Back to top
  • ca  herba de Sant Antoni, n f
  • ca  bàlsam de cérvol, n m alt. sin.
  • ca  feridora, n f alt. sin.
  • ca  herba de la feridura, n f alt. sin.
  • ca  herba del bàlsam, n f alt. sin.
  • ca  herba feridora, n f alt. sin.
  • ca  herba per a la feridura, n f alt. sin.
  • ca  te bord, n m alt. sin.
  • nc  Stachys recta L.

labiades / lamiàcies

  • ca  gerani de Cavanilles, n m
  • ca  geraniet de Cavanilles, n m alt. sin.
  • ca  herba de l'aliacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de la roca de Penyagolosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la terciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de Penyagolosa, n f alt. sin.
  • ca  herba per a la terciana, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  herba terciana, n f alt. sin.
  • ca  te de Penyagolosa, n m alt. sin.
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. celtibericum (Pau) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Erodium celtibericum Pau sin. compl.

geraniàcies

  • ca  sanguinària blanca, n f
  • ca  arracades, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba platera, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguina, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  arracadetes, n f pl alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagueres, n f alt. sin.
  • ca  herba de minvar la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de plata vera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a les sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguínia, n f alt. sin.
  • ca  herba-sang, n f alt. sin.
  • ca  paroníquia capitada, n f alt. sin.
  • ca  paroníquia nívia, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • nc  Paronychia capitata (L.) Lam. subsp. capitata

cariofil·làcies

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • nc  Chondrilla juncea L.

compostes / asteràcies

  • ca  rapa mosquera, n f
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  herba per al cremat, n f alt. sin.
  • ca  orella de porc, n f alt. sin.
  • ca  rapa escandalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • nc  Dracunculus muscivorus (L. f.) Parl.
  • nc  Arum muscivorum L. f. sin. compl.
  • nc  Helicodiceros muscivorus (L. f.) Engl. sin. compl.

aràcies

  • ca  falzia roja, n f
  • ca  costelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  dauradelleta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguera de pou, n f alt. sin.
  • ca  falguerola, n f alt. sin.
  • ca  falzia, n f alt. sin.
  • ca  falzia de pou, n f alt. sin.
  • ca  falzia negra, n f alt. sin.
  • ca  falzilla, n f alt. sin.
  • ca  falzilla roja, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la pressió, n f alt. sin.
  • ca  herba del cordó negre, n f alt. sin.
  • ca  herba per al dolor de la regla, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • nc  Asplenium trichomanes L.

aspleniàcies

  • ca  falzia prima, n f
  • ca  falzia, n f alt. sin.
  • ca  herba del fel, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba per al mal de fel, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • nc  Asplenium septentrionale (L.) Hoffm.

aspleniàcies

  • ca  blauet, n m
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  angelet, n m alt. sin.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  blauets, n m pl alt. sin.
  • ca  blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  blavet, n m alt. sin.
  • ca  blavets, n m pl alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de moro, n f alt. sin.
  • ca  clavells blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de blat, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  escombra, n f alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  flor de blat, n f alt. sin.
  • ca  granera, n f alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  llum, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  xarampió, n m alt. sin.
  • ca  xarampions, n m pl alt. sin.
  • nc  Centaurea cyanus L.

compostes / asteràcies

  • ca  caps blaus, n m pl
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea jàcea, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • nc  Centaurea jacea L.

compostes / asteràcies

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Note

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.