Les persones que pateixen aerofòbia i que, malgrat tot, es veuen obligades a agafar un avió de tant en tant, deuen ser de les poques que s’han sentit una mica alleujades aquests dies en què es parla tant del núvol de cendra del volcà islandès Eyjafjallajökull i dels problemes per sobrevolar bona part d’Europa.
El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment la forma aerofòbia per a designar la fòbia als viatges aeris, un trastorn que, segons algunes fonts, afecta com a mínim el 10% de la població mundial, malgrat que les estadístiques confirmen que és més segur volar amb avió que desplaçar-se per carretera.
El substantiu aerofòbia està format pel prefixoide aero-, procedent del mot aeronau (ja present, per exemple, en mots normatius com ara aeromodelisme), i la forma sufixada -fòbia, derivada del grec phóbos, que vol dir ‘aversió’. Aerofòbia és la designació més estesa del concepte i, en general, la que prefereixen els especialistes, que no consideren un problema el fet que aquest mateix mot denomini també la ‘por morbosa dels corrents d’aire’ (en aquest cas, aerofòbia es construeix a partir de la forma prefixada aero-, que significa 'aire'). En la resta de llengües veïnes, de fet, també s’utilitza la designació paral·lela, que es documenta en fonts lexicogràfiques considerades de referència.
Podeu consultar la informació completa sobre aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.
