Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Language

salicòrnia glauca

amarantàcies

ca ballester, n m
ca cirialera, n f alt. sin.
ca cirialera glauca, n f alt. sin.
ca cirialeres, n f pl alt. sin.
ca escorpinera, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca herba salada, n f alt. sin.
ca mamelluda, n f alt. sin.
ca mamelluts, n m pl alt. sin.
ca pollet, n m alt. sin.
ca salada, n f alt. sin.
ca salicorn dur, n m alt. sin.
ca salicorn glauc, n m alt. sin.
ca salicòrnia glauca, n f alt. sin.
ca salsona revelluda, n f alt. sin.
ca salsones, n f pl alt. sin.
ca sosa, n f alt. sin.
ca sosa dura, n f alt. sin.
ca sosa grossa, n f alt. sin.
ca sosa sabonera, n f alt. sin.
ca sosa vera, n f alt. sin.
nc Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris

amarantàcies

Note

MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet, fan referència a 'la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença'.

saliguera

salicàcies

ca sarga, n f
ca salanca, n f sin. compl.
ca salenca, n f sin. compl.
ca sarguer, n m sin. compl.
ca sarguera, n f sin. compl.
ca verga, n f sin. compl.
ca vim, n m sin. compl.
ca gatsalze, n m alt. sin.
ca salanca de barranc, n f alt. sin.
ca salanca negra, n f alt. sin.
ca salenca negra, n f alt. sin.
ca salenca verduc, n f alt. sin.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca saliguera, n f alt. sin.
ca saliteres, n f pl alt. sin.
ca salits (branca), n m pl alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca sarga vimenera, n f alt. sin.
ca sarga vimera, n f alt. sin.
ca sargueta, n f alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca vergatera, n f alt. sin.
ca verguera, n f alt. sin.
ca vimassa, n f alt. sin.
ca vímet, n m alt. sin.
nc Salix elaeagnos Scop. subsp. angustifolia

salicàcies

saliteres

salicàcies

ca sarga, n f
ca salanca, n f sin. compl.
ca salenca, n f sin. compl.
ca sarguer, n m sin. compl.
ca sarguera, n f sin. compl.
ca verga, n f sin. compl.
ca vim, n m sin. compl.
ca gatsalze, n m alt. sin.
ca salanca de barranc, n f alt. sin.
ca salanca negra, n f alt. sin.
ca salenca negra, n f alt. sin.
ca salenca verduc, n f alt. sin.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca saliguera, n f alt. sin.
ca saliteres, n f pl alt. sin.
ca salits (branca), n m pl alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca sarga vimenera, n f alt. sin.
ca sarga vimera, n f alt. sin.
ca sargueta, n f alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca vergatera, n f alt. sin.
ca verguera, n f alt. sin.
ca vimassa, n f alt. sin.
ca vímet, n m alt. sin.
nc Salix elaeagnos Scop. subsp. angustifolia

salicàcies

salits (branca)

salicàcies

ca sarga, n f
ca salanca, n f sin. compl.
ca salenca, n f sin. compl.
ca sarguer, n m sin. compl.
ca sarguera, n f sin. compl.
ca verga, n f sin. compl.
ca vim, n m sin. compl.
ca gatsalze, n m alt. sin.
ca salanca de barranc, n f alt. sin.
ca salanca negra, n f alt. sin.
ca salenca negra, n f alt. sin.
ca salenca verduc, n f alt. sin.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca saliguera, n f alt. sin.
ca saliteres, n f pl alt. sin.
ca salits (branca), n m pl alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca sarga vimenera, n f alt. sin.
ca sarga vimera, n f alt. sin.
ca sargueta, n f alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca vergatera, n f alt. sin.
ca verguera, n f alt. sin.
ca vimassa, n f alt. sin.
ca vímet, n m alt. sin.
nc Salix elaeagnos Scop. subsp. angustifolia

salicàcies

salits blancs

salicàcies

ca salze blanc, n m
ca vimenera, n f sin. compl.
ca vimera, n f sin. compl.
ca vimetera, n f sin. compl.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca salits blancs, n m pl alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca salze grec, n m alt. sin.
ca sarga, n f alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca vim (branca), n m alt. sin.
ca vimeneres, n f pl alt. sin.
ca vímet, n m alt. sin.
nc Salix alba L.

salicàcies

Note

1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.

saliva del dimoni

crucíferes / brassicàcies

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Note

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

salivada de monja

crucíferes / brassicàcies

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Note

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

saliveta del Senyor

crucíferes / brassicàcies

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Note

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

salivetes del Bon Jesús

crucíferes / brassicàcies

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Note

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

salpassa

compostes / asteràcies

ca sempreviva borda, n f
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca ramell, n m sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja de l'era, n f alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca botja fematera, n f alt. sin.
ca botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla de roca, n f alt. sin.
ca camamil·ló, n m alt. sin.
ca capsigranyera, n f alt. sin.
ca cassanella, n f alt. sin.
ca flor de Corpus, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
ca flor viva, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
ca herba capsotera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de la capça groga, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
ca herba del Corpus, n f alt. sin.
ca herba fematera, n f alt. sin.
ca herba florida tot l'any, n f alt. sin.
ca maçanella de penyal, n f alt. sin.
ca maçanelles, n f pl alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca perpètua, n f alt. sin.
ca perpètua borda, n f alt. sin.
ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca perpètues, n f pl alt. sin.
ca perpètues bordes, n f pl alt. sin.
ca perpetuïna, n f alt. sin.
ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
ca salpassa, n f alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca santperes, n m pl alt. sin.
ca sempreviure, n f alt. sin.
ca sempreviva, n f alt. sin.
ca sempreviva boscana, n f alt. sin.
ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
ca sempreviva de mont, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca semprevives bordes, n f pl alt. sin.
ca semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
ca viveta, n f alt. sin.
nc Helichrysum stoechas (L.) Moench

compostes / asteràcies

Note

El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.