Go back to the list of Online Dictionaries

Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  parraca, n f
  • ca  gafalloses, n f pl alt. sin.
  • ca  parraques, n f pl alt. sin.
  • ca  pedaços, n m pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • nc  Picris hieracioides L.

compostes / asteràcies

  • ca  parraca, n f
  • nc  Picris hieracioides L. subsp. hieracioides

compostes / asteràcies

  • ca  llengua bovina, n f
  • ca  parracs, n m pl alt. sin.
  • ca  pedaços, n m pl alt. sin.
  • nc  Picris sp. pl.

compostes / asteràcies

  • ca  parraca, n f
  • ca  gafalloses, n f pl alt. sin.
  • ca  parraques, n f pl alt. sin.
  • ca  pedaços, n m pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • nc  Picris hieracioides L.

compostes / asteràcies

  • ca  vinya, n f
  • ca  cep, n m sin. compl.
  • ca  cep (soca), n m sin. compl.
  • ca  gotim (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  pàmpol (fulla), n m sin. compl.
  • ca  pansa (fruit dessecat), n f sin. compl.
  • ca  parra, n f sin. compl.
  • ca  raïm (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • ca  redolta (branca), n f sin. compl.
  • ca  redorta (branca), n f sin. compl.
  • ca  rem (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  sarment (branca), n m/f sin. compl.
  • ca  singló (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  tòria (branca), n f sin. compl.
  • ca  bagot (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  cep de vinya, n m alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  pàmpol, n m alt. sin.
  • ca  parres, n f pl alt. sin.
  • ca  sarment verd, n m alt. sin.
  • ca  tòries (branca), n f pl alt. sin.
  • nc  Vitis vinifera L.

vitàcies

Note

  • 1. La denominació parra fa referència més estrictament a la «planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa» (DIEC2-E), i cep, a part a la soca, a la «planta de vinya cultivada en forma baixa» (DIEC2-E).
    2. DIEC2 recull els següents noms per a races de vinya (o cep) i per al raïm que dona: afartapobres, cabernet, callet, carinyena, chardonnay, cruixent, escanyavelles, garnatxa, giró, macabeu, malvasia, merlot, monestrell, moscatell, pansa, parellada, parrell, picapoll, planta, sumoll, ull de llebre i xarel·lo. NEOL recull sirà com a nom de raça i del vi que dona.
  • ca  bilderdíquia, n f
  • ca  parreta moniatera, n f alt. sin.
  • ca  vinya del Tibet, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum aubertii L. Henry
  • nc  Fallopia aubertii (L. Henry) Holub sin. compl.

poligonàcies

  • ca  heura de Virgínia, n f
  • ca  parra verge, n f alt. sin.
  • ca  parra verge de cinc fulles, n f alt. sin.
  • ca  parreta verge, n f alt. sin.
  • ca  parrissa, n f alt. sin.
  • ca  vinya verge, n f alt. sin.
  • nc  Parthenocissus quinquefolia (L.) Planch.

vitàcies

  • ca  heura de Virgínia, n f
  • ca  parra verge, n f alt. sin.
  • ca  parra verge de cinc fulles, n f alt. sin.
  • ca  parreta verge, n f alt. sin.
  • ca  parrissa, n f alt. sin.
  • ca  vinya verge, n f alt. sin.
  • nc  Parthenocissus quinquefolia (L.) Planch.

vitàcies

  • ca  llambrusca, n f
  • ca  llambrusquer, n m sin. compl.
  • ca  parra llambrusquera, n f alt. sin.
  • ca  parrús, n m alt. sin.
  • nc  Vitis labrusca L.

vitàcies

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Note

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.