Quan Màrius Torres va escriure “Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins | passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…”, no hi havia, entre el poeta i els núvols, cap dron que l’importunés amb un brunzit mecànic i l’enigma d’un cor tecnològic. Enmig de les preocupacions que podien inquietar-lo, no hi figuraven ni el dubte sobre les intencions que pogués tenir aquest aparell amb relació a la seva persona ni, encara menys, la vacil·lació sobre la grafia (dron o drone?) o la possibilitat de buscar-hi una alternativa catalana.
Més de vuitanta anys després d’aquells “Matins de març, on sembla que la vida comenci”, la gran proliferació d’aquestes aeronaus ha fet imprescindible regular-ne l’ús. Igualment, han calgut estudis lingüístics per a saber de què parlem i com en parlem, perquè en tots dos aspectes hi ha dubtes i fluctuacions.
Com en qualsevol altra paraula que ens arriba d'una altra llengua, la incorporació de l’anglès drone al català es podia fer buscant-hi una alternativa (com hem fet en el cas de programari en lloc de software), adaptant-lo a l'ortografia i la pronúncia catalanes (com hem fet en el cas de màrqueting) o adoptant-lo sense modificacions (com hem fet en el cas de web).
En aquest cas, el Consell Supervisor del TERMCAT es va fixar en la facilitat de donar “fesomia catalana” al terme original anglès drone i es va decantar per dron, que és una adaptació a la grafia i la pronúncia catalanes (el plural seria drons). Aquesta proposta segueix la tendència del català a adaptar gràficament els manlleus d’ús més general en comptes d’agafar-los amb la forma original, sobretot quan l’adaptació no implica grans canvis i les vocals tòniques no queden afectades. Avui el terme dron es pot consultar en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, en el qual va entrar per votació popular com a guanyador de l’edició de l’any 2015 del concurs El neologisme de l’any. I és que a l’època de Màrius Torres hauria estat difícil de concebre, però ara cada any l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d'Estudis Catalans convoquen aquest concurs amb l’objectiu de fer intervenir la ciutadania en la introducció de noves paraules al diccionari normatiu.
D’altra banda, el Consell Supervisor del TERMCAT també va considerar adequades la denominació descriptiva vehicle aeri no tripulat i la sigla UAV.
Vehicle aeri no tripulat és una forma descriptiva ja utilitzada en català, sobretot en dominis d’especialitat, i documentada anàlogament també en anglès i en moltes altres llengües. Determinats autors la prefereixen a dron, al qual s’atribueix un origen militar; tot i això, en general es consideren formes igualment vàlides.
UAV és la sigla corresponent a la denominació anglesa unmanned aerial vehicle (‘vehicle aeri no tripulat’), que s’adopta en la forma anglesa perquè té una gran extensió d’ús en català i en la majoria de llengües.
Pel que fa al significat, tant els usos més recents com els especialistes consultats avalen que no hi ha matisos conceptuals entre dron i vehicle aeri no tripulat, ja que ambdues formes designen qualsevol aeronau no tripulada, amb independència de les mides i la forma que tingui, del seu grau d’autonomia de funcionament i de l’ús a què es destini (lleure, fotografia aèria, espionatge, etc.).
Si l’any 1938 hi hagués hagut un dron sobrevolant-lo, Màrius Torres potser no s’hauria demanat, amb referència als núvols, “per quin caprici els déus | fan i desfan per sempre meravelles tan breus...”. Potser s’hauria deixat de núvols i de déus i hauria seguit amb aire distret l’aparell reflexionant sobre l’enorme poder de la tecnologia, tant en mans de qui vol saber o només vol distreure’s com en mans de qui ha decidit portar la mort sense pilot a un país llunyà.
[Text publicat al butlletí RECERCAT, número 191, octubre 2023]
