Back to top
  • ca  setge, n m
  • ca  tuferola, n f alt. sin.
  • ca  usta, n f alt. sin.
  • nc  Helianthemum marifolium (L.) Mill. subsp. marifolium

cistàcies

  • ca  herba setge, n f
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  tuferola, n f alt. sin.
  • ca  usta, n f alt. sin.
  • nc  Helianthemum marifolium (L.) Mill.

cistàcies

  • ca  orella d'os, n f
  • ca  borratja de cingle, n f sin. compl.
  • ca  herba peluda, n f sin. compl.
  • ca  herba tossera, n f sin. compl.
  • ca  herba tossina, n f sin. compl.
  • ca  borraina de cingle, n f alt. sin.
  • ca  borraines, n f pl alt. sin.
  • ca  borratja, n f alt. sin.
  • ca  borratja de roca, n f alt. sin.
  • ca  fetge de roca, n m alt. sin.
  • ca  herba borruda, n f alt. sin.
  • ca  herba de cingle, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba de tossina, n f alt. sin.
  • ca  herba del Boscat, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  morena, n f alt. sin.
  • ca  morenes, n f pl alt. sin.
  • ca  peludetes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge de roc, n m alt. sin.
  • ca  setge de roca, n m alt. sin.
  • nc  Ramonda myconi (L.) Rchb.

gesneriàcies

  • ca  heliantem setge, n m
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum origanifolium (Lam.) Pers.

cistàcies

  • ca  estepa cendrosa, n f
  • ca  herba setge, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum cinereum (Cav.) Pers.

cistàcies

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Note

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
  • ca  bitxera borda, n f
  • ca  figues de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  herba del bagul, n f alt. sin.
  • ca  herba del bri, n f alt. sin.
  • ca  herba del verí, n f alt. sin.
  • ca  masera, n f alt. sin.
  • ca  masera groga, n f alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot salvatge, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  pebrotera borda, n f alt. sin.
  • ca  pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  vincetoxi, n m alt. sin.
  • nc  Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

apocinàcies

  • ca  serverola, n f
  • ca  agrimònia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal estrany, n f sin. compl.
  • ca  herberola, n f sin. compl.
  • ca  setge, n m sin. compl.
  • ca  agrimònia comuna, n f alt. sin.
  • ca  canabassa, n f alt. sin.
  • ca  cura-ho-tot, n m alt. sin.
  • ca  eupatòria, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba agrimònia, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ramona, n f alt. sin.
  • ca  herba de les sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal estrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  herba ramona, n f alt. sin.
  • ca  herba servera, n f alt. sin.
  • ca  herba tossera, n f alt. sin.
  • ca  mal estrany, n m alt. sin.
  • ca  saquer, n m alt. sin.
  • ca  servereta, n f alt. sin.
  • ca  serverina, n f alt. sin.
  • ca  setge blanc, n m alt. sin.
  • ca  setsagnies, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • nc  Agrimonia eupatoria L.

rosàcies

Note

  • La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

campanulàcies

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escròfules, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent de torrent, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge bord, n m alt. sin.
  • ca  setgera, n f alt. sin.
  • nc  Scrophularia auriculata L.

escrofulariàcies