La flora mel·lífera és el conjunt de plantes que proporcionen nèctar i pol·len als insectes pol·linitzadors, especialment a les abelles. Aquestes espècies vegetals són essencials per a la producció de mel i per al manteniment dels ecosistemes naturals i agrícoles. A Catalunya, destaquen com a plantes mel·líferes la farigola, el romaní, el bruc, l’espígol, el castanyer, la carrasca, la tarongina o l’alfals, entre moltes altres, presents en boscos, prats i conreus.
Les abelles de la mel (Apis mellifera) i altres insectes (com els borinots, les papallones o alguns escarabats) contribueixen a la pol·linització, un procés vital per a la reproducció de moltes plantes i que l’espècie humana ha aprofitat tradicionalment per a la producció d’aliments. Així, l’apicultura té com a finalitat la cria i gestió d’abelles de la mel per a aprofitar-ne els productes, principalment la mel, però també la cera, l’àmec, la gelea reial, la mel de melada o la pròpolis.
Una disciplina relacionada amb la producció de la mel és la melissopalinologia, una especialitat que estudia els grans de pol·len presents a la mel per a identificar-ne l’origen botànic i geogràfic, i que és clau per a certificar la qualitat i traçabilitat d’aquest producte alimentari.
Tanmateix, els pol·linitzadors estan amenaçats per la pèrdua d’hàbitats naturals, l’ús de pesticides, les malalties globalitzades i els efectes del canvi climàtic. Conservar la biodiversitat vegetal i afavorir la presència de la flora mel·lífera vinculada a un territori és clau per a la salut dels ecosistemes i per a la seguretat alimentària.
Podeu consultar les fitxes terminològiques dels termes de l’apunt en el Cercaterm i en els diccionaris del Portal Vida.
Autoria: TERMCAT
