Back to top
  • ca  herba dels canonges, n f
  • ca  canonge, n m sin. compl.
  • ca  dolceta, n f sin. compl.
  • ca  margarideta, n f sin. compl.
  • ca  canonges, n m pl alt. sin.
  • ca  dolcetes, n f pl alt. sin.
  • ca  enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  enciamets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  margaridetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • nc  Valerianella locusta (L.) Laterr.

caprifoliàcies

  • ca  canonges, n m pl
  • ca  canonges de fruits peluts, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del canonge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels canonges, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  margaridetes, n f pl alt. sin.
  • nc  Valerianella eriocarpa Desv.

caprifoliàcies

  • ca  canonges, n m pl
  • ca  erísim, n m alt. sin.
  • ca  erisimó, n m alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Albert, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantaires, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantors, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  sisimbri, n m alt. sin.
  • ca  sisimbri oficinal, n m alt. sin.
  • ca  te de canonge, n m alt. sin.
  • ca  te de canonges, n m alt. sin.
  • nc  Sisymbrium officinale (L.) Scop.
  • nc  Erysimum officinale L. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  erísim austral, n m
  • ca  erísim de flor gran, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cantors, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa groga, n f alt. sin.
  • nc  Erysimum grandiflorum Desf.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  canonges, n m pl
  • ca  erísim, n m alt. sin.
  • ca  erisimó, n m alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Albert, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantaires, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantors, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  sisimbri, n m alt. sin.
  • ca  sisimbri oficinal, n m alt. sin.
  • ca  te de canonge, n m alt. sin.
  • ca  te de canonges, n m alt. sin.
  • nc  Sisymbrium officinale (L.) Scop.
  • nc  Erysimum officinale L. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  rave rusticà, n m
  • ca  herba dels cantors, n f alt. sin.
  • ca  rave, n m alt. sin.
  • ca  rave boscà, n m alt. sin.
  • ca  rave de bestiar, n m alt. sin.
  • ca  rave de cavall, n m alt. sin.
  • ca  rave de porc, n m alt. sin.
  • ca  rave de riu, n m alt. sin.
  • ca  rave picant, n m alt. sin.
  • ca  rave silvestre, n m alt. sin.
  • nc  Armoracia rusticana P. Gaertn.
  • nc  Cochlearia armoracia L. sin. compl.
  • nc  Rorippa rusticana (Gaertn.) Gren. et Godr. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  morella roquera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  caragolera, n f sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
  • ca  herba de paret, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  malla, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  parietària, n f sin. compl.
  • ca  rocamorella, n f sin. compl.
  • ca  aferradissos, n m pl alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bord, n m alt. sin.
  • ca  blet de paret, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  blets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  brossa roquera, n f alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roig, n m alt. sin.
  • ca  cargolera, n f alt. sin.
  • ca  esparcinelles, n f pl alt. sin.
  • ca  granadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cargol, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
  • ca  herba del mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cargols, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  llavatassa, n f alt. sin.
  • ca  llavatasses, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  maria roquera, n f alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  molleroses, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella borda, n f alt. sin.
  • ca  morella de paret, n f alt. sin.
  • ca  morella romana, n f alt. sin.
  • ca  morellassa, n f alt. sin.
  • ca  morelles, n f pl alt. sin.
  • ca  morelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  morellosa, n f alt. sin.
  • ca  paredada, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  paredana, n f alt. sin.
  • ca  paredera, n f alt. sin.
  • ca  parederes, n f pl alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa morella, n f alt. sin.
  • ca  renta-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  roquera, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trenca-setrills, n m/f alt. sin.
  • nc  Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  • nc  Parietaria judaica L. sin. compl.

urticàcies

  • ca  plantatge de fulla estreta, n m
  • ca  cincnervis, n m sin. compl.
  • ca  fulles de cinc nervis, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de cinc costures, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc ratlles, n f sin. compl.
  • ca  cinc-costelles, n m/f alt. sin.
  • ca  cinc-costures, n m/f alt. sin.
  • ca  cincvenes, n m/f alt. sin.
  • ca  cua de rat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinc nirvis, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinc venes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cinc costures, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cinc venes, n f alt. sin.
  • ca  herba del tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cinc nervis, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ocells, n f alt. sin.
  • ca  llançolada, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cabra, n f alt. sin.
  • ca  llengües de gat, n f pl alt. sin.
  • ca  orella de gat, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelles de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  planta dels aucells, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge bord, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de cinc nervis, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de cinc venes, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla llarga, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla petita, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de l'estret, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla llarga, n m alt. sin.
  • ca  plantatge dels conills, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estret, n m alt. sin.
  • ca  plantatge lanceolat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge llarg, n m alt. sin.
  • ca  plantatge prim, n m alt. sin.
  • ca  plantatges, n m pl alt. sin.
  • nc  Plantago lanceolata L.

plantaginàcies

  • ca  herba de Santa Sofia, n f
  • ca  herba de la sapiència, n f sin. compl.
  • ca  herba dels cirurgians, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  sofia, n f alt. sin.
  • nc  Descurainia sophia (L.) Webb ex Prantl in Engl. et Prantl
  • nc  Sisymbrium sophia L. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Note

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.