Back to top
  • ca  gratabous, n m
  • ca  botons de frare, n m pl sin. compl.
  • ca  arrencapets, n m/f alt. sin.
  • ca  botons de gavatx, n m pl alt. sin.
  • ca  capçuda, n f alt. sin.
  • ca  capferrada, n f alt. sin.
  • ca  capferrada purpúria, n f alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de burro bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea major, n f alt. sin.
  • ca  clavells de ruc, n m pl alt. sin.
  • ca  herba d'escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagueres, n f alt. sin.
  • ca  herba escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  herba tavalera, n f alt. sin.
  • ca  jaiet, n m alt. sin.
  • ca  jaiets, n m pl alt. sin.
  • ca  llepadena, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  seruc, n m alt. sin.
  • ca  tavalera, n f alt. sin.
  • ca  trencacaps, n m/f alt. sin.
  • nc  Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

compostes / asteràcies

  • ca  capferrat, n m
  • ca  card de séquia, n m sin. compl.
  • ca  card menut, n m sin. compl.
  • ca  raller, n m sin. compl.
  • ca  capferrat de séquia, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de síquia, n f alt. sin.
  • ca  rall, n m alt. sin.
  • nc  Cirsium monspessulanum (L.) Hill

compostes / asteràcies

Note

  • Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.
  • ca  capferrat, n m
  • ca  card de séquia, n m sin. compl.
  • ca  card menut, n m sin. compl.
  • ca  raller, n m sin. compl.
  • ca  capferrat de séquia, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de síquia, n f alt. sin.
  • ca  rall, n m alt. sin.
  • nc  Cirsium monspessulanum (L.) Hill

compostes / asteràcies

Note

  • Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.
  • ca  falzia, n f
  • ca  capil·lera, n f sin. compl.
  • ca  falguerola, n f sin. compl.
  • ca  falzia de pou, n f sin. compl.
  • ca  falzilla, n f sin. compl.
  • ca  adiant, n m alt. sin.
  • ca  arracada de la reina, n f alt. sin.
  • ca  arracades de la reina, n f pl alt. sin.
  • ca  buscallibres, n m/f alt. sin.
  • ca  cabells de Venus, n m pl alt. sin.
  • ca  falguereta capil·lera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia comuna, n f alt. sin.
  • ca  falzia de pous, n f alt. sin.
  • ca  falzia vera, n f alt. sin.
  • ca  folguerola, n f alt. sin.
  • ca  guardallibres, n m/f alt. sin.
  • ca  herba breuca, n f alt. sin.
  • ca  herba capil·lera, n f alt. sin.
  • ca  herba de font, n f alt. sin.
  • ca  herba de pou, n f alt. sin.
  • ca  herba del pou, n f alt. sin.
  • ca  herba falguera, n f alt. sin.
  • ca  herba falzia, n f alt. sin.
  • nc  Adiantum capillus-veneris L.

pteridàcies

  • ca  falzia negra, n f
  • ca  capil·lera negra, n f sin. compl.
  • ca  falzia de bosc, n f sin. compl.
  • ca  cama negra, n f alt. sin.
  • ca  dauradella borda, n f alt. sin.
  • ca  falguera borda, n f alt. sin.
  • ca  falguera de la cama negra, n f alt. sin.
  • ca  falguera de roca, n f alt. sin.
  • ca  falguereta, n f alt. sin.
  • ca  falzia, n f alt. sin.
  • ca  falzia de peu de cingle, n f alt. sin.
  • ca  falzia de roques, n f alt. sin.
  • ca  herba cancera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • nc  Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufl.
  • nc  Asplenium onopteris L. sin. compl.

aspleniàcies

  • ca  capil·lera negra, n f
  • ca  dauradella borda, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falzia boscana, n f alt. sin.
  • ca  falzia de bosc, n f alt. sin.
  • ca  falzia de roques, n f alt. sin.
  • ca  falzia negra, n f alt. sin.
  • ca  falzilla negra, n f alt. sin.
  • nc  Asplenium adiantum-nigrum L.

aspleniàcies

  • ca  capironat, n m
  • ca  capironats, n m pl alt. sin.
  • ca  capironets, n m pl alt. sin.
  • ca  capirotes, n f pl alt. sin.
  • ca  carapuixa, n f alt. sin.
  • ca  centurió, n m alt. sin.
  • ca  coa de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del gat, n f alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  rosal blanc, n m alt. sin.
  • nc  Reseda alba L.

resedàcies

Note


  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa.
  • ca  capironat, n m
  • ca  capironats, n m pl alt. sin.
  • ca  capironets, n m pl alt. sin.
  • ca  capirotes, n f pl alt. sin.
  • ca  carapuixa, n f alt. sin.
  • ca  centurió, n m alt. sin.
  • ca  coa de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del gat, n f alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  rosal blanc, n m alt. sin.
  • nc  Reseda alba L.

resedàcies

Note


  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa.
  • ca  capironat, n m
  • ca  capironats, n m pl alt. sin.
  • ca  capironets, n m pl alt. sin.
  • ca  capirotes, n f pl alt. sin.
  • ca  carapuixa, n f alt. sin.
  • ca  centurió, n m alt. sin.
  • ca  coa de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del gat, n f alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  rosal blanc, n m alt. sin.
  • nc  Reseda alba L.

resedàcies

Note


  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa.
  • ca  capironat, n m
  • ca  capironats, n m pl alt. sin.
  • ca  capironets, n m pl alt. sin.
  • ca  capirotes, n f pl alt. sin.
  • ca  carapuixa, n f alt. sin.
  • ca  centurió, n m alt. sin.
  • ca  coa de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del gat, n f alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  rosal blanc, n m alt. sin.
  • nc  Reseda alba L.

resedàcies

Note


  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa.