Antibarió, antiquark, antipartícula α... però anti matèria fosca. Sabeu quan hem d’escriure juntes o amb un espai en blanc aquestes denominacions i altres de semblants?
La matèria és tot allò que, juntament amb l’energia, forma l’univers físic. Està constituïda per partícules subatòmiques que s’organitzen en àtoms, molècules... fins a arribar a constituir els objectes observables a ull nu. En oposició a la matèria hi ha l’antimatèria, formada per antipartícules, que tenen les mateixes característiques que la partícula a la qual van associades però amb la càrrega elèctrica i altres càrregues oposades. Sembla un joc de paraules, però és que l’univers terminològic de les antipartícules és ben particular. Vegem-ho.
Tota partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que actuen com a antipartícules de si mateixes (per exemple, el fotó, el pió neutre o l’hipotètic fermió de Majorana). Una de les característiques més destacades de les antipartícules és que, en interaccionar amb la seva partícula associada, poden desaparèixer totes dues i, amb l’energia alliberada en aquesta anihilació, es poden produir noves partícules.
De manera anàloga a les parelles terminològiques matèria / antimatèria i partícula / antipartícula, els noms de les diverses antipartícules també se solen formar anteposant el prefix anti- al nom de la partícula corresponent: antibarió, antileptó, antiquark, antielectró (que també rep el nom de positró). El símbol de l’antipartícula consisteix en el de la partícula corresponent amb un màcron afegit: així, el símbol de l’antiquark u és ū. L’antielectró, el símbol del qual és e+, és una excepció a aquest criteri.
Pel que fa a l’escriptura, com hem vist, els noms de les antipartícules i altres conceptes del mateix àmbit nocional s’escriuen sense guionet entre el prefix i el radical (antiquark, antimatèria), ja que es tracta de denominacions formades per derivació. Aquesta norma general ens pot plantejar dubtes quan es tracta de denominacions compostes de més d’un mot. Segons la normativa ortogràfica catalana actual, escriurem un espai en blanc quan el prefix anti- precedeix un sintagma lexicalitzat, això és, un sintagma que ja té un significat propi i que sempre s’usa de la mateixa manera, com passa a anti matèria fosca. Tot i que el terme antimatèria també existeix, en aquest cas la unitat de significat de base és matèria fosca, i no matèria, és a dir que el prefix anti- modifica el concepte matèria fosca, no el concepte matèria. En canvi, caldrà escriure antiquark u i antipartícula α (no *anti quark u i *anti partícula α), perquè en aquest cas estem denominant un tipus d’antiquark (l’u) i un tipus d’antipartícula (l’α), no un tipus de quark u i un tipus de partícula α.
Si voleu saber-ne més, dels noms i les definicions de partícules i antipartícules, podeu consultar el Diccionari de física, obra en què també trobareu altres termes relacionats amb la física d’altes energies.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 30/05/2018]
