mal d'ulls
mal d'ulls
compostes / asteràcies
- ca boixac, n m
- ca boixac de jardí, n m sin. compl.
- ca boixac ver, n m sin. compl.
- ca bojac, n m sin. compl.
- ca calèndula, n f sin. compl.
- ca clavellina de mort, n f sin. compl.
- ca flor de mort, n f sin. compl.
- ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
- ca galdiró, n m sin. compl.
- ca gojat, n m sin. compl.
- ca groguet, n m sin. compl.
- ca jaumet, n m sin. compl.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca flor de meravella, n f alt. sin.
- ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gauges, n f pl alt. sin.
- ca gauget, n m alt. sin.
- ca gauja, n f alt. sin.
- ca goget, n m alt. sin.
- ca gogets, n m alt. sin.
- ca goig, n m alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevamà, n m alt. sin.
- ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca meravella, n f alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- nc Calendula officinalis L.
compostes / asteràcies
Note
-
1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. 'L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
mal de fetge
mal de fetge
cistàcies
- ca herba del setge, n f
- ca mal de fetge, n m alt. sin.
- nc Helianthemum origanifolium (Lam.) Pers. subsp. molle (Cav.) Font Quer et Rothm.
- nc Helianthemum molle (Cav.) Pers. sin. compl.
cistàcies
mal estrany
mal estrany
rosàcies
- ca serverola, n f
- ca agrimònia, n f sin. compl.
- ca herba de la sang, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba del mal estrany, n f sin. compl.
- ca herberola, n f sin. compl.
- ca setge, n m sin. compl.
- ca agrimònia comuna, n f alt. sin.
- ca canabassa, n f alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca eupatòria, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca herba agrimònia, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca herba de la ramona, n f alt. sin.
- ca herba de les sangs, n f alt. sin.
- ca herba de mal estrany, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
- ca herba dels cucs, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca herba ramona, n f alt. sin.
- ca herba servera, n f alt. sin.
- ca herba tossera, n f alt. sin.
- ca mal estrany, n m alt. sin.
- ca saquer, n m alt. sin.
- ca servereta, n f alt. sin.
- ca serverina, n f alt. sin.
- ca setge blanc, n m alt. sin.
- ca setsagnies, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- nc Agrimonia eupatoria L.
rosàcies
Note
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
mal gira-sol
mal gira-sol
boraginàcies
- ca herba berruguera, n f
- ca cua d'escorpí, n f sin. compl.
- ca heliotropi, n m sin. compl.
- ca herba d'eruga, n f sin. compl.
- ca herba paixellera, n f sin. compl.
- ca herba passerella, n f sin. compl.
- ca passerella, n f sin. compl.
- ca berruguera, n f alt. sin.
- ca blets blancs, n m pl alt. sin.
- ca gira-sol, n m alt. sin.
- ca gira-sol bord, n m alt. sin.
- ca gira-sol de tanques, n m alt. sin.
- ca heliotropi europeu, n m alt. sin.
- ca herba escorpí, n f alt. sin.
- ca mal gira-sol, n m alt. sin.
- ca mira-sol, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca tornassol, n m alt. sin.
- ca verrucària, n f alt. sin.
- nc Heliotropium europaeum L.
boraginàcies
mal hivern
mal hivern
ramnàcies
- ca alacantí, n m
- ca alacantins, n m pl alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçot, n m alt. sin.
- ca arçot oleoide, n m alt. sin.
- ca espinalera, n f alt. sin.
- ca mal hivern, n m alt. sin.
- nc Rhamnus lycioides L. subsp. oleoides (L.) Jahand. et Maire
- nc Rhamnus oleoides L. sin. compl.
ramnàcies
mal hivern
mal hivern
ramnàcies
- ca arçot, n m
- ca arçot comú, n m alt. sin.
- ca cambró, n m alt. sin.
- ca espí negre, n m alt. sin.
- ca espinalera, n f alt. sin.
- ca mal hivern, n m alt. sin.
- nc Rhamnus lycioides L. subsp. lycioides
ramnàcies
mal hivern
mal hivern
ramnàcies
- ca arçot, n m
- ca arç negre, n m sin. compl.
- ca cambró, n m sin. compl.
- ca cambronera, n f sin. compl.
- ca espí, n m sin. compl.
- ca espí negre, n m sin. compl.
- ca garboller, n m sin. compl.
- ca trencaolles, n f sin. compl.
- ca alacantí, n m alt. sin.
- ca alacantins, n m pl alt. sin.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arçot de tanques, n m alt. sin.
- ca arnall negre, n m alt. sin.
- ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
- ca corniol, n m alt. sin.
- ca escornabou, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal negre, n m alt. sin.
- ca espinalera, n f alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller negre, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
- ca mal hivern, n m alt. sin.
- nc Rhamnus lycioides L.
ramnàcies
Note
- Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
mal-llaura
mal-llaura
rosàcies
- ca herba de cinc dits, n f
- ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
- ca potentil·la de roca, n f alt. sin.
- ca te de reina, n m alt. sin.
- ca te de roqueta, n m alt. sin.
- ca te de senyor, n m alt. sin.
- ca te de senyora, n m alt. sin.
- ca te de soqueta, n m alt. sin.
- ca te roquer, n m alt. sin.
- nc Potentilla caulescens L.
rosàcies
mal-llaura
mal-llaura
rosàcies
- ca gram negre, n m
- ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
- ca fragassa, n f sin. compl.
- ca gram porquí, n m sin. compl.
- ca peu de Crist, n m sin. compl.
- ca agram de porc, n m alt. sin.
- ca agram negre, n m alt. sin.
- ca agram porquí, n m alt. sin.
- ca bretuaga, n f alt. sin.
- ca bretuges, n m pl alt. sin.
- ca brunaga, n f alt. sin.
- ca cincfulles, n m/f alt. sin.
- ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
- ca cua roja, n f alt. sin.
- ca fragassa estèril, n f alt. sin.
- ca fraula borda, n f alt. sin.
- ca gram bord, n m alt. sin.
- ca gram de porc, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lloraga, n f alt. sin.
- ca mà de Crist, n f alt. sin.
- ca mà de Maria, n f alt. sin.
- ca maduixera borda, n f alt. sin.
- ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca peu de rata, n m alt. sin.
- ca peu porquí, n m alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
- ca poteta de colom, n f alt. sin.
- nc Potentilla reptans L.
rosàcies
Note
- BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
mal-llaurat
mal-llaurat
plantaginàcies
- ca herbafam, n f
- ca pa eixut, n m sin. compl.
- ca clavellina, n f alt. sin.
- ca clavellines, n f pl alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca mal-llaurat, n m alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca pelosella, n f alt. sin.
- ca plantatge, n m alt. sin.
- nc Plantago albicans L.
plantaginàcies
