Aquest divendres, 1 d’agost, comença la Setmana Mundial de la Lactància Materna, que enguany se centra a crear sistemes de suport duradors: formació per als professionals, espais adequats a la feina, permisos reals i comunitats que acompanyin, no que jutgin. Però això, el nostre #termedelasetmana és lactància materna o alletament matern.
Durant els sis primers mesos de vida el nadó pot prendre exclusivament llet de la mare i, a partir d’aquí, complementar la lactància materna amb la incorporació d’altres aliments. La lactància materna és una manera natural de cuidar, alimentar i vincular-se amb el nadó. Aporta nutrients, defenses i escalfor —tot alhora. Però no és només una qüestió de biologia: també depèn del context, del suport, de la salut i, sobretot, de com se sent la mare. Donar el pit pot ser un moment de connexió preciosa, però també pot ser un repte.
Des del punt de vista lingüístic, el mot lactància és sinònim complementari de la forma principal alletament, deriva de l’adjectiu lactant (del llatí lactans, -ntis, participi del verb lactare ‘alletar’).
La lactància materna no va de perfecció, sinó de fer equip. El més important és que cada família trobi el camí que li funcioni millor, amb informació, llibertat i respecte.
