Una etapa d’una gran volta ciclista té tots els ingredients d’una bona partida d’escacs:
Els allunyen qüestions tan òbvies com el nombre d’adversaris o la diferència de desgast físic entre recórrer una mitjana d’uns cent seixanta quilòmetres al dia durant tres setmanes i seure durant quatre hores en una cadira encoixinada amb el front arrugat. En canvi, els acosten el desplegament d’estratègies, la simulació de maniobres per prendre el pols a l’adversari abans de l’atac definitiu… i també el rol i l’especialització que tenen les peces a disposició.
Pel que fa als rols, no està mai de més recordar que a la vida tots tenim un paper o altre i que ningú hi sobra… però, de la mateixa manera que en els escacs hi ha un rei que talla el bacallà, en cada equip de ciclisme hi ha un ciclista que, a parer del director esportiu, és el que té més possibilitats dintre la classificació general: el o la cap de files. Tots els altres ciclistes de l’equip són gregaris o gregàries que treballen per a ell, ajudant-lo en les escapades o les persecucions dels màxims rivals, assistint-lo quan defalleix i, en general, sacrificant qualsevol opció de destacar que puguin tenir ells —exactament igual que un alfil es llança sense recança cap a la diagonal de la reina si això ha de reportar un avantatge al seu rei en l’intercanvi de peces.
Ara bé, com que també hi ha classes entre els treballadors, resulta que un dels gregaris fa de capità o capitana de ruta, amb la missió de coordinar els seus companys durant la cursa i d’adaptar la tàctica decidida pel director esportiu a les circumstàncies del dia. El capità sol ser un veterà, potser un antic cap de files que s’encamina pacíficament cap a la jubilació o, més sovint, un gregari amb cicatrius de mil batalles i una fidelitat insubornable.
De tota manera, més que en el capità de ruta, en qui de debò confia el cap de files és en el seu lloctinent o lloctinenta, el gregari que sent més pròxim per afinitat cultural dintre el mercat de Calaf que sol ser cada equip o per la seva devoció sense fissures. Però, ai, la generositat dels poderosos! La història del ciclisme va plena de gregaris que no han perdonat mai als seus excaps de files haver-los negat fins el petit triomf d’una sola etapa després d’anys de servei fidel.
Pel que fa a l’especialització, hi ha el ciclista complet o completa, capaç de passar amb nota per qualsevol perfil de recorregut (fa una mica de rabieta) i després hi ha els que sobresurten en un aspecte i sobreviuen la resta de dies. Així, als o les contrarellotgistes els agrada l’esforç pur i continuat de la batalla solitària, sense estratègies ni companyies. També hi ha els escaladors o escaladores de cossos xuclats, abonats al patiment i les gestes més heroiques i absurdes en els quilòmetres de malson dels ports de muntanya, que per això mateix no s’entendran mai amb els rodadors o rodadores de bona mida que devoren quilòmetres amb la regularitat avorrida d’un motor dièsel antic. Per grossos, però, els esprintadors o esprintadores i la seva musculatura: es mantenen amagats durant tota l’etapa, estalviant forces descaradament, i quan falten uns tres-cents metres per al final agafen la roda dels llançadors o llançadores del seu equip per situar-se al davant del pilot i explotar com un coet de pirotècnia en direcció a la meta.
Tanta és l’especialització que fins i tot hi ha especialistes en llambordes que sobresurten tan sols en les poques etapes urbanes que encara transcorren sobre traçats empedrats...
Al costat dels grans noms dels reis que es disputaran la victòria final, doncs, hi ha una tirallonga de peons, alfils, torres i cavalls que aspiren només a pujar a dalt del podi en una sola etapa, alliberats momentàniament del seu paper de gregaris fidels, per saber quin gust té el triomf. I fins i tot per a això hauran de lluitar contra la voracitat dels caçadors i caçadores d’etapes!
Busqueu l’ombra, arrepapeu-vos a la butaca, assegureu-vos de tenir a mà el Diccionari de la bicicleta i el ciclisme (pensat especialment per a aquesta cursa) i sintonitzeu el televisor: s'està jugant la més gran partida d’escacs per les terres catalanes i les terres de França.
