La vespa xana asiàtica (o vespa asiàtica) i el bàlsam són totes dues espècies exòtiques invasores en el nostre medi natural. Una espècie exòtica invasora (o espècie invasora) ha estat introduïda fora del seu hàbitat natural i, per la seva capacitat de dispersió i colonització, genera impactes negatius sobre el medi ambient, l’economia o la salut. No totes les espècies exòtiques esdevenen invasores, però les que ho fan poden modificar ecosistemes sencers i posar en risc espècies autòctones. A Catalunya, segons el projecte EXOCAT, hi ha centenars d’espècies exòtiques registrades i una part significativa té un comportament invasor.
De plantes invasores, n’hi ha uns quants exemples coneguts: tenim el bàlsam, una planta suculenta que es va plantar en jardins i talussos litorals i que avui cobreix dunes i penya-segats, on fa retrocedir la flora autòctona. La canya, habitual a marges de rius i canals, forma canyissars densos que dificulten el pas de l’aigua, desplacen boscos de ribera i incrementen el risc d’incendis. L’ailant, originari de la Xina, colonitza fàcilment vorals, marges i zones urbanes gràcies a la seva extraordinària capacitat de rebrot. I en l’àmbit aquàtic destaca el jacint d’aigua, que pot formar estores flotants i bloquejar canals, estanys i regs.
Pel que fa a la fauna, un dels animals invasors més emblemàtics és el silur, un peix gegant que habita embassaments i rius com l’Ebre i que altera l’equilibri de les comunitats piscícoles. Altres peixos introduïts, com la gambúsia, competeixen amb espècies autòctones i afecten amfibis i invertebrats. Hi ha també un crustaci, el cranc de riu americà, que ha transformat zones humides i arrossars. Entre els mamífers, el visó americà, procedent de granges pelleteres, representa una amenaça per al visó europeu, molt més escàs, i el coipú, detectat a l’Empordà, posa en risc aiguamolls i conreus. En l’àmbit urbà i periurbà, la cotorreta pitgrisa ha establert poblacions nombroses que competeixen amb ocells autòctons.
Hi ha casos molt mediàtics, coneguts pel perjudici econòmic que causen, com ara el musclo zebrat, o pels problemes de salut pública, com el mosquit tigre. Un cas més recent és el de la vespa xana asiàtica (o vespa asiàtica) detectada per primer cop a Catalunya el 2012. Aquesta espècie, originària del sud-est asiàtic, es caracteritza per la seva gran capacitat d’expansió i per l’impacte sobre les poblacions d’abelles mel·líferes, ja que les caça per alimentar les seves larves. A més de l’efecte sobre l’apicultura, pot generar molèsties a la ciutadania i riscos en espais urbans o agrícoles.
Tothom pot contribuir amb accions senzilles a frenar l’expansió d’aquestes espècies. La primera és evitar l’alliberament d’animals o plantes exòtiques al medi natural: moltes invasions tenen origen en mascotes o en exemplars ornamentals abandonats o no controlats en jardins. També és important extremar la precaució en activitats de lleure, com la pesca: és important desinfectar els estris i el calçat per a evitar el transport involuntari de llavors, larves o fragments de plantes. Com a col·laboracions possibles en ciència ciutadana, és interessant aprendre a reconèixer les espècies invasores més habituals i comunicar-ne la detecció a les autoritats ambientals o, també, participar en programes de voluntariat per a eliminar flora invasora.
Per tant, la lluita contra les espècies invasores no depèn només d’institucions i investigadors: el paper de la ciutadania és fonamental. Conèixer-les i adoptar hàbits responsables és un pas imprescindible per protegir la biodiversitat del nostre entorn. Podeu ampliar la informació terminològica en les fitxes consultables en el Cercaterm i en els diccionaris del Portal Vida.
