Aquests darrers anys sembla que el món de l’ensenyament està vivint, a casa nostra, una revisió de plantejaments que, al voltant del concepte d’innovació educativa, està comportant canvis rellevants a l’escola. I la terminologia que s’hi refereix, és clar, es fa present en textos especialitzats, en programes educatius, en contextos escolars i fins i tot en converses més o menys informals.
Així, per exemple, podem sentir que es parla de classe inversa, un mètode al qual se sol fer referència innecessàriament amb el manlleu flipped classroom; o de webquestes, que no cal anomenar webquests.
Però més enllà de termes que puntualment es poden posar en circulació, la innovació educativa real passa pel replantejament de conceptes que tenen ús des de fa anys, però que avui s’enfoquen amb perspectives noves. Són conceptes vehiculats amb termes com ara agrupament flexible i grup flexible; ensenyament individualitzat i ensenyament multinivell; el més conegut treball per racons, o també globalització (un concepte que en l’àmbit educatiu té un sentit ben específic, diferent del que estem més acostumats a sentir).
I encara, si s’aprofundeix una mica més, es poden arribar a perfilar els conceptes de metodologia educativa, amb termes com ara mètode de casos (o mètode del cas), mètode de projectes, o tot un conjunt ben interessant i divers de mètodes “amb cognom” (com ara el mètode Agazzi, el mètode Decroly, el mètode Kumon, el mètode Montessori o el mètode Freinet o natural). En altres casos, en lloc de la base mètode hi trobarem pla (pla Dalton, pla Jena o pla Winnetka). Però compte, perquè en algun d’aquests casos no es tracta del cognom de ningú, sinó del lloc on es va concebre el terme.
I en el fons, el que es replanteja són les bases mateixes de l’aprenentatge, en què tenen un pes determinant conceptes compartits amb altres disciplines com ara l’heurística o la inducció, per exemple.
L’educació és un àmbit transversal, que en les societats més avançades s’entén com un instrument estratègic de país. Per això, l’interès per tota aquesta riquesa terminològica i conceptual hauria d’arribar a un amplíssim col·lectiu: no sols als professionals de l’àmbit, sinó també a pares i mares, a responsables polítics i socials i a qualsevol persona interessada en un futur millor per a tots. En trobareu recollida i definida una bona mostra al Diccionari d’educació, amb prop de dos mil termes, i també al Cercaterm.
(Font: TERMCAT)
