Back to top
  • ca  tradescància, n f
  • ca  coa de moix, n f alt. sin.
  • ca  fulla d'ombra, n f alt. sin.
  • ca  mostatxos del rei, n m pl alt. sin.
  • nc  Tradescantia fluminensis Velloso

commelinàcies

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • nc  Verbascum thapsus L.

escrofulariàcies

Note

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
  • ca  plantatge mitjà, n m
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de rat, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ocells, n f alt. sin.
  • ca  planta dels aucells, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla mitjana, n m alt. sin.
  • ca  plantatge menut, n m alt. sin.
  • ca  platerets, n m pl alt. sin.
  • nc  Plantago media L.

plantaginàcies

  • ca  pelosa, n f
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  coa de mart, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  pelosa de Montpeller, n f alt. sin.
  • nc  Polypogon monspeliensis (L.) Desf.

gramínies / poàcies

  • ca  cua de rata, n f
  • ca  cua de mico, n f sin. compl.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  flor de banya, n f alt. sin.
  • nc  Aporocactus flagelliformis (L.) Lem.

cactàcies

  • ca  cua de cavall ramosa, n f
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  canudet, n m alt. sin.
  • ca  canut, n m alt. sin.
  • ca  canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  coeta de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de riu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cueta de cavall, n f alt. sin.
  • ca  herba anusada, n f alt. sin.
  • ca  herba cavallar, n f alt. sin.
  • ca  herba de canudet, n f alt. sin.
  • ca  herba de nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba nusera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • ca  trompera d'aigua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

equisetàcies

  • ca  plantatge gros, n m
  • ca  plantatge, n m sin. compl.
  • ca  plantatge ample, n m sin. compl.
  • ca  bleda borda, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  coleta borda, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  grana de canari, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  planta de les cinc costelles, n f alt. sin.
  • ca  plantatge bo, n m alt. sin.
  • ca  plantatge comú, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla gran, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla grossa, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla rodona, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de l'ample, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de llei, n m alt. sin.
  • ca  plantatge gran, n m alt. sin.
  • ca  plantatge major, n m alt. sin.
  • ca  plantatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rodó, n m alt. sin.
  • nc  Plantago major L. subsp. major

plantaginàcies

  • ca  coa de ratolí, n f
  • ca  cua de ratolí, n f alt. sin.
  • ca  miosur, n m alt. sin.
  • nc  Myosurus minimus L.

ranunculàcies

  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall gran, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall grossa, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  equiset màxim, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  tallapedres de torrent, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum telmateia Ehrh.

equisetàcies

Note

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  cua de cavall, n f
  • ca  equiset, n m sin. compl.
  • ca  herba estanyera, n f sin. compl.
  • ca  trompera d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de serp, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  herba nuada, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  munta i desmunta, n f alt. sin.
  • ca  pa de burro, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum sp. pl.

equisetàcies

Note

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
    2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.