El desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa també ha començat a transformar la manera com s’escriu programari. En aquest context ha aparegut en anglès el terme vibecoding, que descriu una manera de programar en què l’usuari es limita a indicar què vol que faci el programa i deixa que la IA generi el codi necessari.
El terme vibecoding s’ha popularitzat sobretot a les comunitats tecnològiques d’internet i a les xarxes socials, on s’utilitza sovint amb un to informal. La idea que transmet és que el desenvolupador no controla cada detall del codi, sinó que “segueix la intuïció” o les sensacions del que vol construir, mentre que la IA s’encarrega de la part més tècnica. D’aquí prové la metàfora de la vibe, és a dir, l’ambient o la sensació general que guia el procés.
Per a referir-se a aquest concepte en català s’ha fixat el terme programació per intenció, que posa l’accent en el fet que la persona usuària ja no necessita dominar tots els llenguatges de programació o l’estructura exacta del codi, sinó que pot descriure la idea o el resultat que vol obtenir i deixar que el sistema generi les instruccions corresponents.
La programació per intenció no substitueix els coneixements tècnics dels desenvolupadors professionals, però sí que en modifica el paper. En molts casos, la tasca passa de redactar codi des de zero a supervisar, ajustar i validar el que proposa la IA. Tot i que pot accelerar l’obtenció de resultats, també planteja nous reptes relacionats amb la qualitat del codi, la seguretat o la comprensió del funcionament intern de les aplicacions.
Podeu consultar aquest i altres termes relacionats al portal Terminologia de les TIC.
