca cap d'ocell, n m sin. compl.
- ca flor d'onze mesos, n f sin. compl.
- ca herba conillera, n f sin. compl.
- ca herba de foc, n f sin. compl.
- ca herba de les cardines, n f sin. compl.
- ca herba pelada, n f sin. compl.
- ca morruts, n m pl sin. compl.
- ca senixó, n m sin. compl.
- ca apagallum, n m alt. sin.
- ca bròquil bord, n m alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca caps d'ocell, n m pl alt. sin.
- ca citró, n m alt. sin.
- ca conillera, n f alt. sin.
- ca engreixaconills, n m alt. sin.
- ca herba cana, n f alt. sin.
- ca herba cardina, n f alt. sin.
- ca herba de cardina, n f alt. sin.
- ca herba de cardines, n f alt. sin.
- ca herba de la cardina, n f alt. sin.
- ca herba gavatxa, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca lletsó bord, n m alt. sin.
- ca lletsó de foc, n m alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca morro de conill, n m alt. sin.
- ca morrut, n m alt. sin.
- ca morruts de bou, n m pl alt. sin.
- ca puputs, n m pl/f pl alt. sin.
- ca vellesa, n f alt. sin.
- ca xenixells, n m pl alt. sin.
- nc Senecio vulgaris L.
compostes / asteràcies
Note
- En relació amb la denominació card munjoni bord, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone, bundzone.
bròquil verd
bròquil verd
crucíferes / brassicàcies
- ca bròquil, n m
- ca bròcul, n m sin. compl.
- ca bròcul verd, n m sin. compl.
- ca bròquil verd, n m sin. compl.
- ca colibròquil, n m sin. compl.
- ca pinya, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. botrytis L.
crucíferes / brassicàcies
Note
-
1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil i bròquil verd tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil s'utilitza amb el sentit recollit en aquesta entrada en les zones del domini lingüístic en què aquesta mateixa denominació no té un sentit genèric, mentre que bròquil verd s'utilitza en les zones en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat verda com a la varietat blanca (bròquil blanc) de Brassica oleracea var. botrytis.
2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. 'Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera'. A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
brossa
brossa
ericàcies
- ca bruguerola, n f
- ca bronsa, n f sin. compl.
- ca bruga, n f sin. compl.
- ca sap, n m sin. compl.
- ca brossa, n f alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc marí, n m alt. sin.
- ca bruc petets, n m alt. sin.
- ca brucal, n m alt. sin.
- ca brucs, n m pl alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca dinada, n f alt. sin.
- ca flor de la fam, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrera, n f alt. sin.
- ca salabruga, n f alt. sin.
- ca serpó, n m alt. sin.
- ca xipell, n m alt. sin.
- ca xipell brossa, n m alt. sin.
- nc Calluna vulgaris (L.) Hull
- nc Erica vulgaris L. sin. compl.
ericàcies
brossa blanca
brossa blanca
ericàcies
- ca brossa blanca, n f
- nc Calluna vulgaris (L.) Hull 'Flore Albo'
- nc Calluna vulgaris (L.) Hull var. alba (Weston) G. Don sin. compl.
ericàcies
brossa de canonet
brossa de canonet
gramínies / poàcies
- ca ripoll, n m
- ca herba nuosa, n f sin. compl.
- ca albellatge de cadernera, n m alt. sin.
- ca arrastamora, n f alt. sin.
- ca arròs de pardalet, n m alt. sin.
- ca brossa de canonet, n f alt. sin.
- ca brossa de conill, n f alt. sin.
- ca brossa de nuc, n f alt. sin.
- ca brossa dura, n f alt. sin.
- ca brossa gitana, n f alt. sin.
- ca carritxó, n m alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de canonet, n m alt. sin.
- ca fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
- ca fenàs de palera, n m alt. sin.
- ca fenàs del nuc, n m alt. sin.
