De quina font provenen les dades del màrqueting personalitzat?

imatge al·legòrica

L’obtenció de dades de valor sobre clients i usuaris és un dels temes del moment per a les empreses i les organitzacions. En l’àmbit del màrqueting personalitzat, les dades poden ajudar a prendre decisions sobre l’orientació de l’activitat, a preveure tendències, a millorar el servei al client i a incrementar el volum de clients i usuaris.

Les fonts i els mètodes d’obtenció de les dades varien, i d’alguna manera en determinen la fiabilitat. Per això el sector disposa d’una tipologia ben establerta amb denominacions concretes per a cada tipus.

Si tenim en compte la proximitat entre els agents que hi intervenen, en primer lloc trobem les anomenades dades de font zero o dades declarades (en anglès, zero-party data). Es tracta del conjunt de dades que una empresa o organització recopila dels seus usuaris a partir de la informació que ells mateixos proporcionen, voluntàriament i explícitament, a requeriment de l'empresa o organització. Un exemple seria una empresa de productes de bellesa que demana als clients fidelitzats, per mitjà d’un formulari, el tipus de pell o les característiques dels seus cabells, i així poden orientar promocions o oferir-los productes específics.

En segon lloc, hi ha les dades de primera font o dades pròpies (en anglès, first-party data). En aquest cas, es tracta de dades que una empresa o organització recopila dels seus usuaris, mitjançant eines pròpies, a partir del comportament que tenen o de les accions que fan a les seves aplicacions o pàgines web. Així inclouen, per exemple, les visites dels usuaris al lloc web, el retorn que han fet a les accions publicitàries, les respostes a enquestes, etc. A diferència de les dades de font zero, en les dades de primera font sovint l’usuari no és tan conscient de la cessió que fa, ja que s’utilitzen mètodes indirectes.

Tanmateix, tant les dades de font zero com les dades de primera font són fiables i molt valuoses, perquè s'obtenen directament de l'usuari a qui pertanyen i, per tant, se'n coneix l'origen.

A continuació, trobem les dades de segona font (en anglès, second-party data), que es recopilen d'usuaris propis o aliens a partir de les dades de primera font d'una altra empresa o organització amb qui es té relació. Així, el nivell de fiabilitat de les dades de segona font és elevat, ja que en l'origen són dades de primera font i, per tant, se sap qui les ha obtingudes.

Finalment, les dades de tercera font o dades de tercers (en anglès, third-party data) es recopilen d'usuaris aliens a partir de l'adquisició a proveïdors que no són les fonts que les han obtingudes originàriament. En conseqüència, el grau de fiabilitat de les dades de tercera font és baix, ja que sovint no se'n coneix l'origen; i no són tampoc dades exclusives, de manera que altres empreses o organitzacions poden també disposar-ne.

 

[Apunt publicat originalment al Butlletí Recercat]