Aquesta setmana, coincidint amb la publicació del nou Diccionari de virologia, volem destacar un #termedelasetmana que dona molt de joc lingüístic i terminològic gràcies als seus derivats en diferents camps d'especialitat: virus.
Es tracta del nom que donem a un agent infecciós microscòpic que no és ben bé un ésser viu: no té estructura cel·lular i, tot sol, no fa res de res. Necessita instal·lar-se dins d’una cèl·lula hoste i aprofitar-ne la maquinària per multiplicar-se —com passa, per exemple, amb el virus de la grip—, cosa que explica per què els virus són tan petits i alhora tan aprofitats.
Del mot virus en deriven adjectius com procés víric o viral, que indiquen relació amb els virus (encara que a les xarxes socials viral hagi pres una vida pròpia i bastant menys científica). Quan es tracta de combatre’ls, convé no confondre’s: els antivirus són per als ordinadors, mentre que en medicina parlem de fàrmacs antivírics o antivirals, que actuen contra la replicació del virus dins l’organisme. En aquest univers, també hi té cabuda un derivat de virus no autèntic, un virus amb aparença de virus, tal com indica el seu nom: viroide. I tot plegat és terreny de la virologia, la disciplina que estudia aquests intrusos diminuts que, sense ser vius del tot, ens compliquen la vida com si ho fossin molt.
Si voleu aprofundir en aquest univers microscòpic, el Diccionari de virologia és una bona porta d’entrada per entendre millor els principals conceptes de la virologia i els mecanismes d’interacció dels virus amb els hostes, les poblacions i els ecosistemes.
