Go back to the list of Online Dictionaries

Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  pàtxuli, n m
  • nc  Pogostemon Desf.

labiades / lamiàcies

  • ca  bàbol, n m
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  afrontapagesos, n m alt. sin.
  • ca  amor de pagès, n m/f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  farots, n m pl alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  guixes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apoderada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  morrissà gros, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  muixos, n m pl alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  paula, n f alt. sin.
  • ca  pelitre, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • nc  Lepidium draba L.
  • nc  Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Note

  • TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
  • ca  paul·línia, n f
  • ca  guaranà, n f sin. compl.
  • nc  Paullinia cupana Kunth

sapindàcies

  • ca  paul·línia, n f
  • nc  Paullinia L.

sapindàcies

  • ca  paulònia, n f
  • nc  Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud.

orobancàcies

  • ca  pavia, n f
  • ca  pavia de jardí, n f alt. sin.
  • nc  Aesculus ×carnea Hayne
  • nc  Aesculus hippocastanum L. × A. pavia L. sin. compl.

sapindàcies

  • ca  pavia, n f
  • nc  Aesculus pavia L.

sapindàcies

  • ca  pavia, n f
  • ca  pavia de jardí, n f alt. sin.
  • nc  Aesculus ×carnea Hayne
  • nc  Aesculus hippocastanum L. × A. pavia L. sin. compl.

sapindàcies

  • ca  carabasseta de cascall, n f
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall blanc, n m alt. sin.
  • ca  cascall negre, n m alt. sin.
  • ca  cascalls, n m pl alt. sin.
  • ca  cascalls blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  dormidora, n f alt. sin.
  • ca  herba dormidora, n f alt. sin.
  • ca  pavó, n m alt. sin.
  • ca  pintacoques, n m alt. sin.
  • ca  rosella blanca, n f alt. sin.
  • nc  Papaver somniferum L.

papaveràcies

Note

  • Papàvero és un nom alguerès provinent de l'italià papavero.
  • ca  pebrotera, n f
  • ca  bitxera, n f sin. compl.
  • ca  bitxo, n m sin. compl.
  • ca  bitxo (fruit), n m sin. compl.
  • ca  coralera, n f sin. compl.
  • ca  pebrer, n m sin. compl.
  • ca  pebrera, n f sin. compl.
  • ca  pebrera (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pebrerera, n f sin. compl.
  • ca  pebrina (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pebrot (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pebroter, n m sin. compl.
  • ca  bajoca, n f alt. sin.
  • ca  bajoquera, n f alt. sin.
  • ca  banyeta, n f alt. sin.
  • ca  bitxeta, n f alt. sin.
  • ca  bitxo coent, n m alt. sin.
  • ca  bitxos picants, n m pl alt. sin.
  • ca  coral, n m alt. sin.
  • ca  coral de jardins, n m alt. sin.
  • ca  coraler, n m alt. sin.
  • ca  coralet, n m alt. sin.
  • ca  coraleta, n f alt. sin.
  • ca  pebràs, n m alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebre vermell, n m alt. sin.
  • ca  pebreres coents, n f pl alt. sin.
  • ca  pebrina, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebrots, n m pl alt. sin.
  • ca  pestetes coents, n f pl alt. sin.
  • ca  pimentera, n f alt. sin.
  • ca  pimentonera, n f alt. sin.
  • ca  pimentons, n m pl alt. sin.
  • nc  Capsicum annuum L.

solanàcies

Note

  • Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
    DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.