Aquest 2026 la Generalitat de Catalunya commemora l’Any Maria del Tura de Bolòs, amb motiu del centenari del naixement d’aquesta geògrafa olotina, membre de la nissaga dels De Bolòs, que ha aplegat botànics, farmacèutics i geògrafs eminents.
Maria del Tura de Bolòs va desenvolupar bona part de la seva trajectòria a la Universitat de Barcelona i va ser la primera catedràtica de Geografia Física d’una universitat espanyola. Especialitzada en biogeografia i ciència del paisatge, De Bolòs també va ser una de les introductores dels estudis científics del paisatge al nostre país. El tema central de la seva recerca científica va ser l’estudi del paisatge com un sistema. Davant les aproximacions d’aquell moment, que n’examinaven per separat els diversos elements (el relleu, la vegetació, l’activitat humana, etc.), De Bolòs defensava la necessitat de fer estudis del paisatge de manera integrada, entenent-lo com un sistema dinàmic d’elements abiòtics i biòtics en evolució constant, dins del qual l’ésser humà és un element més, que també hi intervé i el transforma.
Des del TERMCAT, volem apropar-nos a la difusió de la figura de Maria del Tura de Bolòs a través de dos termes que permeten relacionar la seva aportació científica amb debats actuals sobre el medi ambient: antropització i una sola salut. Tot i que tenen orígens i àmbits d’ús diferents, aquests termes comparteixen la idea que els elements naturals i l’activitat humana formen part d’un mateix sistema.
Aquesta manera d’entendre el paisatge és especialment visible en el concepte de antropització. En geografia, l’antropització designa la transformació d’un ecosistema per acció humana, un procés que converteix els paisatges naturals en paisatges culturals o antròpics. Des de la perspectiva de De Bolòs, l’ésser humà és “un element més” del paisatge, però amb una capacitat especial d’alterar-ne els equilibris. Intervencions com les infraestructures o la urbanització poden arribar a interrompre les interconnexions naturals del sistema i transformar-ne el funcionament. Segons aquesta concepció, aquest trencament no només afecta el paisatge, sinó també les persones mateixes, ja que formen part del sistema.
Aquesta mirada integradora del paisatge també connecta amb el concepte de una sola salut (One Health), una denominació relativament recent que posa en relleu la interconnexió entre la salut humana, la salut animal, la salut vegetal i la salut dels ecosistemes.
La línia d’estudis impulsada per De Bolòs ja partia d’aquesta aproximació transversal: l’anàlisi de la trajectòria històrica d’un paisatge determinat, partint de les seves característiques físiques i biològiques, permetia conèixer quines transformacions havia experimentat al llarg del temps i determinar si es trobava en una situació d’equilibri o si s’hi podien identificar possibles causes de trencament. Amb la diagnosi feta, també es podia dur a terme un pronòstic sobre l’evolució futura del sistema, en cas que no s’hi produïssin actuacions o canvis importants.
Aquest tipus de recerca requeria la col·laboració d’experts en geografia, biologia, geologia, ecologia i química i, més endavant, també en medicina. La relació entre el trencament del paisatge i la salut de la població, molt present en el concepte de una sola salut, reforça precisament aquesta necessitat d’estudiar el territori des d’una perspectiva interdisciplinària.
La relació que es pot establir entre la trajectòria de De Bolòs i conceptes actuals com antropització i una sola salut evidencia que el seu llegat continua present en els debats sobre el valor ecològic, social i econòmic del paisatge i la necessitat de conservar-lo i transmetre’l a les generacions futures.
Podeu consultar més terminologia sobre geografia i ciència del paisatge en el Cercaterm.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT, núm. 218, maig 2026]
[Accés a tots els articles sobre terminologia científica publicats en el butlletí RECERCAT]
