Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "bossot" in all thematic areas
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abossar, v tr
- es abozar
- fr bosser
- en clap, to
- en stop, to
<Ports > Accions>
Definition
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber
- es agua de boca
- es agua potable
- fr eau de boisson
- fr eau potable
- en drinking water
- en potable water
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definition
Note
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber
- es agua de boca
- es agua potable
- fr eau de boisson
- fr eau potable
- en drinking water
- en potable water
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definition
Note
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber, n f
- es agua de boca, n f
- es agua de consumo humano, n f
- es agua potable, n f
- fr eau de boisson, n f
- fr eau potable, n f
- en drinking water, n
- en potable water, n
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definition
Note
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però no s'utilitzen per igual en tots els contextos i presenten algun matís de significat. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Ciències de la Terra > Climatologia. Meteorologia > Sequera>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sequera [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/333>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber, n f
- es agua de boca, n f
- es agua potable, n f
- fr eau de boisson, n f
- fr eau potable, n f
- en drinking water, n
- en potable water, n
<Sequera > Gestió de l'aigua: tractament, abastament i ús>
Definition
Note
- 1. L'aigua potable s'obté a les estacions de tractament d'aigua potable.
- 2. Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca tenen el mateix significat, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquequengi, n m
- ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca metes de burra, n f pl sin. compl.
- ca alicàcabi, n m alt. sin.
- ca bosses, n f pl alt. sin.
- ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
- ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
- ca bufeta de ca, n f alt. sin.
- ca bufetes, n f pl alt. sin.
- ca ceroses, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesol de gos, n m alt. sin.
- ca orval, n m alt. sin.
- ca orval arbret, n m alt. sin.
- ca orval fi, n m alt. sin.
- ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
- ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
- ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
- ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
- ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
- ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
- ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
- ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
- ca alicacabi, n m var. ling.
- ca alicacabí, n m var. ling.
- ca alicaví, n m var. ling.
- ca alquequenge, n m var. ling.
- ca alquequenges, n m pl var. ling.
- ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
- ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
- nc Physalis alkekengi L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquequengi, n m
- ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca metes de burra, n f pl sin. compl.
- ca alicàcabi, n m alt. sin.
- ca bosses, n f pl alt. sin.
- ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
- ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
- ca bufeta de ca, n f alt. sin.
- ca bufetes, n f pl alt. sin.
- ca ceroses, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesol de gos, n m alt. sin.
- ca orval, n m alt. sin.
- ca orval arbret, n m alt. sin.
- ca orval fi, n m alt. sin.
- ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
- ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
- ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
- ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
- ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
- ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
- ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
- ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
- ca alicacabi, n m var. ling.
- ca alicacabí, n m var. ling.
- ca alicaví, n m var. ling.
- ca alquequenge, n m var. ling.
- ca alquequenges, n m pl var. ling.
- ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
- ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
- nc Physalis alkekengi L.
<Botànica > solanàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arboç, n m
- ca arboça (fruit), n f sin. compl.
- ca arbocer, n m sin. compl.
- ca arbocera, n f sin. compl.
- ca cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer d'arboç, n m sin. compl.
- ca cirerer de llop, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca llipota (fruit), n f sin. compl.
- ca llipoter, n m sin. compl.
- ca albuixec, n m alt. sin.
- ca arboç mediterrani, n m alt. sin.
- ca arboces (fruit), n f pl alt. sin.
- ca arboçó, n m alt. sin.
- ca arboços, n m pl alt. sin.
- ca cirera d'arbocer, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer dels llops, n m alt. sin.
- ca cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotet, n m alt. sin.
- ca aborcé, n m var. ling.
- ca aborcer, n m var. ling.
- ca abrocé, n m var. ling.
- ca alberconer, n m var. ling.
- ca alberçoner, n m var. ling.
- ca alboç (fruit), n m var. ling.
- ca albocer, n m var. ling.
- ca albocera, n f var. ling.
- ca alborç, n m var. ling.
- ca alborç (fruit), n m var. ling.
- ca alborcer, n m var. ling.
- ca alborcera, n f var. ling.
- ca alborço, n m var. ling.
- ca alborçó, n m var. ling.
- ca alborocera, n f var. ling.
- ca albors (fruit), n m var. ling.
- ca alborsé, n m var. ling.
- ca alborser, n m var. ling.
- ca alborsera, n f var. ling.
- ca alborso, n m var. ling.
- ca albrocé, n m var. ling.
- ca albrocer, n m var. ling.
- ca alidoni, n m var. ling.
- ca ambrocer, n m var. ling.
- ca arboço, n m var. ling.
- ca arboix, n m var. ling.
- ca arborcer, n m var. ling.
- ca arborer, n m var. ling.
- ca arborèr, n m var. ling.
- ca arborser, n m var. ling.
- ca arborsos, n m pl var. ling.
- ca arbós, n m var. ling.
