Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Language

mare-selva de jardí

caprifoliàcies

ca didalets de la Mare de Déu, n m pl
ca dolçamel, n m alt. sin.
ca dolçamel de jardí, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca gallet, n m alt. sin.
ca gatzerí, n m alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca lligabosc de jardí, n m alt. sin.
ca lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
ca mare del bosc, n f alt. sin.
ca mare-selva, n f alt. sin.
ca mare-selva de bosc, n f alt. sin.
ca mare-selva de jardí, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
nc Lonicera caprifolium L.

caprifoliàcies

mare-selva forta

caprifoliàcies

ca mare-selva forta, n f
nc Lonicera implexa Aiton subsp. implexa

caprifoliàcies

marerba

compostes / asteràcies

ca botonets, n m pl
ca botons de plata, n m pl alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamil·la, n f alt. sin.
ca camamilla amarga, n f alt. sin.
ca camamilla amargant, n f alt. sin.
ca camamilla basta, n f alt. sin.
ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamil·la borda, n f alt. sin.
ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
ca camamilla de mula, n f alt. sin.
ca camamilla de parets, n f alt. sin.
ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamilla negra, n f alt. sin.
ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
ca camamilla pudent, n f alt. sin.
ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
ca camamilla purgant, n f alt. sin.
ca camamilla segura, n f alt. sin.
ca confits, n m pl alt. sin.
ca herba de la mare, n f alt. sin.
ca herba de la matriu, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca herba del remuc, n f alt. sin.
ca herba tanarida, n f alt. sin.
ca marerba, n f alt. sin.
ca matricària, n f alt. sin.
ca segura, n f alt. sin.
ca tanarida, n f alt. sin.
nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

compostes / asteràcies

marèsia

crucíferes / brassicàcies

ca malcòlmia confusa, n f
ca marèsia, n f alt. sin.
nc Maresia nana (DC.) Batt. in Batt. et Trab.
nc Malcolmia binervis Boiss. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

marfull

caprifoliàcies

ca boix moll, n m
ca cornera borda, n f sin. compl.
ca salvamare, n f sin. compl.
ca xuclamel xilosti, n m sin. compl.
ca cireretes de moro, n f pl alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca manetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca mare-selva, n f alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca santjoanera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca xuclamel (fruit), n m alt. sin.
ca xuclamel de bosc, n m alt. sin.
ca xuclamel santjoaner, n m alt. sin.
nc Lonicera xylosteum L.

caprifoliàcies

marfull

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Note

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

marfull

viburnàcies

ca marfull, n m
ca santjoanera, n f sin. compl.
ca cerfull, n m alt. sin.
ca llorer bord, n m alt. sin.
ca lloreret, n m alt. sin.
ca mentironer, n m alt. sin.
ca oriola, n f alt. sin.
ca picabaralla, n f alt. sin.
ca picabaralles, n f pl alt. sin.
ca saüquet, n m alt. sin.
ca tintillaina, n f alt. sin.
ca viburn, n m alt. sin.
nc Viburnum tinus L. subsp. tinus

viburnàcies

margalida

compostes / asteràcies

ca margarida, n f
ca margalida, n f sin. compl.
ca margalidera, n f alt. sin.
ca margalidera gran, n f alt. sin.
ca margalides, n f pl alt. sin.
nc Chrysanthemum frutescens L.
nc Argyranthemum frutescens Sch. Bip. sin. compl.

compostes / asteràcies

margalida

compostes / asteràcies

ca margalida, n f
ca margalideta, n f alt. sin.
ca margalidetes, n f pl alt. sin.
ca margarideta, n f alt. sin.
ca margarideta gran, n f alt. sin.
ca margarideta rosa, n f alt. sin.
ca margaridoia, n f alt. sin.
ca margaridoia silvestre, n f alt. sin.
ca margaridoies, n f pl alt. sin.
ca margarita, n f alt. sin.
ca margaritera, n f alt. sin.
ca marieta, n f alt. sin.
ca pasqüeta, n f alt. sin.
ca primavera, n f alt. sin.
nc Bellis sylvestris Cirillo

compostes / asteràcies

Note

El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.

margalida

compostes / asteràcies

ca botonets, n m pl
ca margalida, n f alt. sin.
ca margalideta, n f alt. sin.
ca margalidetes, n f pl alt. sin.
ca margarida, n f alt. sin.
ca margarides, n f pl alt. sin.
ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
ca margarideta, n f alt. sin.
ca margarideta blanca, n f alt. sin.
ca margarideta de riu, n f alt. sin.
ca margaridoia, n f alt. sin.
ca margaridoia perenne, n f alt. sin.
ca margaridoies, n f pl alt. sin.
ca margarita menuda, n f alt. sin.
ca margarites, n f pl alt. sin.
ca moristella, n f alt. sin.
ca pasqüeta, n f alt. sin.
ca perpètues, n f pl alt. sin.
nc Bellis perennis L.

compostes / asteràcies

Note

El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.