- ca fenàs multiflor, n m alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca herba de burro, n f alt. sin.
- ca herba de cadernera, n f alt. sin.
- ca herba de canut, n f alt. sin.
- ca herba de cementiri, n f alt. sin.
- ca herba de gitano, n f alt. sin.
- ca herba de marge, n f alt. sin.
- ca herba de nuc, n f alt. sin.
- ca herba de palera, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba lluent, n f alt. sin.
- ca herba nuc, n f alt. sin.
- ca herba nucs, n f alt. sin.
- ca herba nugosa, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llavor de cadernera, n f alt. sin.
- ca llistó de marge, n m alt. sin.
- ca menjamatxo, n m/f alt. sin.
- ca menjar d'ase, n m alt. sin.
- ca mill voracamí, n m alt. sin.
- ca mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
- ca nuadella, n f alt. sin.
- ca nugadella, n f alt. sin.
- ca nugagavella, n f alt. sin.
- ca nugatella, n f alt. sin.
- ca nugavella, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca ripoll comú, n m alt. sin.
- ca segamans, n f alt. sin.
- ca tremolosa, n f alt. sin.
- nc Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
- nc Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
gramínies / poàcies
Note
- La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').
brossa de cementiri
brossa de cementiri
urticàcies
- ca morella roquera, n f
- ca cama-roja, n f sin. compl.
- ca caragolera, n f sin. compl.
- ca granadella, n f sin. compl.
- ca herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
- ca herba de paret, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca herba del cargol, n f sin. compl.
- ca malla, n f sin. compl.
- ca mollerosa, n f sin. compl.
- ca parietària, n f sin. compl.
- ca rocamorella, n f sin. compl.
- ca aferradissos, n m pl alt. sin.
- ca apegalosa, n f alt. sin.
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet bord, n m alt. sin.
- ca blet de paret, n m alt. sin.
- ca blets, n m pl alt. sin.
- ca blets de paret, n m pl alt. sin.
- ca brossa de cementiri, n f alt. sin.
- ca brossa roquera, n f alt. sin.
- ca cama de perdiu, n f alt. sin.
- ca cama-roges, n f pl alt. sin.
- ca cama-roig, n m alt. sin.
- ca cargolera, n f alt. sin.
- ca esparcinelles, n f pl alt. sin.
- ca granadelles, n f pl alt. sin.
- ca herba apegalosa, n f alt. sin.
- ca herba caragolera, n f alt. sin.
- ca herba cargolera, n f alt. sin.
- ca herba de cargol, n f alt. sin.
- ca herba de gallina, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba de la pedra, n f alt. sin.
- ca herba de mur, n f alt. sin.
- ca herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
- ca herba del mur, n f alt. sin.
- ca herba dels cargols, n f alt. sin.
- ca herba morella, n f alt. sin.
- ca herba pegalosa, n f alt. sin.
- ca herba roquera, n f alt. sin.
- ca herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
- ca llavatassa, n f alt. sin.
- ca llavatasses, n f alt. sin.
- ca malles, n f pl alt. sin.
- ca maria roquera, n f alt. sin.
- ca medallons, n m pl alt. sin.
- ca molleroses, n f pl alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca morella borda, n f alt. sin.
- ca morella de paret, n f alt. sin.
- ca morella romana, n f alt. sin.
- ca morellassa, n f alt. sin.
- ca morelles, n f pl alt. sin.
- ca morelles de paret, n f pl alt. sin.
- ca morellosa, n f alt. sin.
- ca paredada, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca paredana, n f alt. sin.
- ca paredera, n f alt. sin.
- ca parederes, n f pl alt. sin.
- ca pegalosa, n f alt. sin.
- ca rapa morella, n f alt. sin.
- ca renta-setrills, n m/f alt. sin.
- ca roquera, n f alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca trenca-setrills, n m/f alt. sin.
- nc Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
- nc Parietaria judaica L. sin. compl.
urticàcies