Back to top
  • ca  flor de mel, n f
  • nc  Melianthus major L.

francoàcies

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Note

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  boixac ver, n m sin. compl.
  • ca  bojac, n m sin. compl.
  • ca  calèndula, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  galdiró, n m sin. compl.
  • ca  gojat, n m sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • ca  jaumet, n m sin. compl.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells grocs, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  flor de meravella, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gauges, n f pl alt. sin.
  • ca  gauget, n m alt. sin.
  • ca  gauja, n f alt. sin.
  • ca  goget, n m alt. sin.
  • ca  gogets, n m alt. sin.
  • ca  goig, n m alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevamà, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • nc  Calendula officinalis L.

compostes / asteràcies

Note

  • 1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. 'L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
    2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
  • ca  flor de migdia, n f
  • ca  platanet, n m alt. sin.
  • nc  Lampranthus sp. pl.

aizoàcies

  • ca  esteperola, n f
  • ca  colgafocs, n m sin. compl.
  • ca  flor de monja, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  romaní mascle, n m sin. compl.
  • ca  romerola, n f sin. compl.
  • ca  botja de les meleres, n f alt. sin.
  • ca  botó de gall, n m alt. sin.
  • ca  cist, n m alt. sin.
  • ca  colgafoc, n m alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
  • ca  estepa matagall, n f alt. sin.
  • ca  estepa milflors, n f alt. sin.
  • ca  esteperol, n m alt. sin.
  • ca  esteperola vera, n f alt. sin.
  • ca  giragotlla, n f alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  matagall, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerina, n f alt. sin.
  • ca  romerol, n m alt. sin.
  • ca  socarraculs, n m alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • nc  Cistus clusii Dunal

cistàcies

  • ca  clavell d'agost, n m
  • ca  clavell d'Índia, n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m alt. sin.
  • ca  clavell de moro, n m alt. sin.
  • ca  clavell de mort, n m alt. sin.
  • ca  clavells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  copetes, n f pl alt. sin.
  • ca  flor de mort, n f alt. sin.
  • ca  rosa d'agost, n f alt. sin.
  • nc  Tagetes erecta L.

compostes / asteràcies

  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  ramell, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja fematera, n f alt. sin.
  • ca  cassanella, n f alt. sin.
  • ca  fematera, n f alt. sin.
  • ca  flor de Corpus, n f alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  mançanella borda, n f alt. sin.
  • ca  perpètua borda, n f alt. sin.
  • ca  perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  ramell de tot l'any, n m alt. sin.
  • ca  sempreviva de camp, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva itàlica, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • nc  Helichrysum italicum (Roth) G. Don in Loudon

compostes / asteràcies

  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  boixac ver, n m sin. compl.
  • ca  bojac, n m sin. compl.
  • ca  calèndula, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  galdiró, n m sin. compl.
  • ca  gojat, n m sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • ca  jaumet, n m sin. compl.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells grocs, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  flor de meravella, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gauges, n f pl alt. sin.
  • ca  gauget, n m alt. sin.
  • ca  gauja, n f alt. sin.
  • ca  goget, n m alt. sin.
  • ca  gogets, n m alt. sin.
  • ca  goig, n m alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevamà, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • nc  Calendula officinalis L.

compostes / asteràcies

Note

  • 1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. 'L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
    2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  ramell, n m sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja de l'era, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  botja fematera, n f alt. sin.
  • ca  botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roca, n f alt. sin.
  • ca  camamil·ló, n m alt. sin.
  • ca  capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  cassanella, n f alt. sin.
  • ca  flor de Corpus, n f alt. sin.
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  flor de Tots Sants, n f alt. sin.
  • ca  flor viva, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  herba capsotera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la capça groga, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  herba del Corpus, n f alt. sin.
  • ca  herba fematera, n f alt. sin.
  • ca  herba florida tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  maçanella de penyal, n f alt. sin.
  • ca  maçanelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  perpètua, n f alt. sin.
  • ca  perpètua borda, n f alt. sin.
  • ca  perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • ca  perpètues bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  perpetuïna, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  ramell de tot l'any, n m alt. sin.
  • ca  salpassa, n f alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  sempreviure, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva boscana, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de camp, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de mont, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
  • ca  viveta, n f alt. sin.
  • nc  Helichrysum stoechas (L.) Moench

compostes / asteràcies

Note

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
  • ca  vesc, n m
  • ca  herba joca, n f sin. compl.
  • ca  vesquercí, n m sin. compl.
  • ca  visc, n m sin. compl.
  • ca  visquercí, n m sin. compl.
  • ca  flor de Nadal, n f alt. sin.
  • ca  herba del vesc, n f alt. sin.
  • ca  joca, n f alt. sin.
  • ca  planta de la sort, n f alt. sin.
  • ca  vesc comú, n m alt. sin.
  • ca  vescó, n m alt. sin.
  • ca  visc blanc, n m alt. sin.
  • ca  visc de carrasca, n m alt. sin.
  • ca  viscari, n m alt. sin.
  • ca  visquera, n f alt. sin.
  • nc  Viscum album L.

santalàcies