En certs processos patològics, un líquid corporal pot sortir d’un vas sanguini o limfàtic, d’un conducte lesionat o d’una cèl·lula cap a l’exterior del cos o, més freqüentment, cap a una cavitat o un teixit, on s’acumula. Aquest fenomen combina dues dimensions: la sortida del líquid orgànic i la seva acumulació posterior, i també el mateix líquid retingut en aquest procés.
En són exemples la sang que s’escapa cap als teixits circumdants a causa del trencament de petits vasos sanguinis, que provoca una hemorràgia subcutània, o la sortida de sang dels vasos de l’ull cap a l’espai conjuntival, que produeix una hemorràgia ocular. També, la inflamació de la membrana sinovial, que pot donar lloc a l’acumulació de líquid en una articulació, com el genoll, o l’acumulació de líquid entre les capes de la pleura, que pot comprometre l’expansió pulmonar durant la respiració.
En català, aquestes dues facetes —la sortida del líquid i la seva acumulació— s’han descrit tradicionalment amb termes diferents, vessament i embassament. D'acord amb el significat que en recull el diccionari normatiu, un vessament és la sortida d’un líquid del cos, com ara la sang, cap a l’exterior o cap a l’interior d’una cavitat orgànica. Al seu torn, un embassament és l'acumulació d’un líquid orgànic en alguna part del cos, especialment en una cavitat serosa (i, també, aquest líquid orgànic acumulat). Així doncs, totes dues formes són adequades i tenen tradició d’ús en terminologia mèdica catalana en funció del matís que es vulgui emfasitzar.
Així, en els exemples anteriors, si es vol precisar el fenomen descrit, es pot parlar de vessament subcutani per a referir-se a la sortida de sang cap a teixits circumdants, de vessament ocular o hiposfagma en el cas de la sortida de sang a l’espai subconjuntival, d’embassament sinovial per a l’acumulació de líquid en el genoll, i d’embassament pleural per a l’acumulació de líquid entre les capes de la pleura.
Tanmateix , aquests dos termes sovint es documenten indistintament per a referir-se a aquesta situació clínica en què la sortida de líquid i la posterior acumulació en una cavitat pot alterar la funció dels teixits o els òrgans afectats. D'una manera senzilla, es pot considerar que entre ambdós termes hi ha una relació d'acció i efecte, ja que l'extravasament és el que genera l'acumulació. La contigüitat d'aquests dos conceptes afavoreix que sovint s'acabin denominant amb una mateixa forma.
En l’ús actual, sembla que hi ha una tendència a prioritzar vessament per analogia amb els equivalents en altres llengües, que designen els dos matisos amb un sol terme, com derrame en castellà, épanchement en francès o effusion en anglès. Tot i això, embassament conserva el seu ús legítim, especialment quan l’èmfasi se centra en l’acumulació del líquid dins de la cavitat.
Podeu consultar aquests termes i més terminologia de ciències de la salut en el portal Terminologia de ciències de la salut i en el Cercaterm.
