L’estiu és temps de vacances, i una manera d’aprofitar-les pot ser descobrint el territori movent-nos amb bicicleta. Cadascú, és clar, fins allà on pugui i d’acord amb les seves possibilitats. Des del TERMCAT us animem a fer-ho i us facilitem la llista terminològica de les diferents vies per on podreu circular pedalejant. Decidir el trajecte, això sí, i fer-lo, ja és cosa vostra.
Aclarim, en primer lloc, que hi ha dos adjectius que indiquen relació amb el ciclisme o, en general, amb la bicicleta: ciclista i pedalable. No són adjectius sinònims, però: ciclista significa ‘que té relació amb el ciclisme o amb la bicicleta’, mentre que pedalable vol dir ‘que pot ser recorregut amb bicicleta’. Aplicats específicament a una via, ciclista sol indicar que aquella via està destinada a les bicicletes, o que s’ha concebut específicament per a les bicicletes, i pedalable indica que és una via, o un tram concret d’una via, en què es pot anar amb bicicleta (perquè ha estat condicionada per poder-ho fer), en convivència amb la circulació a peu o fins i tot amb altres mitjans.
L’adjectiu ciclista (i de vegades també pedalable) sovint es pot intercanviar, quan s’aplica a un tipus de via concret, amb el nom en aposició bici, que és una reducció de bicicleta. Així, podem dir, per exemple, carril ciclista o carril bici, encara que en aquest cas la segona forma és força més popular. Com que es tracta d’un nom en aposició (a diferència de ciclista, que té categoria d’adjectiu), no té flexió de nombre; fem, per tant, carrils bici, no *carrils bicis. D’altra banda, cal tenir en compte que *ciclable, forma d’origen francès que de vegades s’utilitza en comptes de pedalable, és un adjectiu inadequat en català, entre altres motius perquè deriva d’un hipotètic verb *ciclar inexistent.
Pel que fa, concretament, als tipus de vies ciclistes, és a dir, de vies per on es pot anar amb bicicleta, n’hi ha un bon grapat. Si sou més aviat urbanites i no voleu anar gaire lluny, sempre teniu el recurs de les voreres pedalables (o voreres bici), que us aïllen dels cotxes però us acosten als vianants (alerta, doncs, amb el trànsit pedestre!), i dels carrils bici (o carrils ciclistes), separats del trànsit motoritzat però integrats en la calçada. Fora dels nuclis urbans, teniu les pistes bici (o pistes ciclistes), que són vies asfaltades i separades del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destinen exclusivament a la circulació de bicicletes, i els camins pedalables, que són vies separades del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situades en un espai natural, que es destinen exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants. Un exemple de camí pedalable són les anomenades vies verdes, que són vies habilitades sobre un traçat ferroviari en desús; com que tenen origen en un traçat ferroviari, normalment tenen poc pendent i els revolts són de radi ample, fet que les fa especialment adequades per al ciclisme.
Al Cercaterm i a la Neoloteca trobareu les fitxes completes de tots aquests termes.
Amb bicicleta o sense, que tingueu un bon estiu!
