En català són adequades tant la denominació ona gravitatòria com la forma ona gravitacional per a designar la pertorbació de la geometria de l'espaitemps que es propaga com una ona, en el marc de la relativitat general.
El diccionari normatiu recull els adjectius gravitatori -òria i gravitacional com a sinònims. Ambdós són derivats del verb gravitar per procediments de derivació diferents: en el cas de gravitatori -òria, s’ha adjuntat a l’arrel del verb gravitar (gravita-) el sufix adjectival -tori -tòria; en el cas de gravitacional, a la mateixa arrel verbal s’ha adjuntat el sufix -ció per a formar el substantiu gravitació, al qual, al seu torn, s’ha adjuntat el sufix -al, amb una n d’enllaç, per a formar l’adjectiu gravitacional. Pel que fa a aquest darrer adjectiu, convé recordar que el sufix -al, si bé és productiu en català com a productor d’adjectius, també té una presència considerable en adjectius d’àmbits cientificotècnics d’origen anglès, i possiblement és a través de l’anglès que s’ha estès l’ús d’aquest adjectiu en contextos científics catalans.
Aquests dies, les ones gravitatòries o gravitacionals són les protagonistes d’un notable esdeveniment científic, ja que se n’han detectat proves experimentals directes i probablement definitives, just cent anys després que Albert Einstein en predigués l’existència.
Amb la voluntat d’oferir informació terminològica útil i veraç, hem actualitzat les notes d’aquesta entrada en el nostre Diccionari de física, perquè facin referència a aquesta fita històrica en la física moderna. D’acord amb l’ús i l’opinió dels especialistes, també hem actualitzat la relació de sinonímia de les formes que avui comentem. Us convidem a consultar-hi aquest i altres termes de relativitat general, i a fer-nos arribar els suggeriments que vulgueu per a millorar-lo.
(Font: TERMCAT)
