L’electroencefalografia és una tècnica diagnòstica que permet enregistrar l’activitat bioelèctrica cortical mitjançant elèctrodes col·locats habitualment sobre el cuir cabellut. Des del punt de vista terminològic, electroencefalografia és un compost format pels elements cultes electro- (‘electricitat’), encèfal (‘cervell’) i -grafia (‘registre’ o ‘descripció’). D’aquest mateix nucli lèxic en deriven altres termes del mateix camp com ara electroencefalògraf, electroencefalogràfic -a o electroencefalograma. En textos especialitzats mèdics és molt usual fer servir la sigla EEG en substitució d’aquests termes.
L’exploració es basa en el sistema 10-20 de col·locació d’elèctrodes, estandarditzat per a garantir la reproductibilitat dels registres. Un electroencefalograma consta de diversos canals o derivacions que enregistren les diferències de potencial entre els elèctrodes, en diverses combinacions que poden tenir una estructura de muntatge bipolar o de muntatge referencial.
En condicions normals, l’electroencefalograma mostra diferents ritmes fisiològics associats a estats funcionals del cervell. El ritme alfa, predominant en vigília relaxada amb els ulls tancats, és especialment visible en regions occipitals; el ritme beta s’associa a l’activitat cortical i l’estat d’alerta i és més evident en regions anteriors; el ritme theta és freqüent en somnolència i en determinades etapes del son, i el ritme delta predomina durant el son profund. L’aparició anòmala d’ones lentes focals o difuses pot ser un indici de disfunció cortical o d’encefalopatia.
Una de les principals indicacions de l’electroencefalografia és l’estudi de l’epilèpsia. En aquest context, el registre pot mostrar descàrregues anormals, com puntes, ondes agudes o complexos punta - onda lenta, que orienten sobre el tipus d’epilèpsia i la localització del focus epileptogen. En pacients amb sospita de crisis epilèptiques no associades a convulsions o d’estat epilèptic, l’electroencefalograma continu és una eina essencial de monitoratge neurocrític.
L’electroencefalograma també és fonamental en la medicina del son. Combinat amb altres tècniques de registres fisiològics permet caracteritzar les diferents fases del son i diagnosticar trastorns com la narcolèpsia, les apnees de son, les parasòmnies o certes hipersòmnies. L’anàlisi de l’arquitectura del son i de les transicions entre les fases del son NREM i REM només es pot fer si es disposa de les senyals electroencefalogràfiques.
En neurologia hospitalària i cures intensives, l’electroencefalografia s’utilitza igualment en l’avaluació d’encefalopaties metabòliques, encefalitis, lesions hipòxiques, trastorns de la consciència i mort encefàlica. En aquests contextos, la presència de patrons específics —com l’activitat periòdica lateralitzada o els patrons de brot-supressió— té un gran valor pronòstic i diagnòstic.
Els termes destacats en aquest apunt es poden consultar a la Terminologia d’electroencefalografia, accessible tant des de l’apartat de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT —al costat de més de 180 repertoris terminològics d’aquest i d’altres camps d’especialitat—, com des del portal temàtic Terminologia de les ciències de la salut, on trobareu també molts altres termes de l’àmbit mèdic.
