Go back to the list of Online Dictionaries

Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

compostes / asteràcies

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  panigroc, n m
  • nc  Anacyclus radiatus Loisel.

compostes / asteràcies

  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

compostes / asteràcies

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

compostes / asteràcies

Note

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

compostes / asteràcies

Note

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

compostes / asteràcies

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  panical, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card girgoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  cadernera, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card corredor, n m alt. sin.
  • ca  card punxent, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  cardina, n f alt. sin.
  • ca  cardinxes, n f pl alt. sin.
  • ca  cardot petit, n m alt. sin.
  • ca  centcaps, n m alt. sin.
  • ca  espinacals, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacard, n m alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  panical comú, n m alt. sin.
  • ca  panical de camp, n m alt. sin.
  • ca  panical femella, n m alt. sin.
  • ca  panical punxent, n m alt. sin.
  • ca  panical ver, n m alt. sin.
  • ca  paniquera, n f alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • nc  Eryngium campestre L.

umbel·líferes / apiàcies

Note

  • Tal com explica MASCLANS, aquesta planta es troba sovint parasitada pel bolet radicícola Pleurotus eryngii, anomenat precisament gírgola de panical. D'aquí el nom card girgoler o els noms recollits per NPLAG (que inclouen el castellanisme seta) card de setes, card seter i panical de setes.
  • ca  panís, n m
  • ca  cua de guilla, n f sin. compl.
  • ca  cua de guineu, n f sin. compl.
  • ca  mill italià, n m sin. compl.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  mill, n m alt. sin.
  • ca  panissa, n f alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • nc  Setaria italica (L.) P. Beauv.
  • nc  Panicum italicum L. sin. compl.

gramínies / poàcies

  • ca  xereix miller, n m
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  moixos, n m pl alt. sin.
  • ca  panís, n m alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  panissola verda, n f alt. sin.
  • ca  pèl de boc, n m alt. sin.
  • ca  serreig, n m alt. sin.
  • ca  serreig miller, n m alt. sin.
  • ca  serreig verd, n m alt. sin.
  • ca  serrell, n m alt. sin.
  • ca  xereix, n m alt. sin.
  • ca  xereix bord, n m alt. sin.
  • ca  xereix verd, n m alt. sin.
  • nc  Setaria viridis (L.) P. Beauv.

gramínies / poàcies

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de l'Índia, n m sin. compl.
  • ca  dacsa, n f sin. compl.
  • ca  espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
  • ca  milloc, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  moresc, n m sin. compl.
  • ca  palló (palla), n m sin. compl.
  • ca  panís, n m sin. compl.
  • ca  panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panolla (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  blat de les Indies, n m alt. sin.
  • ca  blat dindi, n m alt. sin.
  • ca  blat moresc, n m alt. sin.
  • ca  cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
  • ca  camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
  • ca  canoques (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  canyot (tija), n m alt. sin.
  • ca  cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  capça (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  dacsera, n f alt. sin.
  • ca  espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  farratjó, n m alt. sin.
  • ca  floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  forment de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  fusada (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  milloquera, n f alt. sin.
  • ca  monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  moriscassa (tija), n f alt. sin.
  • ca  moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
  • ca  panís (gra), n m alt. sin.
  • ca  panís de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  panís de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • nc  Zea mays L.

gramínies / poàcies

Note

  • 1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al 'blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar' (DIEC2).
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.