- ca arboser, n m var. ling.
- ca arbosera, n f var. ling.
- ca arbosser, n m var. ling.
- ca arbossera, n f var. ling.
- ca asborcé, n m var. ling.
- ca asborcer, n m var. ling.
- ca auborç (fruit), n m var. ling.
- ca auborcer, n m var. ling.
- ca aubrocé, n m var. ling.
- ca boç (fruit), n m var. ling.
- ca bocer, n m var. ling.
- ca bolsos, n m pl var. ling.
- ca borç (fruit), n m var. ling.
- ca borser, n m var. ling.
- ca borzer, n m var. ling.
- ca bosser, n m var. ling.
- ca cirerer d'aubó, n m var. ling.
- ca cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
- ca esbrosser, n m var. ling.
- ca llicotet, n m var. ling.
- ca llicutell, n m var. ling.
- ca llicutet, n m var. ling.
- ca madronyer, n m var. ling.
- ca madronyo, n m var. ling.
- ca madronyo (fruit), n m var. ling.
- ca modronyo, n m var. ling.
- nc Arbutus unedo L.
<Botànica > ericàcies>
Note
- Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arboç, n m
- ca arboça (fruit), n f sin. compl.
- ca arbocer, n m sin. compl.
- ca arbocera, n f sin. compl.
- ca cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer d'arboç, n m sin. compl.
- ca cirerer de llop, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca llipota (fruit), n f sin. compl.
- ca llipoter, n m sin. compl.
- ca albuixec, n m alt. sin.
- ca arboç mediterrani, n m alt. sin.
- ca arboces (fruit), n f pl alt. sin.
- ca arboçó, n m alt. sin.
- ca arboços, n m pl alt. sin.
- ca cirera d'arbocer, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer dels llops, n m alt. sin.
- ca cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotet, n m alt. sin.
- ca aborcé, n m var. ling.
- ca aborcer, n m var. ling.
- ca abrocé, n m var. ling.
- ca alberconer, n m var. ling.
- ca alberçoner, n m var. ling.
- ca alboç (fruit), n m var. ling.
- ca albocer, n m var. ling.
- ca albocera, n f var. ling.
- ca alborç, n m var. ling.
- ca alborç (fruit), n m var. ling.
- ca alborcer, n m var. ling.
- ca alborcera, n f var. ling.
- ca alborço, n m var. ling.
- ca alborçó, n m var. ling.
- ca alborocera, n f var. ling.
- ca albors (fruit), n m var. ling.
- ca alborsé, n m var. ling.
- ca alborser, n m var. ling.
- ca alborsera, n f var. ling.
- ca alborso, n m var. ling.
- ca albrocé, n m var. ling.
- ca albrocer, n m var. ling.
- ca alidoni, n m var. ling.
- ca ambrocer, n m var. ling.
- ca arboço, n m var. ling.
- ca arboix, n m var. ling.
- ca arborcer, n m var. ling.
- ca arborer, n m var. ling.
- ca arborèr, n m var. ling.
- ca arborser, n m var. ling.
- ca arborsos, n m pl var. ling.
- ca arbós, n m var. ling.
- ca arboser, n m var. ling.
- ca arbosera, n f var. ling.
- ca arbosser, n m var. ling.
- ca arbossera, n f var. ling.
- ca asborcé, n m var. ling.
- ca asborcer, n m var. ling.
- ca auborç (fruit), n m var. ling.
- ca auborcer, n m var. ling.
- ca aubrocé, n m var. ling.
- ca boç (fruit), n m var. ling.
- ca bocer, n m var. ling.
- ca bolsos, n m pl var. ling.
- ca borç (fruit), n m var. ling.
- ca borser, n m var. ling.
- ca borzer, n m var. ling.
- ca bosser, n m var. ling.
- ca cirerer d'aubó, n m var. ling.
- ca cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
- ca esbrosser, n m var. ling.
- ca llicotet, n m var. ling.
- ca llicutell, n m var. ling.
- ca llicutet, n m var. ling.
- ca madronyer, n m var. ling.
- ca madronyo, n m var. ling.
- ca madronyo (fruit), n m var. ling.
- ca modronyo, n m var. ling.
- nc Arbutus unedo L.
<Botànica > ericàcies>
Note
- Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arrencamonyos, n m/f
- ca bardana borda, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurro, n m alt. sin.
- ca cospins, n m pl alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca gaferots, n m pl alt. sin.
- ca gafets bords, n m pl alt. sin.
- ca gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca llaparassa, n f alt. sin.
- ca llapassa borda, n f alt. sin.
- ca llapassa menor, n f alt. sin.
- ca llapasser bord, n m alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca xiqueta, n f alt. sin.
- ca caxurrera, n f var. ling.
- ca llaparasa, n f var. ling.
- ca lleparasa, n f var. ling.
- ca rapalassa borda, n f var. ling.
- nc Xanthium strumarium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
