Back to top
  • ca  gessamí de Virgínia, n m
  • ca  bignònia de flor grossa, n f alt. sin.
  • ca  bignònia de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  bignònia vermella, n f alt. sin.
  • ca  llessamí de Virgínia, n m alt. sin.
  • nc  Campsis radicans (L.) Bureau
  • nc  Tecoma radicans (L.) Juss. sin. compl.

bignoniàcies

  • ca  bilbèrgia, n f
  • nc  Billbergia nutans H. Wendl. ex Regel

bromeliàcies

  • ca  bilbèrgia grossa, n f
  • nc  Billbergia ×windii Hort. ex Baker

bromeliàcies

  • ca  bilderdíquia, n f
  • ca  parreta moniatera, n f alt. sin.
  • ca  vinya del Tibet, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum aubertii L. Henry
  • nc  Fallopia aubertii (L. Henry) Holub sin. compl.

poligonàcies

  • ca  bilinga, n f
  • nc  Sarcocephalus sp. pl.

rubiàcies

  • ca  bilinga, n f
  • ca  aloma, n f alt. sin.
  • nc  Nauclea diderrichii Merr.
  • nc  Sarcocephalus diderrichii De Wild. sin. compl.

rubiàcies

  • ca  biscutel·la, n f
  • ca  herba de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • nc  Biscutella L.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

umbel·líferes / apiàcies

Note

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
  • ca  bisnagues, n f pl
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • nc  Ammi L.

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

umbel·líferes / apiàcies

Note

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).