Back to top
  • ca  esteperola, n f
  • ca  colgafocs, n m sin. compl.
  • ca  flor de monja, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  romaní mascle, n m sin. compl.
  • ca  romerola, n f sin. compl.
  • ca  botja de les meleres, n f alt. sin.
  • ca  botó de gall, n m alt. sin.
  • ca  cist, n m alt. sin.
  • ca  colgafoc, n m alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
  • ca  estepa matagall, n f alt. sin.
  • ca  estepa milflors, n f alt. sin.
  • ca  esteperol, n m alt. sin.
  • ca  esteperola vera, n f alt. sin.
  • ca  giragotlla, n f alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  matagall, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerina, n f alt. sin.
  • ca  romerol, n m alt. sin.
  • ca  socarraculs, n m alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • nc  Cistus clusii Dunal

cistàcies

  • ca  violer groc, n m
  • ca  giroflé, n m sin. compl.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Vicent, n f alt. sin.
  • ca  violer, n m alt. sin.
  • ca  violer de Sant Vicent, n m alt. sin.
  • nc  Cheiranthus cheiri L.
  • nc  Erysimum cheiri (L.) Crantz sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  lletimó, n m
  • ca  cabruna, n f alt. sin.
  • ca  cabruna de llei, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  dictam blanc, n m alt. sin.
  • ca  dictam reial, n m alt. sin.
  • ca  gitam, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • nc  Dictamnus albus L.

rutàcies

Note

  • La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
  • ca  gitam, n m
  • ca  cabruna de llei, n f sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  herba gitana, n f alt. sin.
  • ca  herba gitanera, n f alt. sin.
  • ca  matissola, n f alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • nc  Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

rutàcies

Note

  • 1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
    2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
  • ca  cordons de gitana, n m pl
  • ca  moc de gall, n m sin. compl.
  • ca  assots de Crist, n m pl alt. sin.
  • ca  assots de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  marxant, n m alt. sin.
  • ca  moc d'indiot, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall dindi, n m alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  vellut, n m alt. sin.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • nc  Amaranthus caudatus L.

amarantàcies

  • ca  falzia roja, n f
  • ca  costelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  dauradelleta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguera de pou, n f alt. sin.
  • ca  falguerola, n f alt. sin.
  • ca  falzia, n f alt. sin.
  • ca  falzia de pou, n f alt. sin.
  • ca  falzia negra, n f alt. sin.
  • ca  falzilla, n f alt. sin.
  • ca  falzilla roja, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la pressió, n f alt. sin.
  • ca  herba del cordó negre, n f alt. sin.
  • ca  herba per al dolor de la regla, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • nc  Asplenium trichomanes L.

aspleniàcies

  • ca  lliri pudent, n m
  • ca  lliri bord, n m sin. compl.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  lliri fètid, n m alt. sin.
  • nc  Iris foetidissima L.

iridàcies

  • ca  assots de Crist, n m pl
  • ca  assots de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  moc d'indiot, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall dindi, n m alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  papagais, n m pl alt. sin.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  vellutets, n m pl alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • nc  Amaranthus tricolor L.

amarantàcies

  • ca  roure, n m
  • ca  aglà (fruit), n m/f sin. compl.
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  bellota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • nc  Quercus sp. pl.

fagàcies

Note

  • La denominació roure (i la variant reure) s'aplica a espècies de fulla caduca.
  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
  • ca  alzina vera, n f sin. compl.
  • ca  alzinera, n f sin. compl.
  • ca  aulina, n f sin. compl.
  • ca  bellotera, n f sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • ca  aglà (fruit), n m/f alt. sin.
  • ca  aglanera, n f alt. sin.
  • ca  alzinoi, n m alt. sin.
  • ca  àndel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  glans (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebolls, n m pl alt. sin.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ilex

fagàcies