Sota pressió: el mal de fondària

mal de fondària

Ara que toca tornar a agafar el ritme després de festes i podem començar a sentir-nos sota pressió, ofegats per la feina, potser convé que ens fixem en altres tipus de pressions per així treure importància als nostres maldecaps.

La pressió, per exemple, a què estan sotmesos els submarinistes, que pot tenir fins i tot conseqüències mèdiques. Així, a partir de certes profunditats, els submarinistes poden patir un trastorn de conducta caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.

Per fer referència a aquest trastorn, recentment el Consell Supervisor ha fixat la denominació mal de fondària, anàloga a les formes mal de muntanya i mal d’altura, que fan referència a un estat paral·lel, caracteritzat per símptomes com ara falta de força, nàusees, ofec o insomni, però que es manifesta a l’alta muntanya a causa de la disminució de la pressió atmosfèrica.

En l’àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica, aquest trastorn també s’havia denominat amb formes sintagmàtiques creades sobre la base narcosi (narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina), si bé aquestes formes s’han desestimat perquè són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi, és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic.

També s’han desestimat altres denominacions que tenen ús, com ara borratxera de les profunditats i embriaguesa de les profunditats, perquè s’ha considerat que la forma aprovada, mal de fondària, pot adequar-se millor a tots els contextos en què té ús el terme.

Per cert, convé remarcar que, a diferència del que passa amb certes pressions laborals, el mal de fondària és un estat passatger, de manera que no voldríem que per això ningú deixés de capbussar-se en les profunditats marines.

Si hi teniu interès, podeu consultar la fitxa del terme mal de fondària a la Neoloteca i al Cercaterm.