Quan es va escriure “Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins | passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…”, no hi havia, entre el poeta i els núvols, cap dron que l’importunés amb un brunzit mecànic i l’enigma d’un cor tecnològic. Enmig de les preocupacions que podien inquietar-lo, no hi figuraven ni el dubte sobre què és exactament aquest aparell ni, encara menys, la vacil·lació sobre la grafia (dron o drone?) o la possibilitat de buscar-hi una alternativa catalana.
Gairebé vuitanta anys i tres mesos després d’aquells “Matins de març, on sembla que la vida comenci”, la gran proliferació d’aquestes aeronaus fa imprescindible regular-ne l’ús. Igualment, calen estudis lingüístics per a saber de què parlem i com en parlem, perquè en tots dos aspectes hi ha dubtes i fluctuacions. Per això, després d’un primer moment en què el TERMCAT va proposar l’ús de la forma original drone, ara el Consell Supervisor del TERMCAT, amb la col·laboració de diversos especialistes en l’àmbit, ha estudiat el cas i ha adoptat una decisió diferent.
—Pel que fa a la forma, el Consell ha triat com a sinònims dron, vehicle aeri no tripulat i la sigla UAV:
Dron (en plural, drons) és una adaptació a la grafia i la pronúncia catalanes de l’original anglès drone, utilitzat molt àmpliament, amb modificacions o sense, en català i en totes les llengües estudiades. En aquest cas, dron segueix la tendència del català a adaptar gràficament els manlleus d’ús més general, sobretot quan l’adaptació no implica grans canvis i les vocals tòniques no queden afectades. També s’ha fet una adaptació en castellà (singular dron i plural drones, perquè el singular acaba en consonant) i en italià (hi són majoritaris el singular drone, pronunciat [dróne], i el plural droni, en comptes d’adoptar el manlleu sense canvis com sol fer aquesta llengua). (En francès la intervenció gràfica és innecessària perquè l’ortografia ja dóna a drone i drones una pronúncia aproximadament igual a l’anglesa.)
Vehicle aeri no tripulat és una forma descriptiva ja utilitzada en català, sobretot en dominis d’especialitat, i documentada anàlogament també en anglès i en moltes altres llengües. Determinats autors la prefereixen a dron, al qual s’atribueix un origen militar; tot i això, en general es consideren formes igualment vàlides.
UAV és la sigla corresponent a la denominació anglesa unmanned aerial vehicle (‘vehicle aeri no tripulat’), que s’adopta en la forma anglesa perquè té una gran extensió d’ús en català i en la majoria de llengües.
—Pel que fa al significat, tant els usos més recents com els especialistes consultats avalen que dron i vehicle aeri no tripulat designen qualsevol aeronau no tripulada, amb independència de les mides i la forma que tingui, del seu grau d’autonomia de funcionament i de l’ús a què es destini (lleure, fotografia aèria, espionatge, etc.).
Si l’any 1938 hi hagués hagut un dron sobrevolant-lo, Màrius Torres potser no s’hauria demanat, amb referència als núvols, “per quin caprici els déus | fan i desfan per sempre meravelles tan breus...”. Potser s’hauria deixat de núvols i de déus i hauria seguit amb aire distret l’aparell reflexionant sobre l’enorme poder de la tecnologia, tant en mans de qui vol saber o només vol distreure’s com en mans de qui ha decidit portar la mort sense pilot a un país llunyà.
