Viure al carrer és un risc cada dia de l'any, tot i que el nostre #termedelasetmana, malauradament, va en augment i torna a l’actualitat cada vegada que el fred s’endureix: parlem del sensellarisme.
Es tracta de la situació d'una persona que no disposa de les mínimes condicions d'habitatge que permeten viure amb dignitat. La darrera mort per onada de fred ens recorda, de manera abrupta, què vol dir dormir al carrer: dormir al ras és sempre exposició, vulnerabilitat i solitud. No és només manca de sostre: és no tenir protecció, ni seguretat, ni un lloc on el cos i la vida puguin descansar. No és una circumstància puntual, sinó una situació sostinguda de risc.
Des del punt de vista lingüístic, sensellarisme és un derivat de persona sense llar (o sensellar). És una forma paral·lela a les documentades a bastament en espanyol (sinhogarismo), francès (sans-abrisme) i en anglès (homelessness). El terme s’ha creat amb el sufix -isme (que en aquest cas expressa ‘situació’) per la necessitat de designar aquest concepte en l’àmbit de les ciències socials.
Cada mort per fred ens sacseja perquè fa visible què vol dir quedar fora del marge més bàsic de protecció. Que això passi enmig de ciutats plenes de recursos fa evident que no és un accident individual, sinó un problema estructural.
Si voleu saber-ne més sobre terminologia relacionada amb els serveis socials, us avancem que ben aviat publicarem el Diccionari de sensellarisme.
