"Visca el català! I vet aquí que fa molt de temps que hom fa servir el català per escriure la ciència mèdica, però, tot i aquesta maduresa, el català rep l'embat de certes ventades anglòfones, que vés a saber què volen.
Si aquest vent bufa sorollós, i mira de plantar-hi bandera, vet aquí que el català hi planta bandera de primera, i planta cara, perquè prou sabem que no mossega qui fa lladrucs.
Quanta retòrica! I vet aquí que el fet és que sóc usuari d'aquesta eina magnífica, el Cercaterm del TERMCAT, que mil cops m'ha donat el cop de mà que el cap no trobava, i ara em permet l'orgull, i ben vanitós, de treure'm el barret i expressar-me agraït.
La ciència, que només faci de ciència, que prou feina en tindrà, i ens deixi l'art d'escriure per descriure allò que fan els científics. Fer ciència i escriure ciència són dues ciències separades, i alhora són dues arts. La feina de redacció o correcció de textos mèdics m'ha dut força vegades a consultar-vos la paraula que ens arriba anglesa o, i aquesta és més perillosa, la paraula que ens arriba disfressada.
Visca la ciència! Però vet aquí que no volem paraules disfressades, versions tan sols revestides amb línies grogues i vermelles, perquè a casa nostra prou que en tenim, de paraules que de bon grat accepten l'afegitó d'un contingut semàntic nou.
L'equip del Cercaterm sap trobar la paraula que pertoca per a un text de medicina, o d'investigació, o de divulgació mèdica, o un informe mèdic que hom vol clar i català. La justa paraula li fa justícia al català, i fa que la ciència guanyi un punt de vellut.
Quina bellesa! I ben justificada, perquè la certesa del text no rau en la combinació recargolada de paraules erudites, sinó en un teixit de paraules que diguin fàcil allò que és difícil. D'aquest teixit, el català se'n fa un abric, i ara no hi ha ventada que li faci fred!
Ara vet aquí que això s'acaba i no sé pas si he dit el que havia de dir: faig de metge assistencial, visca la pediatria!, i faig de metge que escriu medicina. Tinc cura de la salut infantil i de la salut del català.
I si un nen puja i es fa gros en virtut de la pròpia potència, i de les mirades que ara l'acaronen i el vigilen, ara li marquen el camí amb rigor, d'igual manera el català necessita mirades que l'ajudin maternals en l'obligació de pujar i fer-se gros, en virtut de la pròpia potència."
Jorge Bello
Pediatre i redactor i corrector de textos mèdics
