Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Language

seda

convolvulàcies

ca pèl de farigola, n m
ca barba de caputxí, n f alt. sin.
ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
ca barbes de farigola, n f pl alt. sin.
ca barbes de romaní, n f pl alt. sin.
ca cabell, n m alt. sin.
ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
ca cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca cabell de farigola, n m alt. sin.
ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca cabell de romaní, n m alt. sin.
ca cabell de tomaní, n m alt. sin.
ca cabellera, n f alt. sin.
ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
ca cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
ca cabellera de monja, n f alt. sin.
ca cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
ca cabellet, n m alt. sin.
ca cabellets, n m pl alt. sin.
ca cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
ca cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cabells, n m pl alt. sin.
ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
ca cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cabells de farigola, n m pl alt. sin.
ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
ca cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
ca confitets, n m pl alt. sin.
ca cuscuta, n f alt. sin.
ca epítim, n m alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca pèl de nuvi, n m alt. sin.
ca pèls, n m pl alt. sin.
ca pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
ca pèls de farigola, n m pl alt. sin.
ca pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
ca pèls de romaní, n m pl alt. sin.
ca seda, n f alt. sin.
ca tinya, n f alt. sin.
ca tinya d'alfals, n f alt. sin.
nc Cuscuta epithymum (L.) L.

convolvulàcies

Note

1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ('planta del gènere Cuscuta'), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.

seda

convolvulàcies

ca cabells d'àngel, n m pl
ca cabells, n m pl sin. compl.
ca cuscuta, n f sin. compl.
ca pèl de nuvi, n m sin. compl.
ca pèls, n m pl sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca barba de caputxí, n f alt. sin.
ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca cabellera, n f alt. sin.
ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
ca cabellets, n m pl alt. sin.
ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
ca seda, n f alt. sin.
nc Cuscuta sp. pl.

convolvulàcies

Note

MASCLANS recull les denominacions cabells d'àngel, cabells, cuscuta, pèl de nuvi, pèls, barba de caputxí, cabell de la Mare de Déu, cabellera, cabellera d'àngel, cabellets, cabells de Déu Nostre Senyor, cabells de la Mare de Déu, cabells de Nostre Senyor, pèls de nuvi i seda per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).

seda de blat dindi (estils i estigmes)

gramínies / poàcies

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
nc Zea mays L.

gramínies / poàcies

Note

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al 'blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar' (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

seda de pinya (estils i estigmes)

gramínies / poàcies

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
nc Zea mays L.

gramínies / poàcies

Note

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al 'blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar' (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

seder

apocinàcies

ca seder, n m
ca arbre de la seda, n m sin. compl.
ca arquell de Síria, n m alt. sin.
ca cotoner, n m alt. sin.
ca flor de dragó, n f alt. sin.
ca mata de la seda, n f alt. sin.
ca mata de seda, n f alt. sin.
ca planta de la seda, n f alt. sin.
ca tintorell, n m alt. sin.
nc Gomphocarpus fruticosus (L.) W.T. Aiton in Aiton
nc Asclepias fruticosa L. sin. compl.

apocinàcies

sèdum estelat

crassulàcies

ca crespinell, n m
ca crespinell estrellat, n m alt. sin.
ca sèdum estelat, n m alt. sin.
nc Sedum stellatum L.

crassulàcies

segadissa

gramínies / poàcies

ca cua de raboseta, n f
ca dàctil, n m alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenàs mascle, n m alt. sin.
ca segadissa, n f alt. sin.
nc Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman

gramínies / poàcies

Note

Respecte del nom segaïssa (recollit al Castell de Guadalest), CLIM1988 indica que 'l'hem de prendre amb una certa cautela, ja que no l'hem pogut contrastar i potser siga una confusió amb Brachypodium phoenicoides'.

segadissa

gramínies / poàcies

ca fenàs de marge, n m
ca brossa segadissa, n f alt. sin.
ca cabell de moro, n m alt. sin.
ca cabells de moro, n m pl alt. sin.
ca canyola, n f alt. sin.
ca cerveró, n m alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal de marge, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs comú, n m alt. sin.
ca fenàs gran, n m alt. sin.
ca fenàs llis, n m alt. sin.
ca fenàs mucronat, n m alt. sin.
ca fenàs ver, n m alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca herba de marge, n f alt. sin.
ca herba llisa, n f alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca marge, n m alt. sin.
ca pedrenca, n f alt. sin.
ca segadissa, n f alt. sin.
ca segamà, n f alt. sin.
nc Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

gramínies / poàcies

Note

Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.

sègal

gramínies / poàcies

ca sègol, n m
ca sègal, n m sin. compl.
ca sègal (gra), n m sin. compl.
ca segle, n m sin. compl.
ca sègle (gra), n m sin. compl.
ca sègol (gra), n m sin. compl.
ca blat, n m alt. sin.
ca mestall, n m alt. sin.
ca mitadenc, n m alt. sin.
nc Secale cereale L.

gramínies / poàcies

Note

1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.

sègal (gra)

gramínies / poàcies

ca sègol, n m
ca sègal, n m sin. compl.
ca sègal (gra), n m sin. compl.
ca segle, n m sin. compl.
ca sègle (gra), n m sin. compl.
ca sègol (gra), n m sin. compl.
ca blat, n m alt. sin.
ca mestall, n m alt. sin.
ca mitadenc, n m alt. sin.
nc Secale cereale L.

gramínies / poàcies

Note

1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.