És probable que hagueu vist en algun catàleg o altres textos les formes foam, foamitzat o producte foamitzat. Potser va ser en el manual de característiques del cotxe que us vau comprar, en què us informaven que els seients eren “de teixit foamitzat”, o bé a la capsa d’aquelles sabates noves tan còmodes, on us diuen que tenen un esplèndid “folre foamitzat transpirable”.
La paraula foamitzat, malgrat que no té un significat deduïble a partir del català, es pot integrar tan bé formalment al nostre sistema lingüístic que es podria arribar a perdre de vista que es tracta d’un pseudoanglicisme, creat sobre el substantiu anglès foam, que vol dir ‘escuma’. Es refereix a un material compost constituït per una o diverses capes de teixit unides a una o diverses làmines d’escuma plàstica. I com que té moltes aplicacions, en sentireu a parlar encara que no sigueu experts ni en indústria tèxtil ni en indústria dels plàstics, que són els àmbits d’ús estricte d’aquests termes.
El Consell Supervisor del TERMCAT ha desestimat l’aprovació d’aquest pseudoanglicisme i ha aprovat recentment les alternatives catalanes laminatge amb escuma i laminat d’escuma per a denominar, respectivament, el procés industrial de crear aquest tipus de producte i el producte pròpiament dit. Són formes creades sobre la base laminatge, també normalitzada, que designa l’operació d'acabat tèxtil que consisteix a unir, generalment amb adhesius, pressió o calor, diverses capes de teixit, o una o diverses capes de teixit amb una o diverses làmines de matèries no tèxtils, a fi d’obtenir un teixit compost que es beneficiï de les propietats de cadascun dels materials utilitzats. La matèria no tèxtil és sovint l’escuma (i aleshores es parla de laminatge d’escuma), però, segons el producte, també pot ser cuir, pell o paper, entre d’altres.
La forma laminatge (i les denominacions relacionades laminar i laminat) té ja un ús força generalitzat entre els especialistes i segueix el paral·lelisme denominatiu d’altres llengües. S’ha creat sobre el nucli làmina, tenint en compte que d’aquest procés d’unir diverses capes de material s’obtenen làmines, i que, semblantment al que es fa en metal·lúrgia per a obtenir els anomenats productes laminats, en aquesta operació tèxtil les capes de material també es fan passar a través d’uns corrons que les premsen i les uneixen.
Al Cercaterm i a la Neoloteca podreu consultar la informació completa sobre aquests termes.
