espeteguers
espeteguers
lleguminoses / fabàcies
- ca espantallops, n m
- ca esclafidor, n m sin. compl.
- ca bufa de llop, n f alt. sin.
- ca escanyallops, n m alt. sin.
- ca esclafidors, n m pl alt. sin.
- ca esclops de la mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca espeteguers, n m pl alt. sin.
- ca esquellots de la mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca senet fals, n m alt. sin.
- nc Colutea arborescens L.
lleguminoses / fabàcies
espí
espí
rosàcies
- ca piracant, n m
- ca arç soterrià, n m alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca gratagus, n m alt. sin.
- ca pometes del diable, n f pl alt. sin.
- nc Pyracantha coccinea M.J. Roem.
- nc Cotoneaster pyracantha (L.) Spach sin. compl.
- nc Crataegus pyracantha (L.) Medik. sin. compl.
rosàcies
espí
espí
ramnàcies
- ca arçot, n m
- ca arç negre, n m sin. compl.
- ca cambró, n m sin. compl.
- ca cambronera, n f sin. compl.
- ca espí, n m sin. compl.
- ca espí negre, n m sin. compl.
- ca garboller, n m sin. compl.
- ca trencaolles, n f sin. compl.
- ca alacantí, n m alt. sin.
- ca alacantins, n m pl alt. sin.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arçot de tanques, n m alt. sin.
- ca arnall negre, n m alt. sin.
- ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
- ca corniol, n m alt. sin.
- ca escornabou, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal negre, n m alt. sin.
- ca espinalera, n f alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller negre, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
- ca mal hivern, n m alt. sin.
- nc Rhamnus lycioides L.
ramnàcies
Note
- Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
espí
espí
rosàcies
- ca aranyoner, n m
- ca aranyó (fruit), n m sin. compl.
- ca arç negre, n m sin. compl.
- ca escanyagats, n m sin. compl.
- ca espí negre, n m sin. compl.
- ca llagranyer, n m sin. compl.
- ca prunell (fruit), n m sin. compl.
- ca pruneller, n m sin. compl.
- ca aranyó, n m alt. sin.
- ca aranyons, n m pl alt. sin.
- ca aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços negres, n m pl alt. sin.
- ca arçot, n m alt. sin.
- ca arn de lledons, n m alt. sin.
- ca arn negre, n m alt. sin.
- ca babuller negre, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barruler, n m alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinalet, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer negre, n m alt. sin.
- ca llagrany (fruit), n m alt. sin.
- ca perera borda, n f alt. sin.
- ca pinyó de penyal, n m alt. sin.
- ca prunell, n m alt. sin.
- ca prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
- ca pruner bord, n m alt. sin.
- ca pruner fals, n m alt. sin.
- ca pruner salvatge, n m alt. sin.
- ca prunera borda, n f alt. sin.
- ca prunera salvatge, n f alt. sin.
- ca prunitja, n f alt. sin.
- ca prunyó, n m alt. sin.
- ca prunyó (fruit), n m alt. sin.
- ca prunyoner, n m alt. sin.
- ca prunyons de llop, n m pl alt. sin.
- nc Prunus spinosa L.
rosàcies
espí
espí
rosàcies
- ca arç blanc, n m
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçalb, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços blancs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga blanca, n f alt. sin.
- ca arn, n m alt. sin.
- ca arn blanc, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca babuller blanc, n m alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barçal blanc, n m alt. sin.
- ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca bolqueret, n m alt. sin.
- ca bolquerets, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cirer, n m alt. sin.
- ca cirer de pastor, n m alt. sin.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cirera de pastor, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireret de pastor, n m alt. sin.
- ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal blanc, n m alt. sin.
- ca espinal ver, n m alt. sin.
- ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca espinall, n m alt. sin.
- ca espinàs, n m alt. sin.
- ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
- ca garboller, n m alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca graüll (fruit), n m alt. sin.
- ca graüller, n m alt. sin.
- ca grenoller, n m alt. sin.
- ca iller, n m alt. sin.
- ca mallol, n m alt. sin.
- ca mallola, n f alt. sin.
- ca pollera, n f alt. sin.
- ca polls, n m pl alt. sin.
- ca pomer de pastor, n m alt. sin.
- ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca robeta, n f alt. sin.
- ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trualler, n m alt. sin.
- nc Crataegus monogyna Jacq.
- nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
rosàcies
Note
-
Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
espí blanc
espí blanc
rosàcies
- ca arç blanc, n m
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçalb, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços blancs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga blanca, n f alt. sin.
- ca arn, n m alt. sin.
- ca arn blanc, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca babuller blanc, n m alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barçal blanc, n m alt. sin.
- ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca bolqueret, n m alt. sin.
- ca bolquerets, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cirer, n m alt. sin.
- ca cirer de pastor, n m alt. sin.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cirera de pastor, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireret de pastor, n m alt. sin.
- ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal blanc, n m alt. sin.
- ca espinal ver, n m alt. sin.
- ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca espinall, n m alt. sin.
- ca espinàs, n m alt. sin.
- ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
- ca garboller, n m alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca graüll (fruit), n m alt. sin.
- ca graüller, n m alt. sin.
- ca grenoller, n m alt. sin.
- ca iller, n m alt. sin.
- ca mallol, n m alt. sin.
- ca mallola, n f alt. sin.
- ca pollera, n f alt. sin.
- ca polls, n m pl alt. sin.
- ca pomer de pastor, n m alt. sin.
- ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca robeta, n f alt. sin.
- ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trualler, n m alt. sin.
- nc Crataegus monogyna Jacq.
- nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
rosàcies
Note
-
Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
espí blanc
espí blanc
solanàcies
- ca arç intricat, n m
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç de tanques, n m alt. sin.
- ca arcer, n m alt. sin.
- ca espí blanc, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- nc Lycium intricatum Boiss.
solanàcies
espí negre
espí negre
ramnàcies
- ca arçot, n m
- ca arç negre, n m sin. compl.
- ca cambró, n m sin. compl.
- ca cambronera, n f sin. compl.
- ca espí, n m sin. compl.
- ca espí negre, n m sin. compl.
- ca garboller, n m sin. compl.
- ca trencaolles, n f sin. compl.
- ca alacantí, n m alt. sin.
- ca alacantins, n m pl alt. sin.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arçot de tanques, n m alt. sin.
- ca arnall negre, n m alt. sin.
- ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
- ca corniol, n m alt. sin.
- ca escornabou, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal negre, n m alt. sin.
- ca espinalera, n f alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller negre, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
- ca mal hivern, n m alt. sin.
- nc Rhamnus lycioides L.
ramnàcies
Note
- Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
espí negre
espí negre
rosàcies
- ca aranyoner, n m
- ca aranyó (fruit), n m sin. compl.
- ca arç negre, n m sin. compl.
- ca escanyagats, n m sin. compl.
- ca espí negre, n m sin. compl.
- ca llagranyer, n m sin. compl.
- ca prunell (fruit), n m sin. compl.
- ca pruneller, n m sin. compl.
- ca aranyó, n m alt. sin.
- ca aranyons, n m pl alt. sin.
- ca aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços negres, n m pl alt. sin.
- ca arçot, n m alt. sin.
- ca arn de lledons, n m alt. sin.
- ca arn negre, n m alt. sin.
- ca babuller negre, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barruler, n m alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinalet, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer negre, n m alt. sin.
- ca llagrany (fruit), n m alt. sin.
- ca perera borda, n f alt. sin.
- ca pinyó de penyal, n m alt. sin.
- ca prunell, n m alt. sin.
- ca prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
- ca pruner bord, n m alt. sin.
- ca pruner fals, n m alt. sin.
- ca pruner salvatge, n m alt. sin.
- ca prunera borda, n f alt. sin.
- ca prunera salvatge, n f alt. sin.
- ca prunitja, n f alt. sin.
- ca prunyó, n m alt. sin.
- ca prunyó (fruit), n m alt. sin.
- ca prunyoner, n m alt. sin.
- ca prunyons de llop, n m pl alt. sin.
- nc Prunus spinosa L.
rosàcies
espí negre
espí negre
ramnàcies
- ca arçot, n m
- ca arçot comú, n m alt. sin.
- ca cambró, n m alt. sin.
- ca espí negre, n m alt. sin.
- ca espinalera, n f alt. sin.
- ca mal hivern, n m alt. sin.
- nc Rhamnus lycioides L. subsp. lycioides
ramnàcies