transmèdia - Neoloteca

Note

• A diferència del que succeeix en una història multisuport, en una història transmèdia els continguts difosos a través dels diferents mitjans són diferents i es complementen.
• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:
  
  El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:
  
  ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;
  
  ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;
  
  ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;
  
  ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);
  
  ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).
  
  
  Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:
  
  ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;
  
  ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;
  
  ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.
  
  ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;
  
  ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.
  
  [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
• Observacions del Consell Supervisor sobre els termes transmèdia i multisuport :
  
  El Consell Supervisor opta finalment per recollir una distinció conceptual entre transmèdia (transmedia, en anglès) i multisuport (crossmedia, en anglès), tenint en compte l'opinió dels experts en aquesta matèria, que confirmen que la diferència existeix malgrat que crossmedia s'utilitza també sovint amb el sentit de transmedia, que és la tècnica narrativa més innovadora i a la qual es tendeix actualment en l'àmbit del màrqueting.
  
  Observacions del Consell Supervisor sobre els termes transmèdia i multisuport (crossmedia, en anglès):
  
  Des del punt de vista lingüístic, transmèdia és un adjectiu neològic manllevat de l'anglès però explicable també des del català. És paral·lel, de fet, a les formes ja normatives hipermèdia i multimèdia, creades sobre el substantiu anglès media 'mitjans' (com transmèdia) amb adjunció dels prefixos cultes hiper- (del grec) i multi- (del llatí), respectivament. En aquest cas, el prefix és trans-, d'origen llatí, que significa 'més enllà de', i està motivat pel fet que en la narrativa transmèdia la història global resultant va més enllà de cadascun dels mitjans pels quals es transmet; és, de fet, la suma de les històries de cada mitjà, les quals incorporen alhora l'univers creat pels usuaris.
  
  Pel que fa, específicament, a l'alternativa a transmedia storytelling o transmedia narrative, s'opta finalment per narrativa transmèdia i no pas per relat transmèdia, com s'havia acordat inicialment (tenint en compte el concepte relacionat relat de marca, aprovat pel Consell Supervisor a l'acta
  núm. 563), per dos motius:
  
  -perquè narrativa transmèdia és la denominació més estesa en àmbits acadèmics, segons els especialistes en aquesta matèria;
  
  -perquè es considera que en aquest cas el nucli narrativa ("Narració", segons el diccionari normatiu, és a dir, "Acció de narrar, l'efecte", i també "Conjunt de gèneres narratius") s'adequa més bé al concepte, que fa referència a una tècnica de difusió d'històries i no pas a l'expressió concreta d'aquesta tècnica; és a dir, relat transmèdia podria ser una denominació adequada referida a les històries concretes (els relats) que sorgeixen de la narrativa transmèdia (relat és una "Relació de fets reals o imaginaris" i també una "Obra narrativa en prosa d'extensió inferior a la novel·la", segons el diccionari normatiu); com a tècnica, en canvi, és clarament preferible la forma narrativa.
  
  Pel que fa, d'altra banda, a l'adjectiu multisuport, s'aprova pels motius següents:
  
  -és una alternativa catalana al manlleu anglès crossmedia (del prefix anglès cross-, que vol dir 'a través de', o també 'entre' o 'mútuament');
  
  -és una forma lingüísticament adequada, creada sobre el prefix d'origen llatí multi- 'molts' i el substantiu suport ("Material o aparell emprat per a enregistrar informació", segons el diccionari normatiu), també d'origen llatí;
  
  -és semànticament motivada i s'identifica sense dificultats amb el concepte, malgrat que l'anglicisme és la denominació habitual;
  
  -es documenta, anàlogament, en francès.
  
  S'ha descartat, com a alternativa a crossmedia, la forma multimèdia perquè ja designa un altre concepte relacionat. Segons el diccionari normatiu, multimèdia significa "Que combina diversos mitjans tècnics de comunicació d'informació", però s'associa fonamentalment, segons els experts consultats, amb la informació que es difon en un suport únic (CDROM, web, etc.) però que integra dades de naturalesa diversa (so, text, imatge, vídeo, etc.), mentre que multisuport s'aplicaria a informació que es difon a través de diversos mitjans.
  
  També s'han tingut en compte, com a alternatives a crossmedia, les formes plurimèdia i plurisuport, però s'han descartat en favor de multisuport, que presenta analogia amb la designació francesa i es considera que pot tenir més possibilitats d'èxit.
  
  [Acta 573, 10 d'abril de 2014]